Medalla d'Or Lomonóssov

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La Medalla Lomonósov, anomenada en honor del científic i polimàtic rus Mikhaïl Lomonóssov és un guardó concedit anualment des de 1959 per les millores en les Ciències naturals i les Humanitats, primer per l'Acadèmia Soviètica de Ciències i després per l'Acadèmia Russa de les Ciències. Anualment es concedeixen dues medalles, una a un rus i l'altre a un científic estranger. Es tracta del guardó més alt de l'Acadèmia.

Receptors de la Medalla Lomonóssov[modifica | modifica el codi]

1959
Unió Soviètica Piotr Leonídovitx Kapitsa, pels seus treballs en física de baixes temperatures
1962
Unió Soviètica Aleksandr Nikolaevitx Nesmeianov, química
1964
Unió Soviètica Olga Arsenievna Oleinik, per la seva teoria sobre la capa de límits matemàtica
Japó Sin-Itiro Tomonaga (membre de l'Acadèmia Japonesa de Ciències, president del Consell Científic del Japó), per les seves substancials contribucions científiques en el desenvolupament de la física
Japó Hideki Yukawa (membre de l'Acadèmia Japonesa de Ciències, director de l'Institut d'Investigacions Bàsiques de la Universitat de Kioto), per les seus mèrits en el desenvolupament de la física teòrica
1965
Unió Soviètica Nikolai Vasilevitx Belov, cristal·lografia
Regne Unit Sir Howard Walter Florey (president de la Royal Society britànica), medicina
1967
Unió Soviètica Ígor Ievgenievitx Tamm, teoria de partícules elementals i d'altres dominis de la física teòrica
Regne Unit Sir Cecil Frank Powell (membre de la Royal Society britànica), física de partícules elementals
1968
Unió Soviètica Vladimir Aleksandròvitx Engelgardt, bioquímica i biologia molecular
Hongria István Rusznyák (president de l'Acadèmia de Ciències d'Hongria), medicina
1969
Unió Soviètica Nikolai Nikolaevitx Semiónov: física i química.
Itàlia Giulio Natta, química de polímers

Dècada de 1970[modifica | modifica el codi]

1970
Unió Soviètica Ivan Matveevitx Vinogradov, matemàtic
França Arnaud Denjoy (membre de l'Acadèmia Francesa), matemàtic
1971
Unió Soviètica Víktor Amazaspòvitx Ambartsumian, astronomia i astrofísica
Suècia Hannes Alfvén (membre de la Reial Acadèmia de Ciències d'Estocolm), física de plasma i astrofísica
1972
Unió Soviètica Nikoloz Muskhelixvili, matemàtica i mecànica
RDA Max Steenbeck (membre de l'Acadèmia de Ciències de la República Democràtica Alemanya), física de plasma i física aplicada
1973
Unió Soviètica Aleksandr Pavlovitx Vinogradov, geoquímica
Txecoslovàquia Vladimír Zoubek (membre de l'Acadèmia Txecoslovaca de Ciències), geologia
1974
Unió Soviètica Aleksandr Ivànovitx Tselikov, metal·lúrgia i tecnologia de metalls
Bulgària Angel Tontxev Balevski (membre de l'Acadèmia Bulgara de Ciències), metal·lúrgia i tecnologia de metalls
1975
Unió Soviètica Mstislav Vsevolodovitx Keldixh, matemàtic, mecànica i estudis espacials
França Maurice Roy (membre de l'Acadèmia Francesa), mecànica i les seves aplicacions
1976
Unió Soviètica Semió Isaakovitx Volfkovitx, química, tecnologia del fòsfor, desenvolupament de funcions científiques de quimicalització de l'agricultura soviètica
RDA Max Steenbeck (membre de l'Acadèmia de Ciències de la República Democràtica Alemanya), química, tecnologia de fibres artificials
1977
Unió Soviètica Mikhaïl Alekseevitx Lavrentiev, matemàtica i mecànica
Estats Units Linus Carl Pauling (membre de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units), química i bioquímica
1978
Unió Soviètica Anatoli Petrovitx Aleksandrov, ciència i tecnologia nuclear
Regne Unit Alexander Robertus Todd (president de la Royal Society britànica), química orgànica
1979
Unió Soviètica Aleksandr Ivanovitx Oparin, bioquímica
Hongria Béla Szőkefalvi-Nagy (membre de l'Acadèmia de Ciències d'Hongria), matemàtica

Dècada de 1980[modifica | modifica el codi]

