Melamp

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Melamp (escriptor)».

Segons la mitologia grega, Melamp (Melampus, Melámpos Μελάμπους) fou un endeví, fill d'Amitàon i d'Idòmene. Es diu que entenia el llenguatge dels animals i després d'escoltar-los feia els seus vaticinis. També destacà en l'art de la medicina. Fou considerat el primer mortal que tenia poders profètics i el primer que va practicar la medicina i va establir el culte de Dionís a Grècia. Amb el seu germà Biant arribà a Pilos, on Neleu havia promès la mà de la seua filla Pero a qui li portés els bous d'Ífide, rei de la Ptiòtida. Melamp ho aconseguí per encàrrec del seu germà, després d'enganyar el terrible gos que els vigilava, i Neleu concedí la donzella a Biant a canvi dels bous. També anà a Argos, on guarí la follia de les filles de Pretos. En recompensa, Pretos li donà un terç del seu regne i una de les filles (Lisipe o, segons altres, Ifianassa) en matrimoni, i fou el pare de Manti i Antífates. A Egostena a la Megàrida hi havia un santuari i una estàtua seva i se celebrava un festival anyal en el seu honor.[1]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana, plana 145. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 209. Barcelona, octubre del 1997 ISBN 84-297-4146-1.