Meningitis
 | |
| Tipus | encefalomielitis, malaltia del sistema nerviós central i malaltia  |
|---|---|
| Especialitat | neurologia i infectologia |
| Clínica-tractament | |
| Símptomes | cefalàlgia, febre, nàusea, fotofòbia, síndrome meníngea i vòmit |
| Exàmens | examen neurològic, punció lumbar, microscopi òptic, cultiu microbiològic, cultiu viral i reacció en cadena de la polimerasa |
| Tractament | farmacoteràpia, esteroide, antibiòtic i antivíric |
Medicació | |
| Patogènia | |
| Localització | meninge |
| Afecta | ésser humà |
| Transmissió patògena | transmissió per secrecions respiratòries i transmissió aèria |
| Causat per | Streptococcus pneumoniae, neissèria de la meningitis, Haemophilus influenzae, listèria monocitògena, virus i cranial leak of cerebrospinal fluid (en)  |
| Classificació | |
| CIM-10 | G00-G03 |
| CIM-9 | 320-322 |
| CIAP | N71 |
| Recursos externs | |
| Enciclopèdia Catalana | 0193742 i 0122716 |
| DiseasesDB | 22543 |
| MedlinePlus | 000680 |
| eMedicine | 232915 i 972179 |
| Patient UK | meningitis-pro |
| MeSH | D008581 |
| UMLS CUI | C0025289 i C0030167 |
| DOID | DOID:9471 |
La meningitis és la inflamació de les meninges.[1] La meningitis es presenta amb una síndrome, en general aguda, constituïda per intensos mal de caps, rigidesa de clatell i raquis[2], restrenyiment, vòmits de tipus cerebral (sense nàusees), pols lent, etc.(no sempre se'n troba el quadre complet).[2] A més, el líquid cefalorraquidi és hipertens i presenta modificacions en l'aspecte (tot i que també hi ha meningitis amb líquid aparentment normal) i en la composició (augment de proteïnes, cèl·lules, presència del germen causal, etc.), que són més o menys típiques dels diferents tipus de meningitis. Es classifiquen segons l'agent causal.
Simptomatologia[modifica]
En els adults, el símptoma més comú de meningitis és un mal de cap sever, que es produeix en gairebé el 90% dels casos de meningitis bacteriana, seguida de rigidesa de clatell (incapacitat per flexionar el coll cap endavant de forma passiva causa de l'augment del to muscular i la rigidesa del coll).[3] La tríada clàssica de senyals de diagnòstic consisteix en la rigidesa de clatell, febre alta de manera sobtada, i l'alteració de l'estat mental; malgrat això, les tres característiques estan presents en només el 44-46% dels casos de meningitis bacteriana.[3][4] Si no hi ha cap dels tres signes, és extremadament improbable que hi hagi meningitis aguda.[4] Altres signes comunament associats amb la meningitis inclouen fotofòbia (intolerància a la llum brillant) i fonofòbia (intolerància als sorolls forts). Els nens petits sovint no presenten els símptomes abans esmentats, i pot ser que només estiguin irritables i amb mal estat. La fontanel·la (punt tou a la part superior del cap del nadó) pot sobresortir en els nens de fins a 6 mesos. Altres característiques que distingeixen la meningitis per malalties menys greus en els nens petits són: dolor a les cames, extremitats fredes, i un color anormal de la pell.[5][6]
Causes[modifica]
La meningitis és generalment causada per una infecció, ja sigui per virus,[4] bacteris, fongs i protozous.[7] Pot també ser el resultat de diverses causes no infeccioses.[7] El terme meningitis abacteriana o asèptica es refereix als casos de meningitis en el qual no pot ser demostrada una infecció bacteriana.
Meningitis bacterianes[modifica]
Els tipus de bacteris que causen les meningitis bacterianes varien segons el grup d'edat dels individus infectats.
Meningitis meningocòccica o cerebroespinal epidèrmica[modifica]
És una meningitis supurada, l'ocasiona el meningococ, i és particularment freqüent en els infants i durant les èpoques fredes, la seva aparició és sovint epidèmica, i en aquest cas abunden els portadors sans, que allotgen els gèrmens a la faringe, i es fa necessària una quimioprofilaxi col·lectiva. Es caracteritza per la presentació brusca, de vegades precedida d'una rinofaringitis, seguida d'una ràpida i greu evolució.
