Memòria de l'aigua

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La memòria de l'aigua és la suposada capacitat de l'aigua de retenir una "memòria" de les substàncies que prèviament s'hi han dissolt. La memòria de l'aigua és un dels fonaments de l'homeopatia, però no hi ha evidència científica que doni suport a l'existència d'aquesta propietat de l'aigua.[1][2] El sacsejament de l'aigua a cada estadi de la sèrie de dilucions es diu que és necessari perquè aquest efecte ocorri.[3] El concepte de memòria de l'aigua va ser proposat per Jacques Benveniste per tal d'explicar els poders terapèutics dels remeis de l'homeopatia, els quals es preparen amb solucions tan diluïdes que fins i tot ni una molècula de la substància original roman en la majoria de les preparacions. Benveniste va publicar, l'any 1988, els experiments sobre la memòria de l'aigua en la revista científica Nature Vol. 333 però amb una editorial de la revista demanant precaució sobre aquest tema.[4] La mateixa revista Nature en el número següent publicà un altre article sobre les altes dilucions i la impossibilitat de l'existència de la memòria de l’aigua.[5]

Mentre que alguns estudis, incloent-hi el de Benveniste, han informat d'aquest efecte, les repeticions amb el sistema de doble cec han fallat en reproduir aquest resultat i per tant la memòria de l'aigua és un concepte actualment no acceptat per la comunitat científica.[6] L'aigua líquida no manté xarxes ordenades de molècules més enllà d'una petita fracció de nanosegons.[7] El debat científic continuà en números posteriors de la revista Nature.

El premi Nobel de Medicina Brian Josephson,[8] que d'altra banda estava obert a donar crèdit a certes propostes paranormals, donà suport a les teories de Benveniste. Benviste arribà a publicar l'any 1997 un estudi assegurant que els efectes de la memòria de l'aigua es podien transmetre mitjançant les línies telefòniques (fins i tot les transatlàntiques).[9] Aquest experiment va ser repetit per les forces armades dels Estats Units però sense resultat positiu.

L'any 2005 es van publicar recerques sobre la dinàmica de la xarxa de l'enllaç d’hidrogen de l'aigua que mostraven que "l'aigua líquida essencialment perd la memòria de correlacions persistents en la seva estructura" dins de 50 milionèsimes de nanosegon.[7]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Anonymous [John Maddox]. «When to believe the unbelievable». Nature, vol. 333, 6176, 1988, pàg. 787–787. DOI: 10.1038/333787a0. PMID: 3386722.
  2. Vegeu Mol (unitat) i Homeopatia per a una informació més detallada sobre com es pot calcular el nombre de molècules originari.
  3. E. Dayenas. «Human basophil degranulation triggered by very dilute antiserum against IgE» (PDF). Nature, vol. 333, 6176, 30 June 1988, pàg. 816–818. DOI: 10.1038/333816a0. PMID: 2455231 [Consulta: 5 juny 2007].
  4. Poitevin, Bernard. «Jacques Benveniste: a personal tribute». Homeopathy, vol. 94, 2, 2005, pàg. 138–139. DOI: 10.1016/j.homp.2005.02.004.
  5. J. Maddox. «"High-dilution" experiments a delusion» (PDF). Nature, vol. 334, 6180, 28 July 1988, pàg. 287–290. Bibcode: 1988Natur.334..287M. DOI: 10.1038/334287a0. PMID: 2455869 [Consulta: 5 juny 2007].
  6. P. Ball. «Here lies one whose name is writ in water». Nature, 8 August 2007. DOI: 10.1038/news070806-6 [Consulta: 13 febrer 2011].
  7. 7,0 7,1 Cowan ML; Dwyer, J. R.. «Ultrafast memory loss and energy redistribution in the hydrogen bond network of liquid H2O». Nature, vol. 434, 7030, 2005, pàg. 199–202. DOI: 10.1038/nature03383. PMID: 15758995.
  8. Brian Josephson, molecule memories, New Scientist letters, 1 November 1997
  9. J. Benveniste. «Transatlantic Transfer of Digitized Antigen Signal by Telephone Link». Journal of Allergy and Clinical Immunology, 21–26 February 1997.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]