Melanocetus johnsonii
  | |
| Estat de conservació | |
|---|---|
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 18127840 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Actinopteri |
| Ordre | Lophiiformes |
| Família | Melanocetidae |
| Gènere | Melanocetus |
| Espècie | Melanocetus johnsonii Günther, 1864 i 1864 |
| Espècies | |
Melanocetus johnsonii és una espècie de peix abissal de la família Melanocetidae. Es troba en el tròpic. Viu en profunditats normalment de 3.000 - 4.000 metres, arribant a un màxim de fins a 1.000 metres. Té una espècie d'antena sobre el seu cap que surt del seu nas en forma de canya repleta de bacteris bioluminescents que s'il·lumina com a cimbell per atreure a altres peixos que confonen aquest òrgan amb cucs o un altre organisme. Agarra les preses amb les seves grans dents per evitar que s'escapin, i té una gran boca que pot empassar-se exemplars de més del doble de la seva pròpia longitud (això és una forma d'aprofitar la falta de menjar en aquestes zones).
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Melanocetus johnsonii |