Mel·lilita

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mel·lilita
Classificació
Categoria Silicat
Fórmula química Ca2M (X SiO7)
Propietats fisicoquímiques:
Color blanc, groguenc, marró, gris, verdós
Sistema cristal·lí tetragonal
Exfoliació bona
Fractura desigual, concoide
Duresa en l'escala de Mohs 5 a 5,5
Lluïssor vítria, grassa
Ratlla blanca
Diafanitat transparent, translúcid
Densitat 2,9 - 3,0
Referències [1]

El nom mel·lilita fa referència a un grup de minerals de la classe dels silicats amb composició químicament similar. Rep el seu nom del grec meli (mel) i lithos (pedra). Va ser descrita originalment l'any 1796 a Capo di Bove, Província de Roma, Itàlia.

Característiques[modifica | modifica el codi]

Tots els minerals del grup tenen una composició química semblant. Tots ells són sorosilicats tetragonals amb un anió (Si2O7)6- o bé un derivat, amb la fórmula general Ca2M (X SiO7), on M representa un catió divalent o trivalent de mida petita, mentre que X és silici, alumini o bor. En general, quan M és trivalent, un àtom de silici està reemplaçat per alumini o per bor, però la càrrega elèctrica també pot estar balancejada mitjançant la substitució acoblada del Ca2+ per un ió monovalent i M3+ per M2+, com succeeix amb l'alumoakermanita.

Minerals del grup[modifica | modifica el codi]

Exemplar d'åkermanita del museu de Bonn

Åkermanita[modifica | modifica el codi]

L'åkermanita, amb fórmula Ca2Mg(Si2O7), rep el nom del metal·lúrgic suec Anders Richard Akerman. Acostuma a ser un mineral incolor o groguenc, que cristal·litza en el sistema tetragonal.[2]

Alumoåkermanite[modifica | modifica el codi]

L'alumoåkermanite, amb fórmula (Ca, Na)2(Al, Mg, Fe2+)(Si2O7), és un mineral que pertany al grup de la mel·lilita.[3]

Ferrigehlenita[modifica | modifica el codi]

La ferrigehlenita, amb fórmula Ca2Fe3+AlSiO7, és considerat un endmember del grup, és a dir, un mineral que es troba a l'extrem final del grup en termes de puresa.[4]

Gehlenita[modifica | modifica el codi]

Gehlenita

La gehlenita, amb fórmula Ca2Al(AlSiO7), és un mineral que rep el seu nom del químic alemany Adolf Ferdinand Gehlen (1775-1815). L'exemplar tipus d'aquest mineral prové del mont Monzoni, a la Vall de Fassa, Trento, Itàlia.[5]

Gugiaita[modifica | modifica el codi]

La gugiaita, amb fórmula Ca2Be(Si2O7), és un mineral incolor que pertany al grup de la mel·lilita. Va ser descobert el 1962 i l'exemplar tipus és de la vall Gujia, Xina.[6]

Hardystonita, amb clinohedrita i calcita

Hardystonita[modifica | modifica el codi]

La hardystonita, amb fórmula Ca2Zn(Si2O7), va ser descrita per primera vegada l'any 1899 per John E. Wolff, a Hardyston Township, Nova Jersey, Estats Units. A la llum del dia, la hardystonita és un mineral blanc massiu anodí, que es pot diferenciar de la calcita per la manca de fractura i per la seva lluentor una mica grassa.[7]

Okayamalita[modifica | modifica el codi]

L'okayamalita, amb fórmula Ca2B(BSiO7), és un mineral blanquinós que pertany al grup de la mel·lilita. Rep el seu nom de la prefectura d'Okayama, al Japó, ja que el primer exemplar va ser identificat a la mina Fuka, a la ciutat de Takahashi.[8]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Melilite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 de novembre de 2013].
  2. «Åkermanite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 de novembre de 2013].
  3. «Alumoåkermanite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 de novembre de 2013].
  4. «Ferri-gehlenite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 de novembre de 2013].
  5. «Gehlenite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 de novembre de 2013].
  6. «Gugiaite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 de novembre de 2013].
  7. «Hardystonite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 de novembre de 2013].
  8. «Okayamalite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 de novembre de 2013].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mel·lilita