Menta borda
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Mentha suaveolens Ehrh. |
||||||||||||||
La menta borda o Mentha suaveolens Ehrh. és una herba perenne estolonífera, erecta i d'olor poc agradable. En català es coneix també per altres noms com mentastre, mendastre, menta de bou, menta de gat, alfàbrega de pastor, matapuça o matapuces.
Taula de continguts |
[modifica] Ecologia
[modifica] Distribució mundial
Es troba al sud i oest d'Europa i àmpliament dispersa per la Península Ibèrica.
[modifica] Hàbitat
És pròpia de terrenys humits tant àcids com bàsics. Habitualment es troba en jonqueres, herbassars humits de contrades mediterrànies i estatge montà.
[modifica] Descripció morfològica
És una planta perenne, amb la part inferior llenyosa. Les tiges de secció triangular poden fer de 40 a 100 cm. Té les fulles oposades, obtuses o poc agudes i de color verd pàl·lid, sèssils o amb pecíol molt curt; fan normalment de 3 a 4 cm i són tomentoses (amb pèls bastant ramificats) sobre tot al revers, gruixudes i molt rugoses per la nervació netament reticulada; el marge de les fulles és dentat. Les inflorescències fan entre 4 i 9 cm i estan formades per petites corol·les blanquinoses o blavenques, de pètals soldats per la base; aquestes són quasi actinomorfes (a diferència de la majoria de labiades), amb 4 lòbuls poc desiguals. Té el mateix número d'estams, és a dir 4. La menta borda floreix a l'estiu, entre març i desembre. L'arrel és axonomorfa.
[modifica] Accions farmacològiques
- Analgèsica: la infusió s'empra per a tractar la febre i el mal de cap.
- Antisèptica
- Carminativa
- Digestiva
[modifica] Toxicitat
En dosis altes és tòxica i no la poden prendre les dones embarassades.
[modifica] Referències bibliogràfiques
- BOLÒS, O. i cols. Flora manual dels Països Catalans Barcelona 1990 (2a ed., 1993) Ed. Pòrtic. ISBN 84-7306-400-3
