Mazanderan
 |
Aquest article tracta sobre un topònim actual o desaparegut. Per tal d'estandarditzar els continguts afegiu una infotaula adient. La infotaula pot ser de riu, muntanya, serra, entitat de població, illa, platja, estat desaparegut o alguna altra. |
Mazandaran (mazanderani: مازرون Māzerūn, persa: مازندران, rus: Мазендеран, antic Tabaristan o Tapúria, del persa: Taparistan, antic grec: Hyrcania catalanitzat Hircània derivat del nom local Vergana o Vehrkana (país dels Llops), en persa Gorgan;[1]) és una província de l'Iran[2] situada al nord del país i al sud de la mar Càspia i limita a l'est amb la província de Golestan (creada per segregació el 1998, antiga província d'Astarabad i històrica Gurgan), sud-est amb la província de Semnan, al sud amb la província de Teheran, sud-oest amb la província de Qazvín, i oest amb la província de Gilan. L'antiga ciutat de Mazandaran, Amol(Amard) és,
Entre el segle VII i el XII va prevaldre el nom Tabaristam versió àrab de Tapúria, però en realitat el Mazanderan (possible traducció "La Porta de Mazan") hauria estat originalment una part diferent del Tabaristan, sent la regió a l'oest poblada de dew mazainians (mzadeites) i el Tabaristan la part oriental. El nom Mazanderan no apareix pràcticament en època antiga i desapareix per complert del segle VII al XI, quan els àrabs només esmenten Tabaristan; Mazanderan es va començar a utilitzar sota els seljúcides quan el 1065 el "Mazanderan" fou donat en ikta a l'emir Inandj Bighu. Encara del segle XII al XIV es fa una distinció entre Tabaristan i Manzanderan i el 1340 es diferència clarament, quan s'esmenta que el primer està format pels districtes de Simnan, Damghan, Firuzkuh, Damavand, Firrim i les seves comarques; i el segon pels districtes de Djurdjan, Mirustak (no identificat), Astarabad, Amol, Rustamdar, Dehestan, Rughad i Siya-rustak (no identificat). Posteriorment és el nom Tabaristan el que desapareix i tota la regió passa a ser el Mazanderan.
La capital és Sari. La superfície de la província és de 23.842 km² i la població al cens del 2006 de 2.922.432 habitants. Mazandaran està densament poblada.[3] Econòmicament gaudeix de reserves de petroli i gas natural.[4] La província en la seva organitzaciño moderna es va fundar el 1937. L'orografia es variada i disposa de planes, prats, boscos i jungles;[5] té platges a la vora de la mar Càspia i altes muntanyes a la serralada de l'Elburz [6] incloen el mont Damavand.[7]
Taula de continguts |
Història [modifica]
L'ocupació humana esta testimoniada des de fa 75.000 anys.[8][9] i excavacions recents a Goher Tippe mostren que la zona fou urbanitzada fa més de 5.000 anys.[10] La zona sempre va jugar un paper destacat en els esdeveniments històrics [11]
Els primers pobles coneguts foren els tapyres (tapurs o tapirs), que ocupaven segurament la muntanya al nord de Semman, i els amardes, que haurien donat nom a Amol. El regne d'Hircània a l'est tenia capital a Zadracarta (prop de Sari, localització exacta desconeguda) i fou vassall dels medes i dels aquemènides.
Els dos pobles foren derrotats per Alexandre el Gran. El rei Fraates I de Pàrtia (vers 181 aC a 173 aC) va traslladar als amardes a la regió després anomenada Khwar a l'est de Waramin, al sud de l'Elburz, i el seu lloc fou ocupat pels tapirs que van donar nom a tota la regió. Durant la dinastia de Gushnasp que regnava al inici de la dinastia sassànida [12] (els seus ancestres ja governaven la zona des de el temps d'Alexandre el Gran o al menys des de el temps de l'imperi Part) es va introduir el cristianisme. El 418 es va crear el calendari tapurià. La dinastia de Gushnasp va governar fins el 528 quan fou eliminada pel rei sassànida Kobad I en el segon regnat (499-531). El govern de la regió fou donat al príncep Kobad que va exercir el càrrec fins el 536. Llavors el rei persa va nomenar al noble Sukhra, suposat descendent del ferrer Kāveh, vers 537.
