Menorà
La Menorà (en hebreu: מנורה) és un canelobre o llum d'oli de set braços, un dels elements rituals del judaisme i així mateix un dels seus símbols més antics; representaria els arbustos en flames que va veure Moisès al Mont Sinaí (llibre del Èxode, 25).
Segons la Bíblia, el va manar construir Jahvè, ensems amb l'Arca de l'Aliança. Totes dues eren dipositades al sancta sanctorum del temple de Jerusalem. Simbòlicament cada un d'aquests set braços correspon a cada un dels set dies de la Creació, i volia representar l'esbarzer ardent que va veure Moisès al Sinaí.
És un dels símbols més estesos del judaisme, i és usada per l'estat d'Israel com a símbol oficial, per exemple en el seu escut d'armes.
La Menorà va desaparèixer durant el saqueig del Temple per Titus, l'any 70, i se la pot veure a l'arc de Titus, a Roma, entre els trofeus obtinguts. A partir d'aquest moment el seu fat és incert: l'any 455 els vàndals van saquejar Roma i s'endugueren els tresors del Temple, tot i que es desconeix si la Menorà encara es trobava entre ells. El 533 foren recuperats per Belisari i duts a Constantinoble. Segons l'historiador Procopi, Justinià (527-565) va enviar-los de retorn a Jerusalem, però en aquest punt la pista del tresor es perd.
De vegades es confon amb la Januquiá, un canelobre de nou braços usat en la Jánuca que és erròniament anomenat menorà.
Segons la història, es trobava al Tabernacle, i després al temple de Salomó.
Coneixem la seva aparença entre altres coses perquè després que els romans van ocupar el temple i van destruir Jerusalem, es van emportar el canelobre a Roma.
Es pot apreciar en els baix relleus del Arc de la Victòria de l'emperador Tito. [1]
Taula de continguts |
Ús antic [modifica]
Una menorà (o Menor o menorah) procedent d'una peça d'or era utilitzada en el Tabernacle, el santuari portàtil usat pels jueus (Ex 25,31-40; 37,17-24) i més endavant en la seva successor, el Temple de Jerusalem. Llums encesos amb oli d'oliva eren col·locades al final de cada braç. Des de la destrucció del Temple, la menorà de set braços no ha tingut un rol formal en els serveis jueus. Per recordar la santedat del Temple, algunes autoritats van oblidar la fabricació de la menorà tal com la que allí s'usava.
La veritat és que el canelobre amb els seus set braços representen:
- 1 - L'Esperit del Senyor (el braç que es troba al centre),
- 2 i 3 - Esperit de Saviesa i d'Intel·ligència (Als braços que es troben a cada costat del qual és al centre repectivament),
- 4 i 5 - Esperit de Consell i Poder (Als que s'ubiquen al centre de cada costat repectivament),
- 6 i 7 - Esperit de Coneixement i de Temor a Jahvè (els que es troben a cada extrem del canelobre respectivamete) (Isaias 11:2)
Jánuca [modifica]
La menorà és també un símbol estretament associat amb la festa jueva de la Jánuca.
Després de la recuperació del Temple de Jerusalem, només havia oli per alimentar la flama eterna durant un dia. Miraculosament, l'oli va cremar durant vuit dies, el que va ser suficient per obtenir més.
Existio altre canelobre jueu que no té set, sinó nou braços. Els quatre braços a cada costat hi són per representar els vuit dies de celebració del miracle de l'oli, mentre que el del mig, anomenat el Shamash , s'usa per encendre els altres. Encara que aquest tipus de canelobre és anomenat Januquiá, el "menorà de Jánuca" es diu sovint i erròniament menorà.
