Medinaceli

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Medinaceli
Localització
Ubicació de Medinaceli dins de la província
Municipi de Castella i Lleó
Plaza Mayor Medinaceli.jpg
Estat
• Comunitat
• Província
• Comarca
Espanya
Castella i Lleó Castella i Lleó
Província de Sòria
Tierra de Medinaceli
Gentilici ocelitano
Superfície 205,37 km²
Altitud 1.092 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
780 hab.
3,8 hab/km²
Coordenades 41° 10′ N, 2° 25′ O / 41.167°N,2.417°O / 41.167; -2.417Coord.: 41° 10′ N, 2° 25′ O / 41.167°N,2.417°O / 41.167; -2.417
Dirigents:
• Alcalde:

Felipe Utrilla Dupre. (PP)
Web

Medinaceli és un municipi de la província de Sòria, a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.

Història[modifica | modifica el codi]

Segons es creu, malgrat els dubtes actualment existents, Medinaceli fou l'antiga Ocillis (ciutat que traí als romans, durant les guerres celtíberes). A la plaça Major, dins l'edifici del palau del Ducs, es conserven importants mosaics romans.

En temps de la dominació musulmana el seu nom era Madina Salim. Almanzor va morir a aquesta població, després d'ésser ferit a la batalla de Calatañazor (la llegenda diu que la seva tomba es troba a aquest municipi). Al segle XI i XII fou atacada i ocupada diverses vegades pels cristians. El 1083 la va ocupar Alfons VI de Castella, però els musulmans la van recuperar tot seguit. Fou presa per Alvar Fáñez el 1104 i recuperada novament pels musulmans; altre cop presa per Alfons I d'Aragó el Bataller el 1123 amb caràcter definitiu. Fou la darrera posició musulmana en caure a la comarca. El 1129 els aragonesos la van cedir a Castella.

Amb el rei d'Aragó Alfons I El Batallador, va tenir fur propi i un comú de vila i terra dels més importants de la regions, embrió del futur comtat de Medinaceli.

Posteriorment, fou la seu del poderós Ducat de Medinaceli i conserva encara el palau dels ducs, a la plaça Major).

Les salines foren la seva principal font de riquesa.

Patrimoni[modifica | modifica el codi]

Es conserva bona part de la seva muralla, castell (actual cementiri) i diferents restes de les diferents cultures que varen passar pel poble.

Destaquen el seu arc romà (únic a Espanya amb tres portes), el palau del Ducs (actual museu de pintura contemporània, on també es guarden mosaics romans de gran valor) i la seva gran col·legiata renaixentista, entre d'altres monuments.

Hi ha museu-aula arqueològica, museu d'art contemporani, diferents galeries i, prop del poble, a Torralba del Moral - Ambrona, un important museu paleontològic amb restes d'Elephas Antiquus.

Població i terme municipal[modifica | modifica el codi]

Evolució del nombre d'habitants del municipi de Medinaceli
Any 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1980 1990 2000 2006
Població 1.046 1.008 845 810 799 809 586 1.442 1.036 849 701 710

A finals del segle XIX s'independitza el poble de Salinas de Medinaceli. A finals del segle XX el terme municipal incorporà Beltéjar, Benamira, Blocona, Esteras de Medina, Fuencaliente de Medina i Salinas de Medinaceli. Fuencaliente, al seu temps, incorporà a Azcamellas i a Torralba del Moral.


Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Medinaceli
  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].