Melanèsia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La Melanèsia (mot provinent del grec, en el sentit d'"illes negres") és una regió que s'estén des del Pacífic occidental fins al mar d'Arafura, al nord i al nord-est d'Austràlia. El terme fou usat per primer cop per Jules Dumont d'Urville el 1832 per anomenar un agrupament ètnic i geogràfic d'illes diferent als de la Polinèsia i la Micronèsia. Actualment la classificació racial de D'Urville es considera poc acurada, ja que no defineix prou bé la diversitat cultural, lingüística i genètica de la Melanèsia i avui dia s'utilitza simplement com a denominació geogràfica. A més a més, les nacions de Fiji, Papua Nova Guinea, Salomó, Vanuatu i Nova Caledònia (que legalment és una dependència francesa) usen aquest terme per descriure's a elles mateixes, ja que reflecteix la seva història colonial compartida i una situació regional comuna.

Diversos estudis genètics dels pobles del Pacífic en combinació amb antigues restes arqueològiques han aclarit bastant la confusió primerenca. La població melanèsia té un marcador del cromosoma Y, l'H17, que no es troba en els polinesis. La ceràmica lapita és originàriament melanèsica, des d'on es va estendre cap a les altres illes. Els melanesis són el poble més antic del Pacífic, i precedeixen els altres pobles unes quantes desenes de milers d'anys. La població melanèsica, igual que els aborígens australians, amb qui els melanesis papús comparteixen un avantpassat comú, hi va arribar cap als anys 40000 a 50000 aC.

A la Melanèsia hi ha una gran riquesa ètnica i molta diversitat. L'estatus social generalment es basa en les habilitats de cadascú i els béns que posseeix, mentre que els polinesis fan servir l'herència per determinar aquest estatus.

Grups d'illes que tradicionalment són considerades part de Melanèsia:

Illes d'origen mixt que no es consideren melanèsiques:


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Melanèsia Modifica l'enllaç a Wikidata