Mecanoscrit del segon origen

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 17:29, 24 set 2016 amb l'última edició de Davidpar (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de llibreMecanoscrit del Segon Origen
(ca) Mecanoscrit del segon origen Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra literària Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorManuel de Pedrolo
LlenguaCatalà
PublicacióCatalunya, 1974
EditorEdicions 62
Dades i xifres
Temadistopia Modifica el valor a Wikidata
GènereCiència-ficció

Mecanoscrit del segon origen és una obra escrita per Manuel de Pedrolo l'any 1974 que va tenir gran èxit de públic, sobretot entre el sector juvenil, i és un dels llibres més venuts de la literatura catalana. Va ser duta a la televisió per mitjà d'una sèrie de gran èxit produïda i emesa per TV3,[1] i el 2015 es va adaptar al cinema amb la pel·lícula Segon origen.

Argument

En aquesta novel·la de ciència-ficció s'explica la història de l'Alba i en Dídac, de 14 i 9 anys, respectivament, que viuen en un poble de Catalunya anomenat Benaura. Ells esdevenen els únics supervivents a la Terra després que uns extraterrestres eliminin pràcticament tota la humanitat. En Dídac és atacat per uns nois del poble perquè és negre. Cau a l'aigua, i l'Alba, que ho veu tot, s'hi llança per a salvar-lo. És llavors quan apareixen uns plats voladors que ho destrueixen tot, però ells se salven perquè són dins l'aigua.

Durant els quatre anys següents s'hauran d'espavilar sols per a sobreviure en un món destruït i enfrontar-se a tota mena de problemes i dificultats que els fan madurar ràpidament. S'adonen de la importància de preservar el coneixement, i guarden llibres i en llegeixen. Fugen de l'epidèmia i es refugien en una masia, troben morts i supervivents, recorren les ruïnes de Barcelona i la Mediterrània. Sobretot aprenen de tot el que els passa (malalties, defensa de l'enemic) i de la informació que van recollint.

El llibre explora la relació entre els dos joves i la recreació d'un món, com a utopia. La narració s'estructura en capítols que comencen sempre igual, situant l'edat de l'Alba i la seva virginitat o no.

El narrador és omniscient i empra moltes descripcions.

Anàlisi

El poder de suggeriment de l'obra neix de les metàfores que hi ha, el nou món es compara amb l'actual i s'indiquen noves possibilitats d'existència. El descobriment de molts aspectes (com el paper de la cultura o la sexualitat) que fa la parella explica que el llibre hagi agradat tant a adolescents, que se senten identificats amb els protagonistes, tot i que la novel·la no va ser escrita específicament per a ells.

Els noms dels protagonistes tenen un valor simbòlic. La noia es diu Alba, perquè és l'inici d'una nova humanitat; igualment, el nom Dídac ve de 'didàctica', per la manera com el nen aprèn a sobreviure i madurar (i simbolitza el procés de creixement de qualsevol ésser humà).

Traduccions

Ha estat traduïda al castellà (1984), al neerlandès (1986), al basc (1989), al gallec (1989), al francès (1993), al romanès (2000), al portuguès (2004) i a l'italià (2011).[2]

Adaptacions

La novel·la va ser duta a la televisió per mitjà d'una sèrie produïda i emesa per TV3.[1] Catalunya Ràdio també la va adaptar a la ràdio.[3] La productora catalana Antàrtida Produccions, de Carles Porta, va adquirir els drets d'adaptació cinematogràfica de la novel·la. El film va ser dirigit inicialment pel director de cinema Bigas Luna, i després que es morís, per Carles Porta.[4] Finalment es va estrenar el 2015 amb el nom de Segon origen.

Vegeu també

Referències

  1. 1,0 1,1 «Mecanoscrit del segon origen (Serie de TV)» (en castellà). Filmaffinity.com. [Consulta: 10 juny 2014].
  2. «Llibres traduïts de Manuel de Pedrolo». Visat.cat. [Consulta: 10 juny 2014].
  3. «Les millors radionovel·les i les estrenes cinematogràfiques de la setmana, amb Bunyol i Auberni». El suplement, 03-09-2016 [Consulta: 24 setembre 2016].
  4. «Carles Porta dirigirà “Segon Origen”, que portarà l'Estany d'Ivars i Vila-sana a la pantalla gran». Vilaweb.cat, 13-01-2014. [Consulta: 10 juny 2014].