Memfis

Memfis
escriptura jeroglífica

Memfis (antic egipci Men-Nefer i també Taui; àrab Mit Rahina o Mit Rahim ممفس‎, àrab egipci: ممفيس Manf; grec: Μέμφις) és una ciutat d'Egipte, situada a uns 20 km al sud d'El Caire. Memfis és el nom que li donaren els grecs. Fou capital del nomós I del Baix Egipte. A la ciutat es pot veure el colós de Ramsés II, l'esfinx d'alabastre (de més de 4 metres d'altura i 8 de llarg que podria ser d'Amenhotep II, i que pesa 80 tones, la qual se suposa que flanquejava l'entrada al temple de Ptah), i les sales de momificació dels braus del Serapèum, en les que es conserva una taula de momificació de la Dinastia XXVI. Un altre colós en granit rosa es va trobar prop de l'anterior però avui és a El Caire.

Piràmide prop de Memfis

Fou fundada abans del 3000 aC (Herodot dóna 2900 aC) per Narmer, que probablement va triar l'emplaçament d'un llogarret ja existent i va regular el curs del Nil, protegint la ciutat per un dic. El seu fill i successor, Aha, hi va bastir palaus. Llavors s'anomenava Anbu-Hey (mur blanc), i més tard, encara durant l'Imperi Antic, es va dir Hut-ka-Ptah (temple del Ka de Ptah) que va sonar als grecs com aigyptus i va donar nom al país; a l'Imperi mitjà es deia Anj-Tauy (ciutat que uneix dues terres). Fou la capital de les primeres dinasties fins que al començament de la IV, el faraó Snofru (o Sneferu) la va traslladar a Gizeh, però va tornar a ser capital amb la sisena dinastia. Tot i perdre la capitalitat al primer període entremig, la seva importància no va disminuir fins a l'Imperi nou, però amb la dinastia XVIII s'hi van fer grans obres i va romandre com una capital religiosa fins al temps del Ptolomeus.

Va ser destruïda per Amr ibn Al-As en el moment de la conquesta àrab. Tot i així el districte septentrional de l'Alt Egipte va conservar el nom (el nom arabitzat, Manf, amb variants Minf, Munf, Munayf, Manfish, Maf i Manafa) i alguns autors fan una entitat única del districte de Manf i el de Wasim o Awsim. Segons un autor del segle XIII, Abu Salih al-Armani, el riu Nil s'havia acostat a la ciutat progressivament. Al segle XV el poble de Badrashayn (Umm Isa) ocupava exactament el lloc de l'antiga Memfis. Els àrabs pensaven que el nom de Manf derivava del copte "mafa", que vol dir "trenta".

La actual població més propera a l'antic lloc és Mit Rahina, però Dahshur, Abusir, Abu Gorab, i Zawyet el'Aryan, que són suburbis del Caire, queden totes dins els límits històrics de Memfis.

Les piràmides de Memfis[modifica]

Són un conjunt de piràmides situades a la regió de Memfis. Corresponen a l'Imperi antic i mitjà. Els llocs principals són Giza, Saqqara i Dashur. La primera piràmide construïda correspon a la zona de Saqqara (piràmide esglaonada de Djoser); a Dashur cal esmentar la piràmide de Sesostris III, la piràmide encorbada de Snofru, i la piràmide roja; de l'Imperi mitjà la situada més al nord és la de Sesostris III; destacades també són la piràmide blanca i la d'Amenemhet III o piràmide negra; a Giza s'aixequen les piràmides de Giza (la gran piràmide o piràmide de Kheops, la piràmide de Khefren i la piràmide de Micerí).

Galeria d'imatges[modifica]

Jeroglífics egipcis al museu a l'aire lliure de Memfis, amb l'enorme estatua de Ramsés II al fons
Esfinx al museu a l'aire lliure de Memfis
Estàtua de Ramsés
Colòs de Ramsés