Menci

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Menci fou un filòsof, el més important seguidor del confucianisme.

Mengzi (xinès: 孟子; pinyin: Mèng Zǐ; Wade-Giles: Meng Tzu, "Mestre Meng"), conegut a Occident com Menci, va ser un filòsof xinès considerat el confucianista més important després del propi Confuci. Va néixer vora l'any 371 aC a l'estat de Zou o Zoucheng, a la província de Shandong, proper al lloc de naixement de Confuci, i va morir a Lu (Shandong) vora l'any 289 aC. També se'l coneix amb el seu nom de naixement Meng Ke o Ko.

Va difondre una ètica social basada en la benevolència i en la rectitud, defugint l'excessiu utilitarisme de Confuci; va insistir en el paper de la formació en la conducta moral i va acostar el concepte del junzi com a persona ideal a l'experiència mística de la il·luminació. La seva insistència en el deure filial (xiao), que preconitzava tenir un fill mascle per a continuar els sacrificis als avantpassats, ha influït molt en el concepte de la família que prioritza més els nens que les nenes.

Pensament[modifica | modifica el codi]

Menci pensava que l'home és bo per natura (liang) i que ha de poder desenvolupar una conducta raonable i recta, però que aquesta bondat innata es pot perdre per la mala influència de la societat corrupta. Per il·lustrar la seva convicció, deia que qualsevol persona que veu un nen a punt de caure dins d'un pou sent automàticament l'impuls d'ajudar-lo, sense més consideracions.

Segons aquest pensador, al cor de tot ser humà hi ha quatre tendències o sentiments naturals que l'orienten cap al bon camí: la compassió, la vergonya, el respecte i la modèstia i el sentiment de discerniment entre el que està bé i el que està malament. Aquests sentiments són una mena "d'arrels" que, conreades, desenvolupen les virtuts de la benevolència, la rectitud, el decòrum i el coneixement.

Menci va viure durant el període agitat dels Regnes combatents i va revitalitzar el confucianisme que havia perdut terreny davant del moïsme. Viatjant a través de la Xina, va intentar influir en els governants del seu temps perquè creessin les condicions més favorables per al desenvolupament de les persones.

Va destacar la importància dels ciutadans comuns dins de l'Estat: mentre el confucianisme generalment tenia una alta estima pels governants, Menci va considerar acceptable que els súbdits foragitin o fins i tot matin el governant que ignora les necessitats de la gent i que governa amb duresa, ja que un governant que no és just no és un veritable governant. També va dir que no existeix cap guerra justa.

El seu pensament està recollit en el Mengzi o Llibre de Mengzi, un dels anomenats Quatre llibres que, juntament amb els Cinc clàssics i d'altres texts formen el Cànon confucià.

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Entrada Menci a la GEC.
  • Apunts dels cursos Masters IBEI.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Menci