Origen [modifica]
A la Torà es pot llegir que Déu va revelar el disseny de la menorà a Moisès. Una planta que creix a Israel cridada la Moriah típicament té set branques i s'assembla a una menorà, portant a la teoria que va servir d'inspiració al seu disseny. Segons alguns escrits, Maimònides sosté que la menorà al temple tenia braços rectes, no corbats com sol pintar. [2] Les representacions jueves de la menorá que daten de l'època en què el temple estava construït, juntament amb el dibuix al Arc de Tito mostrant als Romans prendre la menorá per portar-la a Roma després de la destrucció del temple contradiuen aquesta afirmació. Igualment es troba la resposta a això (Likkutei Sichos vol. 21) on s'explica que el arc de Tito, va ser il·lustrat per un gentil sense conèixer exactament la forma, i per això mateix es troben altres diferències . 1) Té la forma d'un drac tallat, quan segons la llei jueva és idolatria, i per tant no era possible trobar aquesta figura al temple sagrat a Jerusalem. 2) La base de la menorà no té les 3 potes que estan clarament escrites en la ra, que havia de tenir la menorà.
Una segona teoria de l'origen del disseny de la menorà es basa en el que es coneix com l'antiga cosmologia hebrea. Segons aquesta teoria, els set braços representen els set cossos celestials coneguts en aquell temps, el Sol, la Lluna, així com Mercuri, Venus, Mart, Júpiter i Saturn. L'historiador jueu Josep al·ludeix a això en el tercer llibre dels seus Antiguitats dels jueus . En ell, ell identifica el que interpreta com influències paganes egípcies i gregues en el disseny del Tabernacle i els seus continguts. Ell escriu:
«(...) si algun actua sense prejudici, i amb judici, mireu aquestes coses, trobarà que van ser fets a imatge i semblança de l'Univers (...) i cap a dos llums al canelobre, elles representen el curs dels planetes, dels quals ve el seu nombre (...). »
Una tercera teoria és la que la menorá es va originar com l'arbre de la vida simbolitzant a la deessa mare Asherah . [3] En el Pentateuc, la menorà és netejada de tot el simbolisme politeista.
Destinació [modifica]
El destí de la menorà usada en el segon temple és incert. Una representació d'ell es preserva al Arc de Tito, que encara avui s'exposa a Roma. Es diu que va romandre a Roma fins que va patir el saqueig dels vàndals a 455 d. de C. L'exèrcit Bizantí, sota les ordres del general Belisario la va recuperar en 533 i la va portar a Constantinoble. Després, cap esment apareix en cap font bizantina. Existeix l'especulació que va ser portada de tornada a Jerusalem.
Ús Modern [modifica]
Actualment la paraula menorá també significa el canelobre usat en la festa de Jánuca. La festa de Jánuca és la commemoració de la victòria dels hebreus en la guerra contra els grecs. Aquesta classe de menorá té nou braços en comptes de set, i es pot encendre amb veles o llums d'oli. Algunes persones diuen que aquest ús del nom Menor és incorrecte a causa de la diferència entre les menorás antigues i modernes. També s'utilitza la paraula januquiá per al canelobre de Jánuca.
La variació del ritu de la missa catòlica del Camí Neocatecumenal, aprovada per la Santa Seu, també usa un menorà en les seves celebracions eucarístiques.
Dissenys [modifica]
Hi ha varietat de dissenys, des del més tradicional, fins al més estilitzat, també els materials amb que estan fets poden variar. Per exemple, els braços no necessàriament mantindran un radi de curvatura constant entre tots els canelobres, ja que també hi ha menoras amb braços rectes, també el material no necessàriament serà de metall, doncs hi ha menoras de vidre, tot això amb el compliment de les delimitacions al respecte. Potser els dissenys i materials variïn, però es manté que hagin tres llocs per les llums a cada costat i al mig, lloc per a una llum central (coneguda com el missatger). La mida també és un factor variable.
-
|La placa de la legió jueva: menorà i la paraula קדימה Kadima (endavant)
-
La menorà pensada per al seu ús en el tercer temple, construïda pel "Temple Institute"
-
Diferents tipus de Menorá.
Referències [modifica]
- ↑ html Wars between the Jews and Romans: the destruction of Jerusalem (70 CE) Jona Lenderig, www.livius.org (vegeu . jpg aquesta imatge)
- ↑ #12 La forma de la Menorá del Temple (Avodah Llista de correu. Volume 12: Number 065. Divendres, December 26 2003) ( Nota: Es tracta d'una llista de correu )
- ↑ Asherah, the Tree of Life and the Menorah
Vegeu també [modifica]
- Mishneh Torah Avodah Laws of the Temple 3:1-10
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Menorà |
