Meghalaya

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Meghalaya
Bandera nacionalista a Meghalaya, correspon als Achik
Ubicació de Meghalaya
Coordenades 25° 34′ N, 91° 53′ E / 25.57°N,91.88°E / 25.57; 91.88Coord.: 25° 34′ N, 91° 53′ E / 25.57°N,91.88°E / 25.57; 91.88
País  Índia
Capital Shillong
governador M. M. Jacob
Població 2,306,069 hab. (2005)
Densitat 0 hab./km2
Llengües oficials garo, khasi, anglès
Zona horària UTC+05:30
Àrea 22,429 km2
Temperatura
Website meghalaya.nic.in


Meghalaya és un estat de la Unió Índia. Limita al nord amb Assam i al sud amb Bangla Desh. La capital és Shillong. Aquest estat formà part del d'Assam fins al 1972. Meghalaya va obtenir autonomia administrativa com a territori el 2 d'abril de 1970 i va esdevenir estat el 21 de gener de 1972.

Districtes[modifica | modifica el codi]

Districtes autònoms[modifica | modifica el codi]

Els consells dels districtes autònoms els formen membres electes a les circumscripcions. El cap del partit més votat és nomenat pel governador com Cap Executiu del Consell i sota la seva proposta s'escullen els membres executius del consell. El cap executiu i els executius formen el Comitè Executiu i dirigeixen la política en les matèries sobre les que tenen competència que són:

  • Terres, excepte reserves forestals
  • Boscos excepte reserves forestals
  • Ús de la terra i l'aigua per l'agricultura
  • Regulació de pràctiques agrícoles com el jhum
  • Establiment de les administracions de vila o pobles incloent policia de poble i sanitat
  • Nomenament dels caps i concessió de poders
  • Establiment de comitès de vila o poble i concessió de poders
  • Regulació de lleis d'herència i propietat
  • Matrimoni
  • Costums socials

Ètnies[modifica | modifica el codi]

A l'estat viuen els khasis, els jaintia (en conjunt hynniewtrep) i els garo. Els garos viuen a la part occidental, el khasis a la central i els jainties a l'oriental.

El grup dels khasis, els jaintia, els pnars, els bhoi i els war, són coneguts en conjunt com hynniewtrep o ri hynniewtrep, i habiten el centre i est de l'estat. Formen part dels primers habitants del subcontinent i la seva cultura és megalítica, formant part de l'ètnia proto australoide Mon-Khmer.

Els garo estan emparentats als bodo i són d'ètnia tibetano-birmana, essent originaris de Tíbet. Els garos s'anomenen a si mateixos achik i a la seva terra Achikland.

Els tres grups han estat dirigits tradicionalment per caps de clan (amb assistencia de consells de cada llogaret) anomenats Doloi entre els jaintia, Syiem, Lyngdoh o Wahadadars entre els khasi, i Nokmas entre els garos. Alguns dels Doloi arriben a la categoria de rajah amb estructura d'un petit regne, el que no passa amb els altres sistemes de poder.

Els consells dels llogarets són anomenats Durbar. Els khasis tenen uns 50 Syiems, que al seu torn disposen de Myntries (ministres) que són membres del Dunbar o Consell. El successor del Syiem és el mes l'ancià[Aclariment necessari] però es pot establir un col·legi electoral amb predomini de l'opinió dels consellers de més edat en cas de desacord. Els nokmas disposen de la col·laboració en el govern dels laskars (ajudants), nomenats per ells mateixos, essent molt important l'opinió de l'esposa (machong).

Moviments d'Alliberament[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Meghalaya Modifica l'enllaç a Wikidata
The Flag de l'Índia, adopted on July 22, 1947.
Estats i territoris de l'Índia
Estats Andhra Pradesh  · Arunachal Pradesh  · Assam  · Bihar  · Chhattisgarh  · Goa  · Gujarat  · Haryana  · Himachal Pradesh  · Jammu i Caixmir  · Jharkhand  · Karnataka  · Kerala  · Madhya Pradesh  · Maharashtra  · Manipur  · Meghalaya  · Mizoram  · Nagaland  · Orissa  · Panjab  · Rajasthan  · Sikkim  · Tamil Nadu  · Tripura  · Uttaranchal  · Uttar Pradesh  · Bengala Occidental
Territoris de la Unió Illes Andaman i Nicobar  · Chandigarh  · Dadra i Nagar Haveli  · Territori de la Capital Nacional de Delhi  · Daman i Diu  · Lakshadweep  · Pondicherry