Maxwell Taylor

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Maxwell Davenport Taylor
(26 d'agost de 190119 d'abril de 1987) (85 anys)
General Maxwell Taylor
General Maxwell Taylor
Lloc de naixement: Missouri Keytesville, Missouri
Lloc de defunció: Washington, D.C. Washington, DC
Lleialtat: United States Estats Units
Arma/servei: Exèrcit americà Exèrcit
Anys de servei: 19221964
Rang: General General
Comandaments: 101a Divisió Aerotransportada
Superintendent de l'Acadèmia Militar dels Estats Units
Cap de l'Estat Major de l'Exèrcit
President de la Junta de Caps d'Estat Major
Batalles/guerres: Segona Guerra Mundial
Guerra de Corea
Condecoracions: Creu del Servei Distingit
Medalla del Servei Distingit a l'Exèrcit
Estrella de Plata
Legió del Mèrit
Altres ocupacions: Ambaixador dels Estats Units a Vietnam del Sud (1964)

El General Maxwell Davenport Taylor (Keytesville, Missouri, 26 d'agost de 190119 d'abril de 1987) va ser un militar i diplomàtic estatunidenc de mitjans del segle XX. Taylor es graduà a l'Acadèmia Militar dels Estats Units el 1922.

Segona Guerra Mundial[modifica | modifica el codi]

L'ascens de Taylor als màxims graons del govern dels Estats Units van començar sota la tutela del General Matthew B. Ridgway a la 82a Divisió Aerotransportada, quan Ridgway comandà la divisió durant les primeres etapes de la participació estatunidenca a la Segona Guerra Mundial. El 1943, les habilitats lingüístiques i diplomàtiques de Taylor el portaren fins a Roma en missió secreta per coordinar el salt de la 82 aerotransportada amb l'exèrcit italià. El General Eisenhower posteriorment afirmaria que "els riscos que corria eren majors que els que li hagués demanat a qualsevol altre agent o emissari durant la guerra". A milers de kilòmetres darrere les línies del front, Taylor estava obligat per les lleis de la guerra a portar el seu uniforme militar americà, i així si el capturaven no podria ser afusellat com a espia. Es va reunir amb el nou Primer Ministre italià, el Mariscal Pietro Badoglio. El salt sobre Roma per capturar la ciutat va ser anul·lat al darrer instant, quan Taylor se n'adonà que era massa tard: les forces alemanyes s'estaven movent per cobrir les zones de llançament previstes. Els avions de transport ja estaven a l'aire quan el missatge de Taylor cancel·là el salt, evitant una missió suïcida. Tots aquests esforços darrere les línies enemigues van fer que Taylor fos advertit als màxims nivells del comandament aliat.

Després de les campanyes a la Mediterrània, Taylor va ser nomenat comandant de la 101a Divisió Aerotransportada, que s'estava entrenant a Anglaterra, després que el primer comandant de la 101, Major General Bill Lee, patís un atac de cor.

Taylor saltà sobre Normandia el 6 de juny de 1944. Va ser el primer general Aliat en arribar a França durant el Dia-D. Comandà la 101 durant tota la resta de la guerra, però es perdé la seva batalla més famosa durant el conflicte, la Batalla de Bastogne durant la Batalla de les Ardenes, perquè estava assistint a una conferència d'estat major als Estats Units. (temporalment, el comandament de la divisió caigué en mans del seu comandant d'artilleria, Brig. Gen. Anthony McAuliffe). Alguns dels paracaigudistes mostrarien el seu ressentiment cap a Taylor pel seu retard; i aquest anomenà la defensa de Bastogne com el millor moment de la 101a Divisió Aerotransportada durant la guerra, i afirmà que la seva absència va ser una de les seves decepcions més grans de tota la guerra.

Després de la Segona Guerra Mundial[modifica | modifica el codi]

Entre 1945 i 1949 Taylor va ser Superintendent de l'Acadèmia Militar dels Estats Units. El 1947 va fer l'esborrany de la primera publicació oficial de Codi d'Honor, amb l'inici de la publicació de "Cadet Honor Code" a West Point. Posteriorment va ser comandant de les tropes aliades a Berlín entre 1949 i 1951.

