Mercè Llopart
Mercè Llopart (Barcelona, 1895 - Milà, 2 de setembre de 1970) fou una soprano i mestra de cant catalana.
Debutà al Liceu de Barcelona el 1913 interpretant la Nedda a Pagliacci i la Gilda a Rigoletto.[1] Després d'una absència de cinc anys, durant la qual va tenir fortuna en les seves aventures artístiques per Itàlia i Amèrica, torna al Liceu per cantar La traviata.[2]
Toscanini la féu debutar al Teatro alla Scala, de Milà amb La valquíria el 1924. El 1927 hi estrenà també òperes com Sly, de Wolf-Ferrari al costat del tenor Aureliano Pertile. Actuà a molts teatres d'Europa. El 1928 cantà Der Rosenkavalier (rol de la Mariscala) sota la batuta de Richard Strauss, amb Conxita Supervia com Octavian. Estrenà La campana sommersa de Respighi, el 1929 i el 1933 cantà Elsa (Lohengrin), l'Arena de Verona.[3]
Retirada el 1945, s'establí a Milà com a professora de cant, on va tenir com a deixebles a destacats cantants com Elena Souliotis, Renata Scotto i Alfredo Kraus.[4]
Referències [modifica]
- ↑ La Vanguardia 19 d'abril de 1913.
- ↑ La Vanguardia 1 de febrer de 1918.
- ↑ http://www.weblaopera.com/blog_efemerides/?p=152
- ↑ http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0037974