A la seva mort va dividir els territoris entre dos fills: Zarmhir i Karin que van fundar dues branques (zarmhírides i karínides). Sota aquestes dinasties es va establir el zoroastrisme. A la caiguda de l'imperi sassànida Yezdegerd III va fugir a Tapúria. El 645 el governador persa (ishpabadh) Gil Djamaspi, que ja era segurament el principal poder de la regió, va esdevenir poder sobirà a causa de la invasió musulmana; el zarmihrida Adar Velash de la branca sènior dels sobirans vassalls perses de la zona, va esdevenir també un poder independent o potser vassall de l'ishpabadh; Gil va escollir Amol com a capital el 647.
La dinastia de Gil fou coneguda com Gawbara i es va dividir a la seva mort vers 665 en dues branques fundades pels seus fills: la dabúyida i la baduspànida. En la primera el quart sobirà, Farrukhan el Gran (Farrukhan I ibn Dabuya 712-728), va estendre el domini cap a l'est fins al que avui és el sud-oest de Turkmenistan. La dinastia dabúyida fou conquerida pels abbàssides el 759/760 (els masmughans de Dunbawand que eren els seus vassalls també ho foren al mateix temps), mentre la dels baduspànides va conservar un poder local durant segles.
La dinastia dels zarmíhrides fou eliminada pels abbàssides el 785 i la dels karínides ho fou el 840.
Vers el 665 (data tradicional) els tapurs van elegir rei a Baw que va governar el Tabaristan oriental al mateix temps que els ishpabadhs dabúyides i baduspànides, que governaven la costa i la part occidental fins a Gilan, i els zarmíhrides i karínides govenaven a les muntanyes del centre. Hi havia també alguns poders locals que van subsistir més o menys temps, dels que cal destacar: els marzpans de Tomisha o Tamisha (desapareixen al segle IX), els djustànides de Daylam (eliminats el 1042); els marzpans de Laridjan (van existir fins 1597); hi va haver cases locals de poca importància a Mantir (Barfurush), Lafur i algunes altres llocs. Més modernament cal esmentar com a senyors purament locals als Ruzafzun de Sawadkuh (1492-1517) i als Diw (segle XVI).
La dinastia dels bawàndides va donar origen a tres successives dinasties: la primera (665-1007) fou deposada per la conquesta del país pel ziyàrida Kabus ibn Wushmgir. La segona, anomenada ispahbadiya (pel títol) fou una continuació de la bawàndida, i va regnar del 1073 al 1210 quan el Mazanderan fou conquerit per Ala al-Din Muhammad Khwarizmshah. La tercera, anomenada dinastia Kinkhwàrida va iniciar el govern el 1237 fins el 1349. Posteriorment es va imposar la dinastia dels afrasiyàbides (Kiya Čulab) a Amol, Talakan i Rustamdar, i la de dels Kiya Djalali a Sari.
Els baduspànides foren vassalls dels alides, buwàyhides i bawàndides i van ser deposats el 1190 sent restaurats el 1209/1210. El 1453 es van dividir en dues branques: Banu Iskandar i Banu Kawus que van subsistir fins 1597 i 1598.
Domini musulmà [modifica]
El domini abbàssida parcial fou eliminat pels alides a partir del 864 quan es va revoltar el Ruyan i va proclamar al sayyid Hasan ibn Zayd descendent del califa Alí en sisena generació. Aquesta branca hasanita va regnar fins el 928 i una branca husaynita va regnar del 916 al 949.
Els ziyàrides van governar la zona, no sense enemics, entre 928 i 1077. Després fou administrada per un amir seljúcida de nom Inandj Bighu, que el va rebre en ikta (1065). Amb el debilitament del poder seljúcida va créixer el dels poders locals bawàndides i baduspànides. El bawàndida Shah Ghazi Rustam I (1140-1163) va expandir el seu domini; Shah Ghazi Rustam II fou assassinat i el país va caure en mans del Khwarizmshah (1210).
