Maximilià Thous i Orts

Maximilià Thous i Orts (San Esteban de Pravia, Muros de Nalón, Astúries, 1875 - València, 1947) fou un periodista i escriptor valencià, pare de Maximilià Thous i Llorens. De família originària d'Alacant, nasqué accidentalment a Astúries, però de petit marxà amb la seva família a viure a València. Estudià dret a la Universitat de València, però aviat deixà els estudis i es dedicà al periodisme i a la literatura. Va fundar les revistes El Gladiador, El Guante Blanco (1912-1918) i El Sobaquillo, treballà a El Criterio, El Palleter, El Correo Valenciano i dirigí La Correspondencia de Valencia, del que va fer òrgan oficiós del seu partit, Unió Valencianista Regional (URV), del que en fou candidat a diverses eleccions municipals. El 1901 va obtenir la flor natural als Jocs Florals de València i el 1909 va compondre amb el músic Josep Serrano Simeón l'Himne de l'Exposició Regional Valenciana de 1909.

També fou un dels pioners del cinema al País Valencià, i el 1923, en començar la Dictadura de Primo de Rivera, rodà els films La bruja, La Dolores, La alegría del batallón, i Nit d'albaes. Durant la Segona República Espanyola fou director del Museu Valencià d'Etnografia i Folklore. En acabar la guerra civil espanyola el museu fou clausurat, ell mateix fou destituït i li arrabassaren els drets d'autor de l'himne. Tot això el va deixar moralment desfet, i fins a la seva mort només va escriure alguns llibrets de falla. El 1949 la secció filològica de Lo Rat Penat li va dedicar un homenatge pòstum.

Obres

Va escriure nombroses sarsueles, sainets i comèdies:

• De Carcaixent i dolces (1896)
• Portfolio de València (1898)
• Moros y cristianos
• La escala de Jacob
• A la vora del riu, mare (1920)
• Ama, hi ha foc? (1920)
• Foc en l'era (1916)
• L'últim lleó (1921)
• El dragó del Patriarca (1931)
• El rei de les auques (1931)
• La cua de la rabosa (1931)

Referències

• Biografia i obres
• Santi Cortés Carreres València sota el règim franquista (1939-1951) Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1995