Melisenda de Jerusalem

Melisenda de Jerusalem

Melisenda de Jerusalem, filla de Balduí II de Jerusalem i Morphia de Melitene fou reina de Jerusalem. Jerusalem havia estat conquerida pels francs el 1099 durant la Primera Croada i va ser governada per una dinastia originària de la Província de Rethel a França. Melisenda era l'hereu d'aquesta dinastia, i va ser designada successora del seu pare Balduí II de Jerusalem abans de 1129.

Durant el regnat del seu pare Balduí II de Jerusalem va ser nomenada filio regis et regni Jerosolimitani haeres (filla del rei i hereu del regne de Jerusalem) destacant per sobre d'altres nobles i clergues cristians en ocasions cerimonials, incrementant l'associació amb el seu pare en els documents oficials, fins i tot en l'encunyació de moneda, la concessió de feus i altres formes de mecenatge, i en la correspondència diplomàtica. Balduí va educar la seva filla com a digne successor Melisende i amb el suport de la Haute Cour, una mena de consell reial comprèn la noblesa i el clergat del regne. Tanmateix, Balduí també pensava que hauria de casar Melisenda amb un poderós aliat per protegir i salvaguardar l'herència de la Reina i els seus futurs hereus. La seva intenció era un consort per a la seva filla. Balduí va triar Folc V d'Anjou, comte d'Anjou, un conegut comandant militar i croat. El fill de Folc, Jofré V d'Anjou era casat amb l'emperadriu Matilde d'Anglaterra filla i hereva d'Enric I d'Anglaterra i vídua de l'emperador Enric V d'Alemanya. Al llarg de les negociacions Folc va insistir que en governar conjuntament amb Melisenda, i l'aquiescència de Balduí a aquestes demandes, sent Folc relativament ric (fins i tot per a un croaat) aportaria tropes i l'experiència militar obtinguda en la defensa de Jerusalem. Melisenda tindria un fill i hereu en 1130, el futur Balduí III de Jerusalem. Com una indicació de les intencions de Balduí II per fer Melisenda única reina i per enfortir la seva posició, feu que Melisenda fos designada com a tutor única del jove Balduí.

«	l'imperi del regne es va mantenir en el poder de la dama Melisenda, una reina estimada per Déu, a qui va passar per dret hereditari.	»
— Guillem de Tir

Després de la mort en del seu pare el 1131, Melisenda i Folc van ascendir al tron conjuntament. Tanmateix, amb l'ajut dels seus cavallers croats Folc va excloure la reina de la concessió de títols i altres formes de mecenatge, i va desestimar públicament la seva autoritat. Aquest tractament de la Reina va irritar als membres de la Haute Cour.

El 1144 el comtat croat d'Edessa fou assetjat en una guerra fronterera contra Imad ad-Din, Zengi que va amenaçar la seva supervivència. La reina Melisenda va respondre la crida enviant un exèrcit dirigit per Manassas de Hierges, Felip de Milly i Elinand de Bures, però Raimon de Poitiers, el príncep d'Antioquia no va atendre la crida perquè lluitava contra de l'imperi Bizantí a Cilícia, però tot i l'ajut, Edessa va caure. Melisenda va escriure al Papa, i Eugeni III va convocar una Segona Croada dirigida per Lluís VII de França i Conrad III d'Alemanya, però va acabar en desastre el 1148 i Edessa mai va ser recuperada.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Melisenda de Jerusalem

Precedit per: Balduí II de Jerusalem

Reina de Jerusalem amb Folc V d'Anjou (1131-1143) amb Balduí III de Jerusalem (1143-1153) 1131–1153

Succeït per: Balduí III de Jerusalem