Menzel Bouzelfa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Menzel Bouzelfa o Menzel Bou Zelfa és una ciutat de Tunísia a la governació de Nabeul, al centre de la regió i península del Cap Bon. És a uns 50 km per carretera de Nabeul. Té a 9 km a l'oest la ciutat de Soliman. La seva activitat econòmica principal es la producció de taronges i mandarines (la comarca produeix dos terços de la producció nacional). La seva població és de 15.000 habitants. Cada any s'hi celebra un festival dedicat a la taronja.

Fou fundada al segle VIII sota els aglàbides, sobre les restes de l'antiga Megalòpolis, una ciutat agrícola d'origen cartaginès, que després va passar als romans. Sembla que fou poblada per grups de la tribu àrab dels Banu Tamim que parlaven un dialecte una mica diferent de l'àrab de l'Hedjaz i fou una estació a mig camí en Tunis i Kélibia, el port d'eon sortien els aglàbides en les seves expedicions per la mar Mediterrània i especialment a Sicília. Tot i existir nombroses restes arqueologiques púniques i romanes, no queda cap resta àrab anterior al segle XV (una tauleta trobada a la mesquita que indica que aquest edifici es va fer al començament del segle XV). Dos ksars o fortaleses que encara existeixen es van construir per protegir la ciutat a partir del segle XVI quan van començar els atacs castellans, seguits pels d'altres potències. Al segle XVII s'hi van establir alguns andalusís i la seva influencia resta a la mesquita, al mausoleu de Sidi Abdelkader i a altres llocs. Foren els andalusos els que van introduir la vinya per complementar el cultiu de l'olivera i els fruiters fins llavors cultius predominants. El segle XVII als nombrosos establiments religiosos es van afegir les tàriques o confraries, en especial les de la Issaouia i la Qadaria amb els seus fidels anomenats murides. La zawiya de sidi Abdelkader de Menzel va adquirir (i conserva) el dret de control sobre totes les tàriques de Tunísia; els beis de Tunísia, veient la popularitat de la Qadaria, se'n van fer membres i van construir a Tunis una zawiya de Sidi Abdelkader per poder-hi anar a les festivitats religioses. Els cítrics es van desenvolupar a partir del segle XX, i la taronja coneguda per Maltesa Tunisiana es va fer famosa.

El 1952 la comarca junt amb la de Bargou va esdevenir el primer focus de la resistència contra els francesos. La municipalitat fou creada per decret el 19 de febrer de 1921, en una superfície de 175 hectàrees.

És capçalera d'una delegació amb 33.190 habitants al cens del 2004.

Coord.: 36° 40′ 54″ N, 10° 35′ 05″ E / 36.6817,10.5847