1980
Unió Soviètica Boris Ievgenevitx Paton, metal·lúrgia i tecnologia de metalls
Txecoslovàquia Jaroslav Kožešník (membre de l'Acadèmia Txecoslovaca de Ciències), matemàtica aplicada i mecànica
1981
Unió Soviètica Vladimir Aleksandròvitx Kotelnikov, enginyeria electrònica
Bandera de la República Federal Socialista de Iugoslàvia Pavle Savich (membre de l'Acadèmia Sèrbia de Ciències i Arts), química i física
1982
Unió Soviètica Iulii Borisovitx Khariton, física
Regne Unit Dorothy Crowfoot Hodgkin (membre de la Royal Society britànica), bioquímica i química de cristalls
1983
Unió Soviètica Andrei Lvovitx Kursanov, fisiologia i bioquímica vegetal
Pakistan Abdus Salam, física
1984
Unió Soviètica Nikolai Nikolaevitx Bogoliubov, matemàtica i física teòrica
Alemanya Rudolf Mössbauer, física
1985
Unió Soviètica Mikhaïl Aleksandrovitx Sadovski, geologia i geofísica
Mèxic Guillermo Haro, astrofísica
1986
Unió Soviètica Sviatoslav Nikolàevitx Fiodorov, oftalmologia i microcirugia ocular
Txecoslovàquia Josef Řiman (membre de l'Acadèmia Txecoslovaca de Ciències), bioquímica
1987
Unió Soviètica Aleksandr Mikhàilovitx Prókhorov, física
Estats Units John Bardeen, física
1988
Unió Soviètica Sergei Lvovitx Sobolev, matemàtica (concedit a títol pòstum)
França Jean Leray, matemàtica
1989
Unió Soviètica Nikolai Guennàdievitx Bàssov, física
Estats Units Hans Bethe, física

Dècada de 1990[modifica | modifica el codi]

1993
Rússia Dmitri Sergeevitx Likhatxev, humanitats
Estats Units John Kenneth Galbraith, economia i ciències socials
1994
Rússia Nikolai Konstantinovitx Kochetkov, química de carbohidrats i síntesi orgànica
Estats Units James D. Watson, biologia molecular
1995
Rússia Vitaly Lazarevitx Ginzburg, física teòrica i astrofísica
França Anatole Abragam, física de l'estat condensat i mètodes d'estudi en física nuclear
1996
Rússia Nikolai Nikolaevitx Krasovski, teoria matemàtica de control i teoria del joc
Alemanya Friedrich Hirzebruch, geometria i topologia algebraica
1997
Rússia Borís Sergeievitx Sokolov, estudis de la biosfera de la Terra, descobriment del sistema geològic Wend, treballs clàssics en coralls fòssils
Estats Units Frank Press, física de la Terra sòlida
1998
Rússia Aleksandr Soljenitsin, literatura, filologia i història russa
Japó Yosikazu Nakamura, eslavista dedicat a la popularització de la literatura i la cultura russa al Japó
1999
Rússia Valentin Lavrentevitx Ianin, estudis arqueològics de la Russa medieval
Alemanya Michael Müller-Wille, estudis de les relacions exteriors de la Russa medieval primerenca

Dècada de 2000[modifica | modifica el codi]

2000
Rússia Andrei Viktorovitx Gaponov-Grekhov, electrodinàmica, física del plasma, electrònica física
Estats Units Charles Hard Townes, electrònica quàntica, màser i làser
2001
Rússia Aleksande Sergeevitx Spirin, estudis sobre l'estructura d'àcids nucleics i funcions dels ribosomes
Estats Units Alexander Rich, estudis sobre l'estructura d'àcids nucleics i funcions dels ribosomes
2002
Rússia Olga Aleksandrovna Ladijenskaia, matemàtica
Suècia Lennart Carleson, matemàtica
2003
Rússia Ievgeni Txazov, cardiologia
Estats Units Alexander Rich, cardiologia
2004
Rússia Guri Ivànovitx Marchuk, creació de nous models i mètodes de solució de física nuclear de reactors, estudis atmosfèrics i física oceànica
Estats Units Edward N. Lorenz, teoria de la circulació general de l'atmosfera, teoria d'atractors caòtics de sistemes dissipats
2005
Rússia Iuri Andreevitx Ossipian, física de l'estat sòlid
Regne Unit Sir Peter Hirsch (membre de la Royal Society britànica), física de l'estat sòlid
2006
Rússia Nikolai Pavlòvitx Laverov, geologia i geofísica
Estats Units Rodney Charles Ewing, cicle de combustible nuclear, maneig de residus nuclears
2007
Rússia Andrei Anatolievitx Zalizniak, lingüista
Regne Unit Simon Franklin, pels seus estudis sobre la història i cultura russa
2008
Rússia Evgeni Maksimovitx Primakov, ciències socials
França Hélène Carrère d'Encausse, (membre de l'Acadèmia Francesa), pels seus estudis sobre els processos polítics i socials durant els períodes soviètic i post-soviètic de Rússia
2009
Rússia Vadim Tikhonovitx Ivanov, desenvolupament de la química bioorgànica
Japó Ryōji Noyori, desenvolupament de la química bioorgànica i la síntesi asimètrica catalíctica

Dècada de 2010[modifica | modifica el codi]

2010
Rússia Spartak Timofeevitx Beliaev, física
Països Baixos Gerardus 't Hooft, física
2011
Rússia Vladimir Alexandròvitx Tartakovski, química
Estats Units Roald Hoffmann química