Menestral
Menestral és una classe social originada en l'antic règim estamental i considerada després principalment com una part de la petita burgesia.
A la Corona d'Aragó es definien com a menestrals aquells oficis que es feien combinant tècniques mecàniques i/o manuals (fusters, per exemple). El concepte era contraposat al dels oficis artistes, i per tant no s'agrupaven en col·legis com aquells sinó en gremis[1] o confraries. A Barcelona els menestrals participaven en el consell municipal des del 1257. Al llarg dels anys la influència de la menestralia va créixer especialment a les ciutats de Barcelona i Mallorca.
A València fins el 1520 quan els agermanats ho imposaren, els menestrals no tingueren accés al govern municipal.
Amb la caiguda del règim estamentari la paraula menestral ha passat a englobar a la petita burgesia amb una part dels obrers qualificats i aquest grup ha tingut molta influència en la vida social i política dels segles XIX i XX.
Tipus de menestrals[modifica]
- L'abaixador.
- L'albardener.
- L'aluder.
- L'assaonador.
- L'ataconador.
- El ballester.
- El beiner.
- El blanquer.
- El boter.
- El botxí.
- El broquerer.
- El calceter.
- El calciner.
- El calderer.
- El candeler.
- El cantereller.
- El capeller.
- El cercoler.
- El cervellerer
- El colteller.
- El corder
- El corretger.
- El cotoner.
- El courer.
- El daguer.
- El draper.
- L'esparter.
- L'espaser.
- L'estanyer.
- El ferrer.
- El flassader.
- El frener.
- El fustanyer.
- El fuster.
- El ganiveter.
- El gerrer.
- El giponer.
- El guadamassiler.
- El guanter.
- El gumener.
- El llancer.
- El mercer.
- El moler.
- El paraire.
- El pedranyaler.
- El sabater.
- El sastre.
- El seller.
- El tapiner.
- El terrisser.
- El tintorer.
- El vanover.
Referències[modifica]
- ↑ Montaner i Martorell, Josep Maria. La modernització de l'utillatge mental de l'arquitectura a Catalunya (1714-1859). Institut d'Estudis Catalans, 1990, p.70. ISBN 8472831582.