El 1220 Mazanderan fou devastat pels mongols dirigits per Djebe o per Subotai (Subetei/Sübetey). A finals del 1220 Ala al-Din Muhammad Khwarizmshah va morir de cansament a una illa de la costa de la mar Càspia. Durant uns anys fou un corredor pel pas de tropes però els mongols no hi van exercir domini directe i els khans Il-Khans van tenir la regió com un campament de hivern (el Khurasan era per les pastures d'estiu), i els poders locals es van mantenir (baduspànides i kinkhwàrides) o ressorgir com els alides coneguts com els sayyids marashis (tenint com ancestre a un descendent d'Ali en dotzena generació) que van regnar del 1358 a 1596. Els sayyids Murtadais van governar al Hazar Djarib del 1359 al 1597.
Al final del segle XIV s'esmenten governadors de Mazanderan nomenats pels sarbardàrides i després pels timúrides, però els prínceps locals no foren mai inquietats. El 1503 el príncep local dels afrasiyàbides va donar asil als fugitius aq qoyunlu, derrotats pel safàvida Ismail I, el qual no va poder dominar totalment la regió. Una segona expedició el 1517 va tenir una mica més d'èxit. Fins el 1569 els safàvides no van establir la seva autoritat a una part del Tabaristan durant deu anys. L'annexió definitiva no es va fer fins el 1596 quan Abbas el Gran va fer valer els seus drets hereditaris (materns) als dominis dels sayyids, i el 1597 i 1598 amb l'annexió de les dues branques baduspànides i la segona branca sayyid.
Durant el domini àrab els tahírides del Khorasan i els samànides van intervenir en el país. Després foren els turcs gaznèvides, els seljúcides i els khwarizmshahs. Després dels mongols foren els Il-khans i els timúrides.
Incorporació a Pèrsia [modifica]
Abbas el Gran hi va residir de manera preferent i va fer fundar dues viles amb palaus. El 1611/1612 fou fundada Farahabad i el 1612 Ashraf. A la primera d'aquestes va morir Abbas el 1629. Una colònia de 30.000 georgians i armenis que es va intentar implantar, no va prosperar pel clima de la zona, però encara hi viuen descendents d'aquestos colons. Des de Abbas I, Mazanderan fou una província diwani (domini de l'estat).[13] Abbas II (1642-1666) va establir les terres de Mazanderan i Gilan com a terres khassa (de la corona). El 1668 Stenka Razin va fer una incursió a la regió. Al inici del segle XVIII el tsar Pere el Gran aspirava a aquesta zona. Mazanderan i Gilan foren cedides a Rússia el 1723 per Tahmasp II (1722-1732) a canvi d'ajut contra el seu rival Ashraf. Mort Pere el Gran el 1725 l'emperadriu Catalina la Gran va oferir renunciar a aquestes províncies a canvi del reconeixement del domini al Daguestan i Xirvan. Els safàvides van poder rescatar les dues províncies (1735) amb el suport de la tribu de turcmans qajars, dirigida per Fath Ali Khan que llavors van començar a establir les bases del seu poder, però Mazanderan, Khurasan, Sistan i Kirman foren entregades a Nadir Shah quan aquest va expulsar als afganesos. El 1744 els qadjars del Mazanderan es van revoltar. Nadir Shah va morir el 1747.
