Mel Gibson

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
P culture.svg
Mel Gibson
Mel Gibson a l'estrena d'Air America el 1990
Mel Gibson a l'estrena d'Air America el 1990
Nom real: Mel Columcille Gerard Gibson
Naixença: 3 de gener de 1956 (1956-01-03) (58 anys)
Peekskill, Nova York (EUA)
Nacionalitat: Estats Units Estats Units
Irlanda Irlanda
Cònjuge/s: Robyn Moore (1980-)
Papers importants: Max Rockatansky a Mad Max
Martin Riggs a Arma letal
William Wallace a Braveheart
The Passion of Christ
Apocalypto
Premis Oscar
Millor director
1995 - Braveheart
Millor pel·lícula
1995 - Braveheart
Globus d'Or
Millor director
1996 - Braveheart

Pàgina sobre Mel Gibson a IMDb

Mel Gibson (Peekskill, Estat de Nova York, 3 de gener de 1956) és un actor, director, productor i guionista australoestatunidenc. És conegut sobretot pels seus papers a la trilogia Mad Max, a la tetralogia Arma letal i per la pel·lícula Braveheart, la qual va produir, dirigir i protagonitzar. Les seves opinions polítiques ultra conservadores i profundament religioses han marcat els seus últims temps. La Passió de Crist, film que va dirigir i produir, és un exemple (The Passion of the Christ).

Biografia[modifica | modifica el codi]

Mel Gibson va néixer a Peekskill el 3 de gener de 1956, Nova York. És el sisè dels set fills de Hutton Gibson i d'Anne Reilly Gibson. La família Gibson s'instal·la a Austràlia el 1968 quan Mel té dotze anys. El pare acabava de guanyar un procés per un accident de treball contra el seu empresari i havia rebut 145.000 dòlars d'indemnització. Emigrar a Austràlia era un signe de protesta contra la guerra del Vietnam en un moment en què el gran dels Gibson s'arriscava a ser cridat pel seu servei militar. La seva àvia paterna, Eva Mylott, era una cantant d'òpera australiana. Tot això explica en part per què el seu pare va voler marxar a Austràlia, la seva terra d'origen.

El 1977, Mel Gibson es diploma per l'institut nacional dels arts dramàtiques de Sydney. Pocs haguessin apostat que un marrec educat a Austràlia en el si d'una família amb pocs recursos esdevindria un dels actor millors pagats de la seva generació. Malgrat no tenir gaire talent per la interpretació, tenia al seu favor un parell d'ulls blaus cridaners que el van col·locar, gràcies a la intervenció providencial de la seva germana, en el plató de rodatge de Summer City. Ningú no se'n recorda ja d'aquest film però el director de Mad Max (George Miller) va veure en ell un diamant en brut que ja és tard perquè el poleixin. I així arriba el seu primer èxit cinematogràfic (1979), amb Mad Max. Pel·lícula independent de baix pressupost, troba un èxit inesperat, amb uns ingressos de cent milions de dòlars. Mel Gibson és llavors propulsat cap al rang d'estrella del cinema. Es fan tres pel·lícules més del personatge de Mad Max.

Aquesta història postapocalíptica el va convertir en estrella de la nit al dia. Qui sap si Gibson li va trobar el gustet a això de fabular sobre l'extinció de civilitzacions perquè és evident que les pel·lícules que ha dirigit (a excepció de The Man without a face) parlen d'una forma o altra de la fi de diferents cultures. El cas més representatiu acaba d'aterrar a les pantalles de mig món i si no només fa falta fixar-se en el títol: Apocalypto.

Després d'encarnar per segona vegada el guerrer venjatiu de Mad Max, Peter Weir el va acollir a L'any que vam viure perillosament, on l'actor va oferir la que probablement sigui la seva millor interpretació.

El 1984, Mel Gibson torna a fer el paper de Fletcher Christian a la pel·lícula Motí a bord, on dóna la rèplica a Anthony Hopkins. El 1987, la comèdia policíaca Arma letal (Lethal Weapon), on fa un tàndem de policies amb Danny Glover, és un enorme èxit internacional que el fa encara més popular. La saga d'Arma Letal va fer d'ell tot una assegurança de vida a les taquilles i els productors el veien com la gallina dels ous d'or. Potser conscient que corria el risc d'encasellar-se com a actor va sorprendre –positivament o negativa, segons els gustos- amb Hamlet i, més endavant, va signar la seva "opera prima" com a director. The Man without a face va ser concebuda com un projecte petit que poc o res tindria a veure amb la segona proposta darrere de les càmeres.

Després de pel·lícules d'aventures, policíaques o comèdies, s'orienta cap als clàssics reprenent el paper de Hamlet a la pel·lícula de Franco Zeffirelli, on és company d'actors com Ian Holm i Alan Bates. Gibson es llança també a la producció i la direcció. El 1995, guanya l'Oscar a la millor pel·lícula i l'Oscar al millor director per la pel·lícula Braveheart en la qual interpreta William Wallace, un independentista escocès. A Braveheart, Gibson exercia d'home orquestra perquè a més de dirigir-se ell mateix també es va encarregar del guió parcialment. Gibson, una espècie d'alter ego de Martin Riggs, apareixia ple de sang, torturat i disposat a donar la seva vida i la d'uns quants més en favor de la llibertat.

