Mecanisme d'Anticitera

Imatge original del Mecanisme d'Anticitera.

El Mecanisme d'Anticitera és un artefacte que es pensa era un artefacte mecànic primitiu. Va ser descobert el 1900 pel pescador d'esponges Elies Stadiatos entre les restes d'un naufragi no molt lluny de la costa de l'illa grega d'Anticitera, entre Citera i Creta, la seva datació aproximada és el 87 aC encara que altres recerques més recents el situen entre el 150 aC i el 100 aC

Alguns historiadors hipotitzen que la màquina trobada a la nau romana naufragada, podia fer part d'un tresor saquejat de l'illa de Rodes i que es dirigiria a Roma per una celebració organitzada en honor de Juli Cèsar.

És un dels primers mecanismes d'engranatges conegut, i es va dissenyar per poder seguir el moviment dels cossos celestes. D'acord amb les reconstruccions realitzades, es tracta d'un mecanisme que usa engranatges diferencials, la qual cosa és sorprenent atès que els primers casos coneguts fins al seu descobriment són del segle XVI.

D'acord amb els estudis inicials portats a terme per l'historiador Derek John de Solla Price, el dispositiu era una computadora astronòmica capaç de predir les posicions del Sol i de la Lluna al zodíac, encara que estudis posteriors suggereixen que el dispositiu era bastant més "intel·ligent". Emprant tècniques de tomografia lineal, Michael Wright, especialista en enginyeria mecànica del Museu de Ciència de Londres, ha realitzat un nou estudi de l'artefacte. Wright ha trobat proves que el mecanisme d'Anticitera podia reproduir els moviments del Sol i la Lluna amb exactitud, emprant un model epicicloïdal ideat per Hiparc, i de planetes com Mercuri i Venus, emprant un model el·líptic derivat d'Apol·loni de Perge. No obstant això, se sospita que part del mecanisme podria haver-se perdut, i que aquests engranatges addicionals podrien haver representat els moviments dels altres tres planetes coneguts a l'època: Mart, Júpiter i Saturn. És a dir, que hauria predit, amb un grau més que respectable de certesa, les posicions de tots els cossos celestes coneguts a l'època.

Projecte d'Investigació Antikythera

Estructura del mecanisme d'Anticitera.

Reconstrucció del mecanisme d'Anticitera al Museu Arqueològic Nacional d' Atenes (fabricat per Robert J. Deroski seguint el model de Derek J. de Solla Price.

El projecte d'investigació Antikythera, un equip internacional de científics amb membres de la Universitat de Cardiff (M. Edmunds, T. Freeth), Universitat d'Atenes (X. Moussas. I. Bitsakis) i la Universitat de Tessalònica (J S Seiradakis), en col·laboració amb el Museu Arqueològic d'Atenes (I.Magkou, M. Zafeiropoulou) i la Institució Cultural del Banc de Grècia (A. Tselikas), usant tècniques desenvolupades per H.P (T. Malzbender) i X-tex (R. Hudland) per a l'estudi del mecanisme d'Antikythera, va desenvolupar una fotografia 3D basant-se en tomografia computarizada d'alta resolució.

El resultat va anar que es tracta d'una computadora astronòmica que prediu la posició del sol i la lluna en el cel. L'artefacte mostra les fases de la lluna a cada mes utilitzant el model d'Hiparc. Té dues escales en espiral que cobreixen el cicle Callippic (Quatre cicles Meton, 4x19 anys) i el cicle de Exeligmos (3 cicles Saros, 3x18 anys), predient els eclipsis de sol i lluna. El mecanisme és encara més sofisticat del que es creia, amb un immens nivell d'enginy en el seu disseny.

Gràcies a les tècniques actuals, s'ha pogut llegir el manual d'aquest aparell. Basant-se en la forma de les lletres gregues (H. Kritzas) es va establir l'any de construcció del mecanisme, 150 al 100 a.c., més antic del que s'estimava. El manual (Codex Antikytheriansis) ocult durant 21 segles, conté instruccions sobre com utilitzar la computadora astronòmica i fa referències a moviments planetaris i dos noms geogràfics: Hispania i Pharos. L'existència en el manual del nom Hispania (ΙΣΠΑΝΙΑ, la transcripció del qual és ISPANIA) ens fa pensar que és uns 50 anys més antic. Sembla que els noms assenyalen els extrems del món conegut, a l'oest Hispania i al sud Pharos (Alexandria). El fet de ser Hiparc el més important astrònom de l'època, és possible que aquest científic sigui qui va pensar el complicat mecanisme de l'instrument.

El Mecanisme d'Anticitera i els Jocs Olímpics

Imatge feta amb raig X de part del mecanisme

Philip Ball i Tony Freeth, van publicar al número 454 de 2008 de la Revista Nature que el mecanisme servia també per fixar amb exactitud la celebració dels Jocs Olímpics a l'antiguitat. L'interior de l'artefacte té una inscripció que indica Nemea en referència a un dels jocs que van ser més importants, i Olimpia. Amb aquests dials es fixava amb precisió l'última lluna plena més pròxima al solstici d'estiu cada quatre anys, data en la qual s'iniciaven els jocs.

