Medalla d'Or Lomonóssov

La Medalla Lomonósov, anomenada en honor del científic i polimàtic rus Mikhaïl Lomonóssov és un guardó concedit anualment des de 1959 per les millores en les Ciències naturals i les Humanitats, primer per l'Acadèmia Soviètica de Ciències i després per l'Acadèmia Russa de les Ciències. Anualment es concedeixen dues medalles, una a un rus i l'altre a un científic estranger. Es tracta del guardó més alt de l'Acadèmia.

Receptors de la Medalla Lomonóssov

1959

Piotr Leonídovitx Kapitsa, pels seus treballs en física de baixes temperatures

1962

Aleksandr Nikolaevitx Nesmeianov, química

1964

Olga Arsenievna Oleinik, per la seva teoria sobre la capa de límits matemàtica

Sin-Itiro Tomonaga (membre de l'Acadèmia Japonesa de Ciències, president del Consell Científic del Japó), per les seves substancials contribucions científiques en el desenvolupament de la física

Hideki Yukawa (membre de l'Acadèmia Japonesa de Ciències, director de l'Institut d'Investigacions Bàsiques de la Universitat de Kioto), per les seus mèrits en el desenvolupament de la física teòrica

1965

Nikolai Vasilevitx Belov, cristal·lografia

Sir Howard Walter Florey (president de la Royal Society britànica), medicina

1967

Ígor Ievgenievitx Tamm, teoria de partícules elementals i d'altres dominis de la física teòrica

Sir Cecil Frank Powell (membre de la Royal Society britànica), física de partícules elementals

1968

Vladimir Aleksandròvitx Engelgardt, bioquímica i biologia molecular

István Rusznyák (president de l'Acadèmia de Ciències d'Hongria), medicina

1969

Nikolai Nikolaevitx Semiónov: física i química.

Giulio Natta, química de polímers

Dècada de 1970

1970

Ivan Matveevitx Vinogradov, matemàtic

Arnaud Denjoy (membre de l'Acadèmia Francesa), matemàtic

1971

Víktor Amazaspòvitx Ambartsumian, astronomia i astrofísica

Hannes Alfvén (membre de la Reial Acadèmia de Ciències d'Estocolm), física de plasma i astrofísica

1972

Nikoloz Muskhelixvili, matemàtica i mecànica

Max Steenbeck (membre de l'Acadèmia de Ciències de la República Democràtica Alemanya), física de plasma i física aplicada

1973

Aleksandr Pavlovitx Vinogradov, geoquímica

Vladimír Zoubek (membre de l'Acadèmia Txecoslovaca de Ciències), geologia

1974

Aleksandr Ivànovitx Tselikov, metal·lúrgia i tecnologia de metalls

Angel Tontxev Balevski (membre de l'Acadèmia Bulgara de Ciències), metal·lúrgia i tecnologia de metalls

1975

Mstislav Vsevolodovitx Keldixh, matemàtic, mecànica i estudis espacials

Maurice Roy (membre de l'Acadèmia Francesa), mecànica i les seves aplicacions

1976

Semió Isaakovitx Volfkovitx, química, tecnologia del fòsfor, desenvolupament de funcions científiques de quimicalització de l'agricultura soviètica

Max Steenbeck (membre de l'Acadèmia de Ciències de la República Democràtica Alemanya), química, tecnologia de fibres artificials

1977

Mikhaïl Alekseevitx Lavrentiev, matemàtica i mecànica

Linus Carl Pauling (membre de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units), química i bioquímica

1978

Anatoli Petrovitx Aleksandrov, ciència i tecnologia nuclear

Alexander Robertus Todd (president de la Royal Society britànica), química orgànica

1979

Aleksandr Ivanovitx Oparin, bioquímica

Béla Szőkefalvi-Nagy (membre de l'Acadèmia de Ciències d'Hongria), matemàtica

Dècada de 1980

1980

Boris Ievgenevitx Paton, metal·lúrgia i tecnologia de metalls

Jaroslav Kožešník (membre de l'Acadèmia Txecoslovaca de Ciències), matemàtica aplicada i mecànica

