Memfis

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Memfis
Lepsius-Projekt tw 1-1-12.jpg

Ruïnes de Memfis (Lepsius)

Nom egipci Men-nefer (Bellesa estable)
Hout-ka-Ptah (Palau del ka de Ptah)[1]
Nom en jeroglífics
mn
n
nfr O24 niwt

Mn-nfr
p
t
H O6 t
pr
kA niwt

ḥw.t-k3-Ptḥ
Localització Entre Mit-Rahina i Helwan
Governació del Caire
País Egipte Egipte
Coordenades 29° 50′ 40.8″ N, 31° 15′ 3.3″ E / 29.844667,31.250917Coord.: 29° 50′ 40.8″ N, 31° 15′ 3.3″ E / 29.844667,31.250917
Període Capital des del Període tinita (Dinastia I) fins al Primer període intermedi (Dinastia VIII). Després ciutat destacada, sobretot durant la dinastia XIX fins a la fundació d'Alexandria (s. IV aC).
Documentada Des de l'Antiguitat amb correspondència entre imperis (Cartes d'Amarna, Heròdot, Diodor de Sicília, Estrabó)
Abd al-Latif al-Baghdadí (època de Saladí), Al-Maqrizí (Soldanat mameluc)
Jean de Thévenot s. XVII
Campanya napoleònica d'Egipte i Síria (Description de l'Égypte, 1798 a 1801)
Excavacions Comencen el 1820 amb Caviglia i Sloane, i continuen fins a l'actualitat[2]
Gestor Consell Suprem d'Antiguitats
Arqueòlegs Des del 2000, el propi Consell Suprem d'Antiguitats i la missió russo-belga
Categoria de protecció Patrimoni de la humanitat (UNESCO)

Memfis (antic egipci Men-Nefer i també Taui; àrab Mit Rahina o Mit Rahim ممفس, àrab egipci: ممفيس Manf; grec: Μέμφις) és una ciutat d'Egipte, situada a uns 20 km al sud d'El Caire. Memfis és el nom que li donaren els grecs. Fou capital del nomós I del Baix Egipte, el nomós de la Fortalesa Blanca. A la ciutat es pot veure el colós de Ramsés II, l'esfinx d'alabastre (de més de 4 metres d'altura i 8 de llarg que podria ser d'Amenhotep II, i que pesa 80 tones, la qual se suposa que flanquejava l'entrada al temple de Ptah), i les sales de momificació dels braus del Serapèum, en les que es conserva una taula de momificació de la Dinastia XXVI. Un altre colós en granit rosa es va trobar prop de l'anterior però avui és al Caire.

Piràmide prop de Memfis

Fou fundada abans del 3000 aC (Herodot dóna 2900 aC) per Narmer, que probablement va triar l'emplaçament d'un llogarret ja existent i va regular el curs del Nil, protegint la ciutat per un dic. El seu fill i successor, Aha, hi va bastir palaus. Llavors s'anomenava Anbu-Hey (mur blanc), i més tard, encara durant l'Imperi Antic, es va dir Hut-ka-Ptah (temple del Ka de Ptah) que va sonar als grecs com aigyptus i va donar nom al país; a l'Imperi mitjà es deia Anj-Tauy (ciutat que uneix dues terres). Fou la capital de les primeres dinasties fins que al començament de la IV, el faraó Snofru (o Sneferu) la va traslladar a Gizeh, però va tornar a ser capital amb la sisena dinastia. Tot i perdre la capitalitat al primer període entremig, la seva importància no va disminuir fins a l'Imperi nou, però amb la dinastia XVIII s'hi van fer grans obres i va romandre com una capital religiosa fins al temps del Ptolomeus.

Va ser destruïda per Amr ibn Al-As en el moment de la conquesta àrab. Tot i així el districte septentrional de l'Alt Egipte va conservar el nom (el nom arabitzat, Manf, amb variants Minf, Munf, Munayf, Manfish, Maf i Manafa) i alguns autors fan una entitat única del districte de Manf i el de Wasim o Awsim. Segons un autor del segle XIII, Abu Salih al-Armani, el riu Nil s'havia acostat a la ciutat progressivament. Al segle XV el poble de Badrashayn (Umm Isa) ocupava exactament el lloc de l'antiga Memfis. Els àrabs pensaven que el nom de Manf derivava del copte "mafa", que vol dir "trenta".

L'actual població més propera a l'antic lloc és Mit Rahina, però Dahshur, Abusir, Abu Gorab, i Zawyet el'Aryan, que són suburbis del Caire, queden totes dins els límits històrics de Memfis.

Les restes de la ciutat[modifica | modifica el codi]

Fins fa pocs anys es desconeixia la distribució urbanística i la mida real de la ciutat, degut a les construccions de la moderna ciutat de Mit Rahina. Tot el que se sabia era a partir de textos escrits: inscripcions, relleus, cartes ... les últimes excavacions han permès que es pugui començar a perfilar la distribució de la ciutat durant l'Imperi Nou. Les restes més destacades són:[3]

  • El gran temple de Ptah
  • El temple de Ptah de Ramsès II
  • El temple de Ptah i Sekhmet de Ramsès II
  • El temple de Ptah de Merenptah
  • La ciutadella
  • El temple d'Hathor
  • El temple de Seti I
  • El palau de Merenptah
  • El canal
  • El palau d'Apries

S'han trobat restes d'un temple dedicat a Mitra d'epoca romana. Se sap que existien altres temples a la zona, com el temple dels fenicis dedicat a Astarte que va descriure Heròdot o un dedicat a Neith. Hi havia altres temples dels quals es té referència, però encara no s'han pogut localitzar.

Les necròpolis de Memfis[modifica | modifica el codi]

Els necròpolis estan formades sobretot per un conjunt de piràmides situades a la regió de Memfis. Corresponen a l'Imperi antic i mitjà. Els llocs principals són Giza, Saqqara i Dashur. La primera piràmide construïda correspon a la zona de Saqqara (piràmide esglaonada de Djoser); a Dashur cal esmentar la piràmide de Sesostris III, la piràmide encorbada de Snofru, i la piràmide roja; de l'Imperi mitjà la situada més al nord és la de Sesostris III; destacades també són la piràmide blanca i la d'Amenemhet III o piràmide negra; a Giza s'aixequen les piràmides de Giza (la gran piràmide o piràmide de Kheops, la piràmide de Khefren i la piràmide de Micerí).

El museu a l'aire lliure[modifica | modifica el codi]

A Mit-Rahina es va establir un museu a l'aire lliure que conté algunes de les estàtues, esteles i altres restes escultòriques trobades a les ruïnes de la ciutat de Memfis. També s'hi va construir una nau de dos pisos per a protegir el colós de Ramsès II, esculpit en pedra calcària, que va trobar tombat Caviglia a la ribera del Nil.

Galeria d'imatges[modifica | modifica el codi]

Restes de la ciutat[modifica | modifica el codi]

Museu a l'aire lliure[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències i notes[modifica | modifica el codi]

  1. Hout-ka-Ptah es refereix principalment al Gran temple de Ptah, símbol de la ciutat
  2. La majoria dels grans egiptòlegs han excavat a Memfis i/o a les seves necròpolis: Champollion, Lepsius, Joseph Hekekyan, Mariette, Petrie, Labib Habachi, Jaromir Málek, entre d'altres i diversos grups, universitats i institucions (com la Egypt Exploration Society, per exemple).
  3. Irene Cordón i Solà-Sagalés, Menfis:La primera capital de Egipto, Revista Historia National Geographic, nº113 (RBA). (castellà)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Memfis

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]