Sota els qadjars Mazanderan i Gurgan van formar dos governs, sempre lleials a la dinastia. Al segle XIX la ciutat de Sariva entrar en decadència i en canvi van créixer Amol i Barfurush. A meitat del segle XIX els babis eren nombrosos a la zona i Shaykh Tanarsi, lloc proper a Barfurush, fou el centre de la revolta babi de 1848-1849. El 1889-1890 es va construir una curta línia fèrria d'Amol a la costa. El 1920 es va sumar a la revolta comunista de Gilan que fou reprimida en gran part mercès a la intervenció dels cosacs manats per Rida Khan (després Rida Shah) un natiu del Mazanderan (d'Elasht) que va acabar agafant el poder i sent proclamat xa el desembre de 1925. El país fou declarat terra de la corona (khalisa) i en la practica domini personal del sobirà (amlak-i shahi). A la caiguda del xa el 1941 les terres foren retornades als antics propietaris i després venudes en petits lots durant la reforma agrària sota el xa Muhammad Reza Pahlevi.
Població [modifica]
La taula següent dona les dades descomptada la província de Golestan que no es va separar del Mazanderan fins el 1998.[14] La majoria de la població es iranocaucàsica, amb habitants no natius turcmans, armenis, georgians, i àzeris.
| Year | 1956 | 1966 | 1976 | 1986 | 1996 | 2006 | 2008 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Approximate Population | 835.000 | 1.250.000 | 1.596.000 | 2.275.000 | 2.602.000 | 2.922.000 | 3.090.000 |
Subdivisions [modifica]
Mazanderan està dividida en 15 comtats (shahristan o shahrestan), tots els quals porten el mateix nom que la seva capital excepte un: Savadkooh (Sawudkuh) ja que la ciutat d'aquest nom la formen quatre ciutats molt properes, però la seu del govern només està a una. El mapa adjunt mostra la situació dels comtats:
(Tunakanum)
Semnan (Simnan)
de Golestan
(Gulistan)
Territoris històrics [modifica]
- Shalus o Čalus: Ciutat a l'oest, prop de la frontera de Daylam
- Tunakanum: regió costera al límit amb Gilan
- Al-Salihyya (la Plana): amb Amol, Natil, Shalus, Kala (Kalar), Mila, Tardji (Tudji), Mamtir (Barfurush), Sari (també Sariyya) i Tamisha.
- Al-Djabaliyya (la Muntanya): Rubandj o Ruyandj (probablement Ruyan, a l'oest-sud-oest), Fadusban o Paduspan (a l'est de Sari amb centre a Uram, a la valldel Varfurush), Karin (muntanyes prop de Firrim al seu torn no lluny de Sari, amb centre a la ciutat de Shahmar)
- Ruyan: entre Tabaristan i Rayy-Qazvín, capital Kadjdja (moderna Kačarustak)
- Rustamdar: inicialment limitat a la vall del Shah Rud, després es va donar el nom a la regió entre Gilan i Amol, incloent per tant Ruyan, nom que va desaparèixer.
Notes [modifica]
- ↑ el nom Càspia derivat del local kaspi, i la província de Càspia, correspon a Gilan i no a Mazanderan; La unió de Mazanderan i Gilan fou coneguda pels perses com Shomal o Nord, no aceptat localment
- ↑ Keddie, N. R.; 1968; The Iranian villages before and after land reform. Journal of Contemporary History, 3(3), 69–78.
- ↑ Statistical Centre, Government of Iran, a: "General Characteristics of Ostans according to their administrative divisions at the end of 1383 (2005 CE)", "Population estimation by urban and rural areas, 2005"
- ↑ University of Mazanderan
- ↑ Springer Netherlands; July 10, 2005; Contributions to the knowledge of the useful plants and plant raw materials of Iran; ISSN 0921-9668
- ↑ Mazandaran, Geography & History
- ↑ Encyclopedia Britannica, Elburz
- ↑ Mazandaran
- ↑ IRAN Daily Caspian Region
- ↑ Parthia News
- ↑ Payvand, 400 Historical Sites Discovered within 7 Days in Mazandaran
- ↑ Minorsky, V.; Vasmer, R. "Mazandaran" Encyclopaedia of Islam. Edited by: P. Bearman , Th. Bianquis , C.E. Bosworth , E. van Donzel and W.P. Heinrichs. Brill, 2007. Brill Online.
- ↑ aquestes províncies s'anomenaven mamaliks
- ↑ http://www.ostan-mz.ir
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mazanderan  |
