Timpà (anatomia)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Membrana timpànica)
Infotaula anatomiaTimpà (anatomia)
Detalls
Llatímembrana tympanica, membrana tympani Modifica el valor a Wikidata
Part deorella mitjana, caixa timpànica i orella externa Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
MeSHD014432 Modifica el valor a Wikidata
TAA15.3.01.052 Modifica el valor a Wikidata
FMAModifica el valor a Wikidata 9595 Modifica el valor a Wikidata : multiaxial – Modifica el valor a Wikidata jeràrquic
Recursos externs
Grayp.1039
EB Onlinescience/tympanic-membrane Modifica el valor a Wikidata
Terminologia anatòmica
Anatomia de l'orella humana:
1: Orella externa: 4: Timpà
5: Orella mitjana: 4: Timpà, 6: Ossicles: 7: Martell, 8: Enclusa, 9: Estrep. 10: Caixa timpànica.
13: Orella interna.
Altres: 11: Os temporal, 12: Trompa d'Eustaqui.

El timpà és una membrana elàstica, semitransparent, un xic cònica i, si no hi ha cap patologia, de color gris perlat.

La seva cara externa limita el conducte auditiu extern de l'orella externa, i la seva cara interna limita la caixa timpànica de l'orella mitjana. El mànec del martell hi està adherit radialment (en la seva cara interna).

La membrana timpànica és molt fina: mesura aproximadament 8-10 mm de diàmetre i s'estira per mitjà de petits músculs.

El timpà humà es trenca amb 150 decibels, quedant-se sord.[1]

Parts[modifica]

A partir de la posició anatòmica del melic timpànic (al centre de la membrana timpànica), es pot dividir el timpà en 4 quadrants.:

  • Quadrant I: supero-anterior
  • Quadrant II: infero-anterior
  • Quadrant III: infero-posterior
  • Quadrant IV: supero-posterior

En el Quadrant II hi trobarem el triangle semilluminós. En el Quadrant IV i I hi trobarem la part flàccida, l'única part del timpà que no es troba tensa. A la línia divisòria entre el Quadrant IV i I hi trobarem el manubri del martell.

Funció[modifica]

És fonamental en el procés de l'audició humana. La pressió de les ones sonores fa que el timpà vibri i transmeti aquesta vibració als ossicles de l'orella.

El timpà protegeix a aquests ossicles. Per exemple, sense la membrana timpànica el fet de submergir-se en l'aigua no seria possible, ja que la pressió de l'aigua trencaria aquesta cadena i impediria l'escolta (provocaria sordesa). D'aquí que les persones amb perforació de timpà utilitzin taps.

Referències[modifica]

  1. Franco, Francisco; Armesto, Constantino. L'enigma de l'esfinx : desenvolupament, funcionament i vellesa del cos humà. 1a ed. València: Universitat de València, 2000, p. 144. ISBN 84-370-4381-6. 

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Timpà