RAM

De Viquipèdia

Per a altres significats, vegeu «RAM (desambiguació)».

Mòduls de memòria dinàmica RAM (DRAM)

Mòdul d'1 Gb

Connecta a: circuit imprès o placa mare via un de Sòcol Integració

Tipus: SRAM DRAM SDRAM DDR RDRAM

Principals Fabricants: Micron Technology Samsung Kingston Technology Corsair Memory Mushkin

La memòria RAM, de l'anglès Random Access Memory (Memòria d'Accés Aleatori), és un tipus de memòria informàtica, caracteritzat per un accés directe en qualsevol ordre (aleatori) en un temps constant, sense distinció de la posició on es trobi l'informació ni de la posició de l'anterior lectura. Avui en dia es produeixen mitjançant circuits integrats. La frase memòria RAM es fa servir sovint per a referir-se als mòduls de memòria

Això contrasta amb altres mecanismes d'emmagatzemament, com les cintes o els discs magnètics i òptics, en què es depèn de la posició del capçal mòbil de lectura. En aquests dispositius, el moviment triga més que la mateixa transferència de dades, i el temps d'accés depèn de la posició física del següent element.

La paraula RAM s'associa amb tipus de memòria volàtils (com els mòduls de memòria DRAM), on la informació es perd quan es l'alimentació s'apaga. Noti's que altres tipus de memòria també són RAM (d'accés aleatori), com la memòria ROM i un tipus de memòria flash anomenat NOR-Flash,

Avui en dia és usat com a memòria principal en tots els ordinadors personals, per això se'n coneix també com a memoria externa o principal.

[edita] Història

Detall d'una matriu de nuclis magnètics. La distància entre els nuclis és aproximadament d'un mil·límetre.

Un dels primers tipus de memòria d'accés aleatori que es van utilitzar foren les matrius de nuclis de ferrita, es van desenvolupar entre 1949 i 1952 i van formar part de la majoria de les computadores fins que es van desenvolupar els circuits integrats de memòries estàtiques i dinàmiques de tipus RAM cap a finals de la dècada de 1960 i la del 1970.

Abans de l'aparició de les memòries basades en nuclis magnètics les computadores utilitzaven altres tipus de dispositius per implementar les funcions de memòria principal (de l'ordre d'uns mil·lers de bits), algunes solucions eren d'accés aleatori i d'altres no. Entre aquests d'altres, es van utilitzar relés, línies de retard o alguns tipus de vàlvules de buit.

També s'havien utilitzat latchs (un tipus de dispositiu biestable multivibrador) muntats amb tríodes, i més tard amb transistors, per tal d'aconseguir memòries més petites i més ràpides per als registres o els bancs de registres d'accés aleatori. Abans del desenvolupament dels circuits integrats de les ROM, les memòries permanents (només de lectura) d'accés aleatori es construïen habitualment utilitzant matrius de díodes de tipus semiconductor manegades per un descodificador d'adreces.

[edita] Tipus de RAM

En general, les RAM es divideixen en estàtiques i dinàmiques. Una memòria RAM estàtica manté el seu contingut inalterat mentre es mantingui alimentada elèctricament.

Els tipus actuals de memòria RAM d'escriptura acostumen a emmagatzemar un bit de dades a cada estat d'un biestable o flip-flop, com en el cas de la SRAM (RAM estàtica), o com una càrrega a un condensador (o una porta lògica amb un transistor) com en el cas de la DRAM (RAM dinàmica), EPROM, EEPROM i la memòria flaix. Alguns tipus disposen de circuits destinats a detectar i/o corregir falles aleatòries de les dades emmagatzemades utilitzant bits de paritat o codis de detecció i correcció d'errors. La RAM de tipus permanent o de només lectura coneguda com a ROM (Read Only Memory), utilitza algun tipus de sistema per activar o desactivar de manera permanent els transistors adequats en comptes d'emmagatzemar una càrrega.

Tant la SRAM com la DRAM són de tippus volàtil, d'altres formes d'emmagatzemament informàtic, com el disc dur o les cintes magnètiques han estat utilitzades als ordinadors com a sistema per a emmagatzemar dades de manera persistent. Molts del equips actuals només utilitzen la memòria flaix per a conservar les dades quan no són en ús, és el cas de els ordinadors de butxaca (PDA) o dels petits reproductors de música.

Alguns ordinadors personals, com la majoria dels de tipus industrial i alguns portàtils també ham reemplaçat els discs magnetics per unitats de disc d'estat sòlid. Només la memòria flaix de tipus NOR permet un veritable accés aleatori, permetent l'execució directa del codi, i per això s'acostuma a utilitzar en comptes d'una ROM. El preu de cost més petit de la memòria flaix de tipus NAND fa que sigui utilitzada de manera habitual per a construir les targetes de memòria i les unitats de disc d'estat sòlid.

...