Maxime Jacob

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Music.png
Noteicon4.svg
Maxime Jacob
Abadia de Sant Benet d'En-Calcat, Tarn, on va morir Maxime Jacob
Abadia de Sant Benet d'En-Calcat, Tarn, on va morir Maxime Jacob
Nom real: Maxime Jacob, o Dom Clement Jacob
Naixença: 13 de gener de 1906
Bordeus, Gironda
Defunció: 26 de febrer de 1977 (als 71 anys)
Abadia de Sant Benet d'En-Calcat, Tarn
Nacionalitat: França França
Activitat principal: Compositor
Altres activitats: Professor

Maxime Jacob (Bordeus, Gironda, 13 de gener de 1906 - Abadia de Sant Benet d'En-Calcat, Tarn, 26 de febrer de 1977) fou un compositor francès.

Es formà al Conservatori de París amb Koechlin, harmonia i contrapunt amb Gedalge, piano amb Nat i composició amb Milhaud. L'orgue l'aprengué a la vila d'Albi, amb H. Cabié i a París amb Duruflé, per raons d'estil i personalitat el relacionà amb Satie i l'Ecole d’Arcueil (Sauguet, Cliquet-Pleyel, Désormière), grup el qual ideal comú era la simplicitat i independència enfront a tot dirigisme tècnic i estètic.

Primera època[modifica | modifica el codi]

Cal citar, entre les obres de la seva primera època: peces per a piano, música escènica per a Voulez-vous jouer avec moâ?. de Achard, l'opereta Blaise le Savetier, Sedaine, Sérénade (conjunt de cambra), Ouverture (orquestra) i cançons sobre texts de Musset, Verlaine i Cocteau: més tard, sobre Char i Aragon.

Segona època[modifica | modifica el codi]

Convertit al catolicisme, adjurà de la religió jueva, i entrà en l'orde benedictí el 1930. El seu nom conventual fou el de Dom Clement. En aquesta segona època va compondre: Douze cantiques de fète, Le chemin de la Croix (Claudel, 1947) Douze Feuillets d'album (1957), Prière de nos frères les animaux (1961), Trois Chants en l'honneur du Saint Sacrement (1963), Cantate à saint Louis (oratori, 1971), Concerto pour voix de femmes (1973), 12 quartets de corda.

Anàlisi tècnic[modifica | modifica el codi]

En la seva música religiosa, la voluntat d'arribar a tots els públics no l'impedia prendre la simple severitat del cant gregorià i l'extrema correcció i equilibri de Palestrina com a models suprems del seu art. Era cossí del poeta i pintor que portava al seu mateix nom i cognom, que així mateix es convertí al catolicisme (Picasso fou el seu padrí) i que fou assassinat en la mateixa abadia pels nazis.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]