1981

Vladimir Aleksandròvitx Kotelnikov, enginyeria electrònica

Pavle Savich (membre de l'Acadèmia Sèrbia de Ciències i Arts), química i física

1982

Iulii Borisovitx Khariton, física

Dorothy Crowfoot Hodgkin (membre de la Royal Society britànica), bioquímica i química de cristalls

1983

Andrei Lvovitx Kursanov, fisiologia i bioquímica vegetal

Abdus Salam, física

1984

Nikolai Nikolaevitx Bogoliubov, matemàtica i física teòrica

Rudolf Mössbauer, física

1985

Mikhaïl Aleksandrovitx Sadovski, geologia i geofísica

Guillermo Haro, astrofísica

1986

Sviatoslav Nikolàevitx Fiodorov, oftalmologia i microcirugia ocular

Josef Řiman (membre de l'Acadèmia Txecoslovaca de Ciències), bioquímica

1987

Aleksandr Mikhàilovitx Prókhorov, física

John Bardeen, física

1988

Sergei Lvovitx Sobolev, matemàtica (concedit a títol pòstum)

Jean Leray, matemàtica

1989

Nikolai Guennadièvitx Bàsov, física

Hans Bethe, física

Dècada de 1990

1993

Dmitri Sergeevitx Likhatxev, humanitats

John Kenneth Galbraith, economia i ciències socials

1994

Nikolai Konstantinovitx Kochetkov, química de carbohidrats i síntesi orgànica

James D. Watson, biologia molecular

1995

Vitaly Lazarevitx Ginzburg, física teòrica i astrofísica

Anatole Abragam, física de l'estat condensat i mètodes d'estudi en física nuclear

1996

Nikolai Nikolaevitx Krasovski, teoria matemàtica de control i teoria del joc

Friedrich Hirzebruch, geometria i topologia algebraica

1997

Borís Sergeievitx Sokolov, estudis de la biosfera de la Terra, descobriment del sistema geològic Wend, treballs clàssics en coralls fòssils

Frank Press, física de la Terra sòlida

1998

Aleksandr Soljenitsin, literatura, filologia i història russa

Yosikazu Nakamura, eslavista dedicat a la popularització de la literatura i la cultura russa al Japó

1999

Valentin Lavrentevitx Ianin, estudis arqueològics de la Russa medieval

Michael Müller-Wille, estudis de les relacions exteriors de la Russa medieval primerenca

Dècada de 2000

2000

Andrei Viktorovitx Gaponov-Grekhov, electrodinàmica, física del plasma, electrònica física

Charles Hard Townes, electrònica quàntica, màser i làser

2001

Aleksande Sergeevitx Spirin, estudis sobre l'estructura d'àcids nucleics i funcions dels ribosomes

Alexander Rich, estudis sobre l'estructura d'àcids nucleics i funcions dels ribosomes

2002

Olga Aleksandrovna Ladijenskaia, matemàtica

Lennart Carleson, matemàtica

2003

Ievgeni Txazov, cardiologia

Alexander Rich, cardiologia

2004

Guri Ivànovitx Marchuk, creació de nous models i mètodes de solució de física nuclear de reactors, estudis atmosfèrics i física oceànica

Edward N. Lorenz, teoria de la circulació general de l'atmosfera, teoria d'atractors caòtics de sistemes dissipats

2005

Iuri Andreevitx Ossipian, física de l'estat sòlid

Sir Peter Hirsch (membre de la Royal Society britànica), física de l'estat sòlid

2006

Nikolai Pavlòvitx Laverov, geologia i geofísica

Rodney Charles Ewing, cicle de combustible nuclear, maneig de residus nuclears

2007

Andrei Anatolievitx Zalizniak, lingüista

Simon Franklin, pels seus estudis sobre la història i cultura russa

2008

Evgeni Maksimovitx Primakov, ciències socials

Hélène Carrère d'Encausse, (membre de l'Acadèmia Francesa), pels seus estudis sobre els processos polítics i socials durant els períodes soviètic i post-soviètic de Rússia

2009

Vadim Tikhonovitx Ivanov, desenvolupament de la química bioorgànica

Ryōji Noyori, desenvolupament de la química bioorgànica i la síntesi asimètrica catalíctica

Dècada de 2010

2010

Spartak Timofeevitx Beliaev, física

Gerardus 't Hooft, física

2011

Vladimir Alexandròvitx Tartakovski, química

Roald Hoffmann química