El 1953 va ser enviat a la Guerra de Corea. Entre 1955 i 1959 va ser Cap de l'Estat Major de l'Exèrcit dels Estats Units, succeint en el càrrec al seu antic mentor, Matthew B. Ridgway. Durant el període com a Cap d'Estat Major, Tayler intentà guiar el servei cap a l'època de l'armament nuclear a través de la reestructuració de la divisió d'infanteria. Els observadors com el Coronel David Hackworth va escriure que l'esforç destripà el paper de la companyia i dels oficials de camp, mostrant-se inadaptable a les dinàmiques del combat a Vietnam.

El 1957, el President Eisenhower ordenà a Taylor desplegar 1.000 homes de la 101a Divisió Aerotransportada a Little Rock (Arkansas) perquè es despleguessin a la Central High School durant la Crisi de Little Rock.

Com a Cap de l'Estat Major, Taylor no va reprimir les seves crítiques cap a l'Administració Eisenhower i la seva política de defensa Nova Imatge, que veia massa depenent de l'armament nuclear i negligent cap a les forces convencionals, a part de mostrar-se crític cap al sistema inadequat de la Junta de Caps d'Estat Major. Frustrat amb l'administració, el General Taylor es retirà del servei actiu al juliol de 1959. va fer una campanya pública en contra de la Nova Imatge, culminant amb la publicació d'un llibre molt crític, de títol "La trompeta incerta", al gener de 1960.

Retorn al servei actiu[modifica | modifica el codi]

A la campanya presidencial de 1960, el candidat demòcrata John Kennedy va mostrar-se crític amb la política defensiva d'Eisenhower i proposava una resposta flexible a la política internacional, d'acord amb les tesis exposades per Taylor al seu llibre. Després del fracàs de la Invasió de Bahía de Cochinos, Kennedy, que creia que la Junta de Caps d'Estat Major havia fracassat en la tasca de proporcionar-li un consell militar satisfactori, nomenà a Taylor per encapçalar un comitè per investigar el fracàs de la invasió.

Tant el President Kennedy com el seu germà, el Fiscal General Robert F. Kennedy, sentien un gran apreci cap a Taylor, a qui veien com un home d'una integritat, sinceritat, intel·ligència i diplomàcia inqüestionable. El Grup d'Estudi de Cuba es trobà durant 6 setmanes entre abril i maig de 1961 per fer una "autòpsia" dels desastrosos fets al voltant de la Invasió de la Bahia dels Porcs. Durant el transcurs del seu treball conjunt, Taylot també desenvolupà un profund apreci i un afecte personal cap a Bob Kennedy, una amistat que només finalitzaria amb l'assassinat de Kennedy el 1968 (Bob Kennedy anomenaria a un dels seus fills Matthew Maxwell Taylor Kennedy, sent conegut simplement per "Max")

Poc després de concloure la investigació, els sentiments dels Kennedy cap a Taylor, així com la manca de confiança de Kennedy cap a la Junta de Caps d'Estat Major va fer que John Kennedy tornés a cridar a Taylor pel servei actiu i destinar-lo al càrrec recent creat de "Representat militar del President". La seva relació personal amb el President i el seu lliure accés a la Casa Blanca van convertir efectivament en el principal conseller militar del President, deixant arraconada la Junta de Caps d'Estat Major. L'1 d'octubre de 1962, Kennedy finalitzà aquesta situació incòmoda nomenat a Taylor President de la Junta de Caps d'Estat Major, càrrec que ocuparia fins a 1964.

Guerra de Vietnam[modifica | modifica el codi]

Taylor tingué una importància vital durant les primeres setmanes i mesos de la Guerra de Vietnam. Si bé en un inici el President Kennedy li havia dit que la independència del Vietnam del Sud descansa en la gent i el govern d'aquell país, Taylor recomanà ben aviat que s'enviessin 8.000 tropes de combat americanes a la regió. Després d'exposar el seu informe davant el Govern i dels Caps d'Estat Major, Taylor va haver de reflectir la decisió d'enviar soldats al Vietnam: No recordo ningú que estigués totalment en contra, llevat d'un home, i era el President. El President no volia convences que era la decisió correcta. Realment, la convicció personal del President era que les tropes de terra dels Estats Units no hi havia d'anar.

