Melitó de Sardes

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sant Melitó de Sardes

Homilia atribuïda a Melitó (Papir Chester Beatty XII)
Bisbe i màrtir
Nom secular Μελίτων (Melítōn)
Naixement Segle II
Àsia Menor
Defunció ca. 190
Sardes (Lídia, Àsia Menor)
Commemoració en Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa, esglésies orientals
Canonització Antiga
Festivitat 1 d'abril
Fets destacables Teòleg i escriptor; Pare apologètic de l'Església
Iconografia Com a bisbe, amb llibre

Melitó (Melito, Μελίτων), mort a Sardes cap al 190, fou un escriptor cristià eminent que va viure al segle II. Un dels primers escriptors cristians posteriors als apòstols, és un dels pares apologètics de l'Església. Se l'honora com a sant a diverses confessions cristianes.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Fou bisbe de Sardes probablement quan Servili Pau era procònsol d'Àsia en temps de Marc Aureli. En la persecució dels cristians de l'època, on fou martiritzat Sagaris, Melitó va compondre la seva obra Apologia, probablement vers el 169. Segons Eusebi de Cesarea, fou martiritzat cap al 190. Una carta de Polícrates d'Efes al papa Víctor I de prop de 194 diu que Melitó havia estat sebollit a Sardes.

Obres[modifica | modifica el codi]

Les obres de Melitó són les següents, encara que només se'n conserven fragments:

  • 1. Περὶ τοῦ πάσχα δύο, De Pascha Libri duo
  • 2. Περὶ πολιτείας καὶ προφητῶν, De Recta Vivendi Ratione (s. de Recta Conversatione) et de Prophetis.
  • 3. Περὶ ἐκκλησίας, De Ecclesia
  • 4. Περὶ κυριακῆς, De Die Dominica
  • 5. Περὶ φύσεως ἀνθρῶπου, De Natura Hominis
  • 6. Περὶ πλάσρεως, De Creatione
  • 7. Περὶ ὑπακοῆς πίστεως αισθητηρίων, De Obedientia Sensuum Fidei praestanda s. De Obedientia Sensuum Fidei
  • 8. Περὶ ψυχῆς καὶ σώματος ἢ νοός, Anima et Corpore se de Mente
  • 9. Περὶ λουτροῦ, De Baptismate s. De Lavacro
  • 10. Περὶ ἀληθείας, De Veritate
  • 11. Περὶ κτίσεως καὶ γενέσεως Χριστου, De Creatione et Generatione Christi
  • 12. De Prophetia
  • 13. Περὶ φιλοξενίας, De Philoxenia s. De Hospitalilate
  • 14. Ἡ κλείς
  • 15. Περὶ τοῦ διαβόλου καὶ τῆς ἀποκαλύψεως Ἰωάννου, De Diabolo et de Apocalypsi Joannis
  • 16. Περὶ ἐνσωμάτου Θεοῦ, De Deo Corpore induto
  • 17. Πρὸς Ἀντωνῖνονρ Βιβλίδιου, Libellus (sc. supplex) ad Antoninum
  • 18. Ἐκλογωαι, Eclogae, sc. ex Libris Vet. Testamenti, amb paral·lels entre els dos testaments
  • 19. Περὶ σαρκώσεως Χριοτοῦ, De Incarnatione Christi
  • 20. Αόγος εἰς τὸ πάθος, Oratio in Passionem
  • 21. Apologia a Marc Aureli.

Melitó va fer el primer cànon cristià de l'Antic Testament, amb els llibres protocanònics, llevat del Llibre d'Ester, excloent alguns llibres deuterocanònics que fan servir avui les esglésies catòliques, ortodoxes, l'Església Ortodoxa Copta i algunes altres; coincideix, en bona part, amb el cànon jueu i protestant.

A Peri Pascha ("Homilia de Pasqua") queda palès que celebrava la Pasqua segons l'ús asiàtic, el 14 de Nissan, no el diumenge següent. Va ésser el primer a escriure sobre la coronació de Maria, basant-se en el capítol 12 de l'Apocalipsi, i sobre la identificació de Miquel arcàngel amb Crist, com a cap de l'exèrcit celestial. Sembla que era milenarista

També a Perì Pascha parla, per primer cop, de la idea de deïcidi per part dels jueus, idea que va ésser adoptada pels sectors antisemites.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Quasten, Johannes. Patrología I. Madrid: Biblioteca de Autores Cristianos, 2004.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]