Menexen
De Viquipèdia
 |
| Part de la sèrie: Els diàlegs de Plató |
| Primers diàlegs: |
| Apologia – Càrmides – Critó |
| Eutífron – Alcibíades I |
| Hípies major – Hípies menor |
| Ió – Laques – Lisis |
| Transitoris i diàlegs mitjans: |
| Cràtil – Eutidem – Gòrgies |
| Menexen – Menó – Fedó |
| Protàgores – El banquet |
| Diàlegs mitjans posteriors: |
| La República – Fedre |
| Parmènides – Teetet |
| Últims diàlegs: |
| Timeu – Críties |
| El Sofista – El Polític |
| Fileb – Lleis |
| Obres d'autenticitat dubtosa: |
| Axioc - Alcione |
| Clitofont – Epínomis - Erixias |
| Demòdoc – Cartes – Hiparc |
| Minos – Rivals d'amor – Sísif |
| Alcibíades II – Tèages |
Menexen és un diàleg socràtic de Plató, tradicionalment inclòs en la setena tetralogia. Els personatges són Sòcrates i Menexen.
Consisteix principalment d'un llarg discurs fúnebre que satiritza el pronunciat per Pèricles segons Tucídides, en la seva Història de la Guerra del Peloponès. Per això és un diàleg únic d'entre tota la sèrie de diàlegs de Plató, ja que aquí el diàleg serveix com a forma d'exposició del discurs. Per aquest motiu possiblement, és pel qual Menexen ha caigut en algunes sospites de il·legitimitat.
Referència bibliogràfica [modifica]
- Diàlegs, vol. IV (Cràtil, Menexen), intr. i trad. de Jaume Olives Canals, Barcelona, Fundació Bernat Metge, 1952.
