Melissa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Melissa (desambiguació)».
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Melissa
Melissa
Melissa

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Lamiales
Família: Lamiaceae
Gènere: Melissa
Espècie: M. officinalis
Nom binomial
Melissa officinalis
Linnaeus

La tarongina, arangí o melissa (Melissa officinalis), és una espècie de la família lamiàcia. Els seus noms vulgars (tarongina i arangí) fan referència a l'olor característica de llimona que desprenen les seves fulles. Així el nom en altres llengües també es deu a aquest fet: lemon balm en anglès, o hierba limón, toronjil o citronela en castellà. També n'és característica l'aroma similar a la menta. És originària del sud-oest d'Europa, la regió occidental d'Àsia i el Nord d'Àfrica. Així mateix, la trobem al Principat, on però es considera d'espontaneïtat dubtosa,[1] sobretot en comarques marítimes, que tenen clima marítim amb condicions temperades i humides i estius calents i secs. Així la trobem des de l'Alt Empordà fins al Montsianès, i cercant humitat i zones plujoses ascendeix fins al Ripollès, al Berguedà, a l'Alt Urgell, a la Segarra, a les Muntanyes de Prades i al Montsant.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

La planta floreix a l'estiu i aleshores atrau les abelles, fet d'on prové el nom del gènere, ja que melissa és el nom grec de l'abella.

Ecologia[modifica | modifica el codi]

L'hàbitat de melissa el trobem en climes temperats o càlids, ja que és sensible a les glaçades i als freds intensos. Sol créixer en boscos caducifolis, preferiblement en llocs amb ombra i humits, i en sòls rics en matèria orgànica.

Descripció[modifica | modifica el codi]

És una planta herbàcia perenne que arriba a fer fins a 150 cm d'alçada. La tija és recta i ascendent, quadrangular, ramificada i lleugerament pilosa, creix anualment, ja que mor a l'hivern però les arrels són perennes i torna a créixer.

Les fulles són peciolades, de forma oval, romboïdal o fins i tot cordiforme, amb el marge dentat i oposades entre si, i fan de 3 a 7 cm, encara que són més petites les superiors. També són piloses pel costat de l'anvers, tenen l'àpex agut, la inserció a la tija és cordada i la disposició a la fulla és de forma verticil·lada. Són de color verd, en general més fosc a l'anvers i més clar al revers i desprenen una aroma característica de llimona.

Les flors floreixen a l'estiu, entre l'abril i el juliol, les inflorescències surten a les aixelles o els angles de les fulles amb la tija, i amb disposició verticil·lar exactament igual que les fulles, en grups d'entre 6 a 10. Tenen el pedicel curt (de 2 a 6 mm), la corol·la corbada cap a dalt i eixamplada a la part superior, és bilabial amb el llavi superior recte i bilobulat i l'inferior trilobulat. El calze té tretze nervis i també és bilabial però a l'inrevés, amb el llavi superior de tres dents i l'inferior de dos. La corol·la és dues vegades més llarga que el calze, mesurant la primera de 8 a 12 mm.

La planta és monoica i té la flor hermafrodita, per tant, trobem en una mateixa peça floral l'androceu i el gineceu. A l'androceu trobem quatre estams didínams, és a dir, dos d'ells són llargs i els dos restants curts i es troben fusionats a la corol·la, de forma inclusa. El gineceu és bicarpel·lar però amb un envà al mig, de forma que sembla que tinguin quatre carpels, també trobem l'ovari súper. El fruit que es forma és una càpsula, però igual que amb els carpels, es divideix en quatre parts anomenades núcules.

La droga són essencialment les fulles, encara que també s'utilitzen els àpexs de les flors per a l'extracció de l'oli essencial.

Composició química[modifica | modifica el codi]

Els principis actius són diversos, trobem oli essencial, àcids fenilcarboxílics (rosmarínic, clorogènic i cafeïc), flavonoides (derivats de luteolina i quercetol), triterpens i tanins. El component més important i característic és l'oli essencial que es troba en quantitat inferior a 0.3 %. Aquesta essència conté més del 50 % en citral, una mescla de dos aldehids isòmers: el geranial (40 %) i el veral (60 %) que són els responsables del suau aroma de la melissa. L'oli també conté l'alcohol geraniol i diferents hidrocarburs com el limonè.

Acció farmacològica/propietats[modifica | modifica el codi]

En infusió és estomacal, espasmolítica i carminativa. També té efectes sedants, afavoreix la son i equilibra el sistema nerviós degut principalment als àcids fenólics i als flavonoides, però sense tenir efecte depressor del sistema nerviós central. Per via externa té acció antisèptica, antifúngica i antivírica. També és emmenagoga, i per tant, és útil en la regulació dels trastorns menstruals.

Usos[modifica | modifica el codi]

S'utilitza en infusió, en extracte fluid o sec o en essència. Es comercialitza la famosa aigua del Carmen o aigua de melissa, que s'obté per la destil·lació de diferents drogues amb alcohol. Aquestes drogues són principalment les fulles de melissa, però també la canyella, la nou moscada o el clau.

Toxicitat[modifica | modifica el codi]

L'oli essencial a dosis elevades és neurotòxic i convulsant, no es pot prendre durant l'embaràs ni la lactància perquè també és teratogènic i causa malformacions en el fetus.

Referències bibliogràfiques[modifica | modifica el codi]

  • Dr. BERDONCES I SERRA. Gran enciclopedia de la plantas medicinales. Ediciones TIKAL
  • Diccionario integral de plantas medicinales. RBA Integral 2002
  • KUKLINSKI, Claudia. Farmacognosia. Ediciones omega. Barcelona 2000

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Bolòs i Vigo, Flora dels Països Catalans