Menja, resa, estima

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
Eat Pray Love
Menja, resa, estima
Eat pray love.jpg
Pòster de la pel·lícula

Fitxa tècnica
Direcció: Ryan Murphy
Direcció artística: Charley Beal

Producció: Dede Gardner

Guió: Ryan Murphy
Jennifer Salt
(guió)
Elizabeth Gilbert
(novel·la)

Música: Dario Marianelli

Fotografia: Robert Richardson

Muntatge: Bradley Buecker

Vestuari: Michael Dennison

Protagonistes: Julia Roberts
Javier Bardem

Dades i xifres
País: Estats Units
Data d'estrena: 2010
Gènere: drama romàntic
Duració: 133 min
Idioma original: anglès

Pàgina sobre “Eat Pray Love a IMDb

Valoracions
IMDb 4.7/10 stars
FilmAffinity 5.0/10 stars

Menja, resa, estima[1] (títol original en anglès, Eat Pray Love) és una pel·lícula de 2010 dirigida per Ryan Murphy i basada en les memòries de l'escriptora estatunidenca Elizabeth Gilbert.

Argument[modifica | modifica el codi]

Elizabeth Gilbert té una vida aparentment perfecta, un matrimoni sòlid, una casa bonica i un bon treball. Però, tot això sembla no ser suficient per fer-la feliç. Després d'intentar quedar-se embarassada i no aconseguir-ho, Elizabeth creu que no està obtenint el que realment vol de la vida i sent un profund desig d'allunyar-se de tot el que coneix. Així, inicia els tràmits d'un difícil i llarg divorci i emprèn un viatge al voltant del món per tal de conèixer-se a sí mateixa. Al llarg de les escales que va fent, explica minuciosament en un diari les seves experiències. Comença amb Itàlia, on es deixa dur pel plaer de la bona taula; segueix amb l'Índia, on fa amistat amb un aspirant a poeta; i acaba a Bali, on pretén guarir la tristesa del seu cor i aprendre a estimar de nou.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Crítica[modifica | modifica el codi]

  • "Es pot veure com seria de divertit passar un any viatjant amb Gilbert. Molt més divertit que passar quasi 2.5 hores veient una pel·lícula sobre això" (Roger Ebert: Chicago Sun-Times).
  • "El menjar sembla fantàstic, però el romanticisme està poc fet i Déu queda simplement com un secundari" (Justin Chang: Variety).

Música[modifica | modifica el codi]

La banda sonora, a càrrec del compositor Dario Marianelli inclou temes de Fleetwood Mac, Neil Young, Marvin Gaye, Mozart, João i Belbel Gilberto, entre d'altres.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]