Van haver de passar gairebé deu anys des de Braveheart perquè Gibson tornés a interessar-se per un projecte com a director. El seu retorn, però, no va passar desapercebut. Amb el títol La Passió de Crist el director australià va voler donar la seva particular visió del via crucis de Crist. El resultat, una rabiosa pol·lèmica que li va fer guanyar més de 500 milions de dòlars i l'enemistat de bona part dels jueus de mig món. Més endavant, el propi Gibson s'ha encarregat de fer latent el seu antisemitisme amb unes declaracions poc afortunades, per bé que després hagi demanat perdó per activa i per passiva.[1] La pel·lícula es va rodar en arameu, en hebreu i en llatí i va ser tanmateix un gran èxit comercial als Estats Units, sobretot entre els cristians evangèlics i els catòlics. La pel·lícula va ser nominada per l'Oscar i va rebre el premi del públic per a la millor obra dramàtica.[2]

L'última pel·lícula de Gibson és Apocalypto (estrenada el 2006). L'acció se situa just abans de la conquesta espanyola d'Amèrica del Sud. El tema central és el declivi de l'imperi maia. Apocalypto tampoc és tant diferent de Braveheart. Les vicissituds d'un home senzill que es resisteix a sotmetre's al seu destí i que lluita perquè la civilització que coneix no desaparegui.

Intolerant, ultraconservador, antipàtic i alcohòlic en sempiterna rehabilitació. Masclista, desordenat, antisemita, caòtic i fins i tot sorprenent. Mel Gibson s'ha guanyat a pols tots aquests qualificatius i molts altres. Però sigui com sigui aquest rara avís de l'univers hollywoodià aconsegueix que les seves pel·lícules rebentin taquilles i que estiguin en boca de tothom. Potser el millor actiu d'un personatge que mai va destacar per la seva qualitat interpretativa ni per la seva perícia darrere la càmera sigui la seva extraordinària capacitat per l'escàndol.

Mel Gibson, en definitiva, sap com esprémer els rendiments de la seva innegable capacitat per generar odis i diversitat d'opinions. És capaç de treure un sucós profit d'un producte que milions de persones compren independentment de la seva qualitat artística i moguts per una curiositat morbosa que és perfectament lícita i comprensible.

Vida familiar i religiosa[modifica | modifica el codi]

Mel Gibson es va casar amb Robyn Moore el 7 de juny de 1980, a la ciutat de Forestville, a Nova Gal·les del Sud. La parella té set fills (una noia i sis nois). La seva dona és anglicana.

A partir de la direcció d'Apocalypto, Mel Gibson va fer donació de diversos milers de dòlars per construir cases als habitants de la regió de Yucatan afectats per inundacions.

Mel Gibson finança la construcció d'una església que pot acollir 400 persones amb un donatiu de 37 milions de dòlars en els pujols de Malibú. D'altra banda, Gibson és el propietari de la companyia que efectuarà aquests treballs. Cada mati es fan misses segons el ritu tridentí.

Opinions politiques[modifica | modifica el codi]

Mel Gibson el 2006

Mel Gibson mai no s'ha identificat públicament amb els conservadors (Partit republicà) estatunidencs malgrat afirmacions contràries en diaris com el Washington Times o el lloc web WorldNetDaily. Havia de produir la pel·lícula de Michael Moore, Fahrenheit 9/11,[3] però finalment va cedir els seus drets a Miramax Films. Moore havia afirmat llavors que els republicans havien intimidat Mel Gibson. El 1995, en una entrevista a Playboy, Gibson criticava el president Bill Clinton en qui veia un oportunista de baix nivell.

Encara que ha passat una gran part de la seva vida a Austràlia, no posseeix la nacionalitat australiana. Per contra, posseeix a la vegada la nacionalitat estatunidenca i la nacionalitat irlandesa, atès que la seva mare era irlandesa.

Filmografia[modifica | modifica el codi]

com a actor[modifica | modifica el codi]

com a productor[modifica | modifica el codi]

com a director[modifica | modifica el codi]

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

Oscar[modifica | modifica el codi]

Any Categoria Pel·lícula Resultat
1995 Oscar al millor director Braveheart Guanyador
1995 Oscar a la millor pel·lícula Braveheart Guanyador

Globus d'Or[modifica | modifica el codi]

Any Categoria Pel·lícula Resultat
1996 Globus d'Or al millor director Braveheart Guanyador
1997 Globus d'Or al millor actor dramàtic Rescat Nominat
2001 Globus d'Or al millor actor musical o còmic What Women Want Nominat

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mel Gibson Modifica l'enllaç a Wikidata