Menjar escombraria
 |
L'article necessita algunes millores pel que fa a l'ortografia i la gramàtica. (Col·laboreu-hi!) S'hi han trobat faltes ortogràfiques, gramaticals, barbarismes o altres aspectes lingüístics incorrectes. |
El menjar escombraria conté, en general, alts nivells de greixos, sal, condiments o sucres (que estimulen la gana i la set, el que té un gran interès comercial pels establiments que proporcionen aquest tipus de menjar) i nombrosos additius alimentaris, com el glutamat monosòdic (potenciador del sabor) o la tartrazina (colorant alimentari). Aporta bàsicament calories buides. Sol abusar de succedanis alimentaris i pot coincidir amb certs tipus de menjar ràpid, però no tots.
Potencialment tots els aliments són perjudicials per a la salut si s'abusa del seu consum, però els que es consideren menjar escombraries ho fan en major mesura per necessitar-se menors quantitats per produir efectes adversos, o per consumir-se en grans quantitats, donada la seva facilitat de consum (menjar ràpid) o el prestigi social del seu consum (lligat a formes d'oci juvenil). També pot ocórrer que determinats grups de població, o els que pateixen determinades malalties prèvies, siguin més sensibles als seus efectes. Sol relacionar el consum de menjar escombraries amb l'obesitat, les malalties cardíaques, la diabetis tipus II, les càries i la cel·lulitis. El menjar ferralla li brinda al consumidor greixos, colesterol, sucres i sal, mentre un menjar com ha de proveir fibres, proteïnes, carbohidrats, vitamines i minerals necessaris per al rendiment del cos.
Els restaurants de menjar ràpid ens brinden per descomptat aquest tipus de menjars, però a més les cadenes de supermercats també ofereixen al mercat aquesta menjar ferralla. En aquest sentit, les investigacions sobre processos socioculturals i nutrició ens poden ajudar a comprendre aquest fenomen, ja que s'enfoquen en els processos de canvi a gran escala, com la globalització, modernització, urbanització, els canvis en el rol de la dona, i els canvis tecnològics, per entendre com aquests processos afecten la menjar i la nutrició. [1] Les característiques econòmiques, culturals i polítiques d'un país tenen estreta relació amb la seva forma d'alimentar. Per això és important considerar la influència d'aquests factors en la nutrició. Per exemple, els restaurants de menjar ràpid són cadenes de indústries que imperen en la societat nord-americana, que és una societat i economia capitalista. Aleshores podem preguntar-nos: Si la societat nord-americana no fos capitalista, existirien els restaurants de menjar ràpid? ¿L'índex d'obesitat en els nens d'aquest país i d'altres influenciats pel mateix, disminuiria? A més, el predomini de l'obesitat s'ha incrementat molt, malgrat un aparent disminució en les porcions de calories consumides, com la greix, a la dieta dels nens de Estats Units [2]
No podem dir que l'obesitat i malalties adjacents, són causades en la seva totalitat pel menjar ferralla, però sí és un factor principal del problema massiu de obesitat en els nens. Un combo gran de menjar ferralla (hamburgesa doble amb formatge, papes fregides, begudes i postres) pot contenir 9200 kJ (2200 kcal), les quals, a una taxa de 350 kJ (85 kcal) per milla, requeririen una marató per ser cremades [2] Una altra possible causa de l'obesitat és la vida sedentària que han adoptat els nens en l'actualitat, fatal combinació per a la seva salut.
Avui dia en general veiem en els nens problemes de nutrició. Això contribueix a problemes socials i psicològics en el desenvolupament del nen. L'índex d'obesitat, problemes cardíacs i fins repercussions psicològiques es veuen reflectides en els nens a causa de la malnutrició que impera en la societat moderna nord-americana. El mecanisme de propaganda dels restaurants de menjar ràpid fa que aquest índex tingui més enrenou, creant així greus problemes de salut en els nens. El gran poder de la influència publicitària, crea un desplaçament de valors nutricionals que qualsevol nen necessita en el seu desenvolupament, causant així els problemes abans esmentats. La menjar ferralla en si, és una mercaderia, que als ulls de les indústries s'ha de vendre a gran escala per obtenir lucre d'ella, no importa el valor nutricional de la mateixa, sinó la major quantitat de vendes possible. El menjar ferralla és reflex d'una economia que es basa en una societat capitalista i consumista. Per això, des de molts punts de vista, la menjar ferralla és un dany i no un bé per a la societat.
Un article del New York Times [3], presenta una situació en la qual un pare veu com el menjar ferralla d'un restaurant de menjar ràpid o fast food es cola de manera inevitable en la vida del seu fill. L'article presenta una descripció i una crítica al menjar ferralla d'aquest restaurant, i ofereix alguns valors nutricionals dels aliments que ven.
Si una persona consumís menjar ferralla cada dia tindria més probabilitats de patir malalties sanguínies, obesitat, diabetis i colesterol alt. No és el mateix si aquest menjar es consumeix un cop per setmana, que cada dia. Les conseqüències poden ser irreversibles i fins lamentables. Els hàbits alimentaris que hem adquirit amb el temps i la vida moderna, s'han transformat en un hàbit que atempta contra la salut. Alguns d'aliments ferralla, comuns en moltes llars són: hamburgueses, salsitxes, patates fregides, productes congelats per a la preparació en microones, begudes gasoses, dolços entre altres.
Aquest tipus de menjar és molt popular per la senzillesa de la seva elaboració (sotmesa habitualment a processos industrials) i conservació (en molts casos no necessita refrigeració i la data de caducitat sol ser llarga), el seu preu relativament barat, la seva àmplia distribució comercial que la fa molt fàcilment accessible i la pressió de la publicitat. També perquè no sol requerir cap tipus de preparació per part del consumidor final o aquesta és escassa, és còmoda d'ingerir i té una gran diversitat de sabors.
Referències [modifica]
- ↑ -encyclopedia/nutritional-anthropology «Nutritional Anthropology», a la Encyclopedia of food & culture (vol. 2). EE. Units.: Solomon H. Katz; Gale Cengage, 2003. eNotes.com. 2006.
- ↑ 2,0 2,1 C. Ebbeling, D. Pawlak, i D. Ludwig: PDF «Childhood Obesity: public-health crisi, common sense curi», a The Lancet, (vol. 360), 10 d'agost de 2002
- ↑ New York Times «Cooking with Dexter: Happy-meal em» publicat el 4 d'octubre de 2009
Enllaços externs [modifica]
|
|||||||||||
