Menèldil

En els escrits de J.R.R. Tolkien, Menèldil va ser rei del regne de Góndor a la Terra Mitjana a les primeries de la Tercera Edat després de la mort del seu oncle Isíldur. El seu nom significa "amant del paradís".

Era el primer fill mascle d'Anàrion, i va ser el darrer home que nasqué a Númenor abans de la caiguda.

Un cop finalitzada la guerra contra el Senyor Fosc en la Darrera Aliança entre Elfs i Homes, l'Alt Rei d'Àrnor i Góndor Isíldur va estar un temps a Góndor i n'hi va confiar la regència mentre tornava al regne d'Àrnor. De viatge cap al nord, Isíldur va caure en una emboscada dels orcs i morí, en el que es conegué com "la Tragèdia dels Camps Llirials".

Després de la mort d'Isíldur, Menèldil va ocupar la posició de Rei de Góndor. La seva legitimitat era qüestionable, car tant ell com el seu pare només havien estat regents de Góndor, i l'hereu d'Isíldur era Valàndil. Tanmateix, Valàndil mai va reclamar la sobirania sobre Góndor, i Menèldil va decidir governar el regne del sud independentment d'Àrnor i d'un cosí molt més jove que ell que mai havia conegut.

Al morir l'any 158 de la Tercera Edat fou succeït pel seu fil Cemèndur.

Precedit per: Isíldur

Rei de Góndor 2 T.E.-158 T.E.

Succeït per: Cemèndur

La Casa d'Eléndil

                         Eléndil l'Alt (1)
                 _______________|_______________
                 |                             |
             Isíldur (2)                    Anàrion             La numeració indica els 
      ___________|_________________            |                Alts Reis d'Àrnor i Góndor
      |        |         |        |            |
   Eléndur   Aratan   Ciryon   Valàndil     Menèldil
                                  |            |
                             Reis d'Àrnor  Reis de Góndor