Vegeu també

• Efeb d'Anticítera

Enllaços externs

• www.etl.uom.gr: Pàgina d'un recercador de la Universidad de Macedonia amb animacins del funcionament de la màquina
• it.wikipedia.org: Russo, Lucio - The Forgotten Revolution: How Science Was Born in 300 BC and Why it Had to Be Reborn. Springer, 2004, ISBN 3-540-20396-6
• Pastore, Giovanni, Antikythera E I Regoli Calcolatori, Rome, 2006, privately published
• The Antikythera Calculator (Italian and English versions)
• Grup de Recerca del Mecanisme d'Anticitera.
• X-Tek Systems.
• Hewlett-Packard.
• Jo Marchant, Archimedes and the 2000-year-old computer New Scientist, December 12, 2008
• 2000-year-old computer recreated video of how the device works, from New Scientist on YouTube, December 12, 2008
• Jo Marchant, Decoding the Heavens with video
• The Heavens of Poseidon article written in Greek and English languages by John A. Koulouris,(Esq.) for Mythopedia / IN NOMINE Portal (Athens, Greece), regarding the discovery, history, research chronology, and Antikythera Mechanism Research Project.
• «Discovering How Greeks Computed in 100 B.C.». NY Times, 2008-07-31.
• USATODAY article 2008-07-30
• Video Feature Nature, July 30, 2008
• «Olympic link to early 'computer'». BBC News, 2008-07-30.
• Cox, John. «Decoding the 2,000-year-old Antikythera Mechanism». Network World, 2007-11-29.
• Cox, John. «Follow-up: Details of the Antikythera Mechanism mysteries unveiled». Network World, 2007-11-26.
• Seabrook, John. «Fragmentary Knowledge». The New Yorker, 2007-05-14.
• Wilford, John Noble. «An Ancient Computer Surprises Scientists». New York Times, 2006-11-29 [Consulta: 6 desembre 2006].
• Wilford, John Noble. «Early Astronomical ‘Computer’ Found to Be Technically Complex». New York Times, 2006-11-30 [Consulta: 6 desembre 2006].
• . 
• Price, Derek J. de Solla.. «Geartrain diagram».
• «Decoding an ancient computer».
• Pastore, Giovanni. «ANTIKYTHERA E I REGOLI CALCOLATORI», 2006.
• Phillips, Tony.. «The Antikythera Mechanism I».
• Phillips, Tony.. «The Antikythera Mechanism II».
• Bill Casselman. «Java Animation».
• Tatjana van Vark. «Essence of the Antikythera Mechanism».
• «The Antikythera Calculator (Italian and English versions)».
• «The Antikythera Mechanism Research Project».
• «Provisional translation of the text inscribed on the mechanism» (PDF).
• «An emulator of the Antikythera Mechanism, under Squeak EToys».
• «Unearthing Mysteries (audio)». BBC Radio 4, 2006-12-12.
• «Article in The Times on results published in "Nature"».
• Roumeliotis, Manos. «Antikythera Mechanism MOV files».
• «Photographs of the mechanism's exhibit at the National Museum of Archaeology in Athens».
• «Mr Michael Wright - staff page at Imperial College, London».
• «Rien van de Wijgaert -- Photographs Antikythera Mechanism 2002».
• «Ancient Greek star calculator finally yields up its secrets.». Irish Independent News.
• «BBC News - Ancient Moon 'computer' revisited».
• «Preview of research results announced at Athens conference», 2006-11-30.
• «Report includes six slides, indexed.», 2006-11-26.
• «Google Maps satellite image of relevant part of Mediterranean».
• «HP imaging helps scientists figure out world's oldest mechanical calculator». San Francisco Chronicle, 2006-11-30.
• «Hero of the Industrial Revolution - an alternative history story featuring the Antikythera computer».
• «Mysteries of computer of 65BC are solved». The Guardian, 2006-11-30.
• «Compendium article combines an article from the The Economist with a Scientific American article.».
• Jay Garmon. «Geek Trivia: Ahead of its time(piece) - What ancient shipwreck artifact suggests the ancient Greeks could build complex clockwork devices?». TechRepublic.
• «Decoding an ancient computer - Photos of the Antikythera Mechanism». TechRepublic.
• Weijgaert, R. van der,. «A Greek Time Machine», 2005.
• Rice, R. S.. «Gears, Galleys, and Geography - The Antikythera Mechanism's Implications (Text of the 1993 APA Abstract)», 1993.
• «Enigma of ancient computer solved». Cosmos Magazine, 2006-11-30.
• «Astronomy Picture of the Day, 2006 December 5». NASA APOD Site, 2006-12-05.
• «Antikythera Mechanism: study, presentation and experiments in Mixed Reality spaces. An online prototype of a Mixed Reality Museum for the Antikythera Mechanism.».
• M.T. Wright. «The Antikythera Mechanism reconsidered (2007).» (PDF).

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mecanisme d'Anticitera

• YAAS-Yet Another Antikythera Simulator. A 3D Simulator in VRML