Memòria de tambor
 |
A aquest article li manca una segona llegida per acabar de revisar la traducció. Col·laboreu-hi! |
La memòria de tambor és un dispositiu d'emmagatzematge de dades. Va ser una primerenca forma de memòria d'ordinador que extensament va ser usada en els dècada del 1950 i 1960, inventada per Gustav Tauschek el 1932 a Austràlia. Per a moltes màquines, el tambor va formar la memòria de treball principal de la màquina, amb dades i programes carregats sobre el tambor, que fa servir mitjans de comunicació com la cinta de paper o targetes perforades. Els tambors comunament eren tan usats per a la memòria de treball principal que les màquines, sovint, eren esmentades màquines de tambor .
Taula de continguts |
Característiques [modifica]
El tambor magnètic és un cilindre de metall buit o sòlid que gira en una velocitat constant (de 600 a 6.000 revolucions per minut), cobert amb un material magnètic d'òxid de ferro sobre el qual s'emmagatzemen les dades i programes. A diferència dels paquets de discos, el tambor magnètic físicament no pot ser llevat. El tambor queda permanentment muntat al dispositiu. Els tambors magnètics són capaços de recollir dades a majors velocitats que una cinta o una unitat de disc, però no són capaços d'emmagatzemar més dades que aquelles.
La superfície del tambor magnètic es podia magnetitzar a causa del material que l'envoltava. El tambor girava i sobre la seva superfície existien nombroses caps de lectura i escriptura . S'emmagatzemaven les dades en pistes paral·leles sobre la superfície del tambor. En girar el tambor la informació emmagatzemada passava per sota dels capçals de lectura/escriptura.
Diferències entre disc i tambor [modifica]
Un tambor magnètic es diferencia d'un disc magnètic en què les pistes en les quals les dades són emmagatzemats, s'assignen de canals localitzats al voltant de la circumferència del tambor. És a dir, els canals formen cintes circulars al voltant del tambor. Les funcions bàsiques dels caps de lectura/escriptura són col·locar punts magnetitzats (0's i 1's binaris) al tambor durant una operació de l'escriptura i detectar aquests punts durant una operació de lectura. La funció de llegir i escriure d'un tambor magnètic funciona d'una manera similar a les d'una unitat de cinta magnètica o una unitat de disc.
Muntatge [modifica]
Alguns tambors són muntats en posició horitzontal, mentre que hi ha altres que són muntats en posició vertical.
Per tenir una idea de la velocitat i capacitat d'emmagatzematge , alguns tambors d'alta velocitat són capaços de transferir més d'un milió de caràcters de dades per segon, que és aproximadament l'equivalent a la lectura d'un munt de targetes perforades. Les capacitats d'emmagatzematge de tambors magnètic varien entre 20 milions i més de 150.000 milions de caràcters de dades.
Vegeu també [modifica]
- Història dels ordinadors
- Ordinador de programa emmagatzemat
- Fredrik Rosing Bull
- Tub Williams
- Memòria de línia de retard
- Memòria de tors
- Memòria electrostàtica
- Whirlwind (ordinador)
Nota [modifica]
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Memòria de tambor |
- The Story of Mel
- Librascope LGP-30 – La màquina de tambor Librascope LGP-30.
- Librascope RPC-4000 – La màquina de tambor Librascope RPC-4000.
