Medgar Evers

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMedgar Evers

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 juliol 1925 Modifica el valor a Wikidata
Decatur (Mississipi) Modifica el valor a Wikidata
Mort12 juny 1963 Modifica el valor a Wikidata (37 anys)
Jackson (Mississipi) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortHomicidi Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri nacional d'Arlington, Section 36, grave 1431 38° 53′ 02″ N, 77° 04′ 06″ O / 38.884011°N,77.068246°O / 38.884011; -77.068246 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicAfroamericà Modifica el valor a Wikidata
FormacióAlcorn State University (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, activista pels drets humans Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Carrera militar
Branca militarExèrcit dels Estats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
ConflicteSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria
  Equip Competició
- Alcorn State Braves football (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeMyrlie Evers-Williams (1951–1963) Modifica el valor a Wikidata
FillsDarrell K. Evers Modifica el valor a Wikidata
GermansCharles Evers Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0263661 Find a Grave: 322 Modifica el valor a Wikidata

Medgar Wiley Evers (Decatur, Mississipi, 2 de juliol de 1925-Jackson, Mississipi, 12 de juny de 1963) fou un activista pels drets civils nord-americà que va lluitar contra la segregació racial a la Universitat de Mississipi, i per aconseguir la justícia social i el dret de vot de la població afroamericana.

Biografia[modifica]

Veterà de la Segona Guerra mundial i llicenciat universitari, es va fer activista del moviment pels drets civils als Estats Units en la dècada de 1950. Va ser nomenat secretari de camp de l'Associació Nacional per al Progrés de les Persones de Color (NAACP, en les seves sigles en anglès).

Arran de la decisió el 1954 del Tribunal Suprem dels Estats Units sobre el cas Brown contra el Consell d'Educació, que va declarar que la segregació a les escoles públiques era inconstitucional, Evers va lluitar per obtenir l'admissió de les persones afroamericanes a la Universitat de Mississipi amb el suport de l'estat. També va lluitar pels drets de vot i de registre, per les oportunitats econòmiques, per l'accés a les instal·lacions públiques i per altres transformacions importants en la societat racista dels Estats Units.

Evers va ser assassinat per Byron De la Beckwith, membre del Consell de Ciutadans Blancs, grup format el 1954 per combatre la integració a les escoles i l'activisme pels drets civils.[1][2]

Com a veterà, Evers va ser enterrat amb honors militars al cementiri nacional d'Arlington. La seva mort i el resultat dels dos primers judicis contra el seu assassí van inspirar intenses protestes i nombroses manifestacions pels drets civils, així com obres d'art, música i cinema. El motiu va ser que en tots dos processos tots els membres del jurat eren blancs i van absoldre De la Beckwith. Finalment, De la Beckwith va ser condemnat en un tercer judici realitzat el 1994 amb noves proves.

La seva vídua, Myrlie Evers-Williams, es va convertir per mèrits propis en una activista destacada que va arribar a exercir la presidència nacional de la NAACP. El seu germà Charles Evers va ser el primer alcalde afroamericà triat a Mississipi en l'era post-reconstrucció quan va guanyar les eleccions locals el 1969 a Fayette.

Referències[modifica]

  1. Media, American Public. «State of Siege: Mississippi Whites and the Civil Rights Movement | American RadioWorks» (en anglès). [Consulta: 28 maig 2018].
  2. Baden, M. M. (2006): Chapter III: Time of Death and Changes after Death. Part 4: Exhumation. In: Spitz, W. U. & Spitz, D. J. (eds): Spitz and Fisher’s Medicolegal Investigation of Death. Guideline for the Application of Pathology to Crime Investigations (Fourth edition), Charles C. Thomas, pp. 174-83; Springfield, Illinois.