Meningitis tuberculosa[modifica]
És originada per la invasió de l'espai subaracnoidal per part del bacil de Koch, procedent d'altres focus tuberculosos de l'organisme. Les lesions són més intenses en les meninges toves (leptomeninges) de l'encèfal i la medul·la espinal que en el teixit nerviós continu, encara que també aquest en resta afectat. Comença d'una forma insidiosa, amb un període més o menys llarg d'un vague malestar general, fins que es presenta de manera brusca i intensa el quadre meningi descrit. Tanmateix, s'observa amb més freqüència una simptomatologia molt més precisa localització del procés.
Meningitis fúngica o micòtica[modifica]
La més habitual és la meningitis criptocòccica, més freqüent pacients amb SIDA.
Meningitis vírica[modifica]
És, generalment, més benigna que la bacteriana i causada per diversos virus, com els enterovirus i els poliovirus.
Meningitis no infecciosa[modifica]
L'extensió del càncer a les meninges (meningitis maligna o neoplàstica)[8] i certs medicaments (principalment antiinflamatoris no esteroidals, antibiòtics i immunoglobulines intravenoses).[9] Pot també ser causada per diverses trastorns inflamatòries, com ara la sarcoïdosi (que a continuació es diu neurosarcoidosi), trastorns del teixit connectiu, com el lupus eritematós sistèmic, i certes formes de vasculitis (inflamació de la paret del vas sanguini), com ara la malaltia de Behçet.
Referències[modifica]
- ↑ Putz, Katherine; Hayani, Karen; Zar, Fred Arthur «Meningitis». Primary Care: Clinics in Office Practice, 40, 3, 2013, pàg. 707–726. DOI: 10.1016/j.pop.2013.06.001. PMID: 23958365.
- ↑ 2,0 2,1 «Bacterial Meningitis», 01-04-2014. Arxivat de l'original el 5 març 2016.
- ↑ 3,0 3,1 van de Beek D, de Gans J, Spanjaard L, Weisfelt M, Reitsma JB, Vermeulen M «Clinical features and prognostic factors in adults with bacterial meningitis». The New England Journal of Medicine, 351, 18, octubre 2004, pàg. 1849–59. DOI: 10.1056/NEJMoa040845. PMID: 15509818.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Attia J, Hatala R, Cook DJ, Wong JG «The rational clinical examination. Does this adult patient have acute meningitis?». Journal of the American Medical Association, 282, 2, juliol 1999, pàg. 175–81. DOI: 10.1001/jama.282.2.175. PMID: 10411200.
- ↑ Theilen U, Wilson L, Wilson G, Beattie JO, Qureshi S, Simpson D «Management of invasive meningococcal disease in children and young people: Summary of SIGN guidelines». BMJ (Clinical research ed.), 336, 7657, juny 2008, pàg. 1367–70. DOI: 10.1136/bmj.a129. PMC: 2427067. PMID: 18556318.
- ↑ Management of invasive meningococcal disease in children and young people. Edinburgh: Scottish Intercollegiate Guidelines Network (SIGN), maig 2008. ISBN 978-1-905813-31-5. Arxivat 2014-07-09 a Wayback Machine.
- ↑ 7,0 7,1 Ginsberg L «Difficult and recurrent meningitis». Journal of Neurology, Neurosurgery, and Psychiatry, 75 Suppl 1, 90001, març 2004, pàg. i16–21. DOI: 10.1136/jnnp.2003.034272. PMC: 1765649. PMID: 14978146.
- ↑ Gleissner B, Chamberlain MC «Neoplastic meningitis». Lancet Neurol, 5, 5, maig 2006, pàg. 443–52. DOI: 10.1016/S1474-4422(06)70443-4. PMID: 16632315.
- ↑ Moris G, Garcia-Monco JC «The Challenge of Drug-Induced Aseptic Meningitis». Archives of Internal Medicine, 159, 11, juny 1999, pàg. 1185–94. DOI: 10.1001/archinte.159.11.1185. PMID: 10371226.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Meningitis |
- «Malaltia Meningocòccica». Canal Salut. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 18 febrer 2020].