Segon retir[modifica | modifica el codi]

Es retirà novament i esdevingué Ambaixador dels Estats Units al Vietnam del Sud; va ser Conseller Especial del President i President del Gabinet de Consellers d'Intel·ligència Extrangera (1965-69) i President de l'Institut de les Anàlisis de Defensa (1966-69)

El General Taylor va morir a Washington DC el 19 d'abril de 1987, víctima de la malaltia de Lou Gehrig. Està enterrat al Cementiri Nacional d'Arlington.

El General Taylor ha estat interpretat per Paul Maxwell a Un pont massa llunyà, per Bill Smitrovich a Tretze dies i per David Andrews a la sèrie de televisió Band of Brothers (episodi 10)

Condecoracions[modifica | modifica el codi]

Creu del Servei Distingit Creu del Servei Distingit
Medalla del Servei Distingit a l'Exèrcit Medalla del Servei Distingit a l'Exèrcit amb una Fulla de Roure
Estrella de Plata Estrella de Plata amb una Fulla de Roure
Legió del Mèrit Legió del Mèrit
Estrella de bronze Estrella de Bronze
Cor Porpra Cor Porpra
Citació presidencial d'unitat Citació Presidencial d'Unitat
Medalla de la Victòria a la I Guerra Mundial Medalla de la Victòria a la I Guerra Mundial
Medalla del Servei de Defensa Americana Medalla del Servei de Defensa Americana
Medalla de la Campanya Americana Medalla de la Campanya Americana
Medalla de la Campanya Europea, Africana i de l'Orient Mitjà Medalla de la Campanya Europea-Africana-Orient Mitjà
Medalla de la Victòria a la II Guerra Mundial Medalla de la Victòria a la II Guerra Mundial
Medalla de l'Exèrcit del Servei d'Ocupació Medalla de l'Exèrcit del Servei d'Ocupació
Medalla de Servei a Corea Medalla del Servei a Corea
Medalla de les Nacions Unides pel Servei a Corea Medalla de les Nacions Unides pel Servei a Corea
Medalla del Servei a la Defensa Nacional Medalla del Servei a la Defensa Nacional
Comandant de la Legió d'Honor Comandant de la Legió d'Honor (França)
Creu de Guerra 1939-1945 Creu de Guerra 1939-1945 (França)
Galó de Cavaller de quarta classe Cavaller l'orde de Guillem (Països Baixos)
Gran Oficial de l'Orde de la Corona Gran oficial de l'orde de la Corona (Bèlgica)
Orde del Bany Orde del Bany (Regne Unit)
Orde de l'Imperi Britànic Orde de l'Imperi Britànic
Orde del Servei Distingit Orde del Servei Distingit (Regne Unit)


Precedit per:
Major General William C. Lee
101 Divisió Aerotransportada
Comandant de la 101a Divisió Aerotransportada

Març-1944 - Agost-1945
Succeït per:
BG William N. Gillmore
Precedit per:
Francis Bowditch Wilby
Superintendent de l'Acadèmia Militar dels Estats Units
1945–1949
Succeït per:
Bryant Edward Moore
Precedit per:
Lt Gen. James Van Fleet
Comandant del Vuitè Exèrcit dels Estats Units
1953–1955
Succeït per:
Gen. Lyman Lemnitzer
Precedit per:
Gen. Matthew Ridgway
Cap de l'Estat Major de l'Exèrcit dels Estats Units
Cap de l'Estat Major de l'Exèrcit dels Estats Units

1955–1959
Succeït per:
Gen. Lyman Lemnitzer
Precedit per:
Gen. Lyman Lemnitzer
President de la Junta de Caps de l'Estat Major dels Estats Units
President de la Junta de Caps d'Estat Major

1962–1964
Succeït per:
Gen. Earle G. Wheeler
Precedit per:
Henry Cabot Lodge, Jr
Ambaixador dels Estats Units a Vietnam del Sud
19641965
Succeït per:
Henry Cabot Lodge, Jr
Precedit per:
Clark Clifford
President de la PFIAB
19681970
Succeït per:
Clark Clifford
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maxwell Taylor