Mercat (comerç)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mercats de carrer tal com aquesta a la Rue Mouffetard, París són encara comuns a França. Venedors i grangers venen fruites i hortalisses, però també carn i peix, i d'altres productes.

Un mercat és l'espai, actual, virtual o metafòric, en el qual un mercat opera. El terme és també usat en un context legal per fer denotar l'actual entorn de consum, és a dir, el 'món real' en el qual productes i servicis són proveïts i consumits.

Història[modifica | modifica el codi]

A Catalunya se celebren fires i mercats des d'abans de l'edat mitjana. Van néixer davant la necessitat d'establir un punt de trobada entre comerciants i compradors i continuen vigents. En ple segle XXI, són un lloc de trobada social amb fama de tenir un assortiment de qualitat.[1]

Des de temps primitius hi ha hagut intercanvi de béns i productes entre persones i pobles. Els orígens dels intercanvis comercials, però, es remunten a l'àgora atenenca. Malgrat el pas del temps, els mercats i les fires no han deixat de ser un lloc d'articulació social, de trobada entre els que tenen la necessitat de vendre i els que desitgen adquirir. Una àgora en la qual els productes s'exposen, on els colors i les olors es barregen i on es pot establir, moltes vegades, contacte directe amb el productor.[1]

Els mercats, com els coneixem ara, es van començar a gestar sobretot a l'edat mitjana com a resposta a l'escassetat de subministraments per les aglomeracions humanes que van produir. Es tractava, sobretot, de fixar unes dates on la gent es pogués trobar. Amb els mercats també es van començar a regular les mesures, els pesos i les monedes que s'havien d'utilitzar per realitzar les transaccions.[1]

En aquell moment, la celebració dels mercats depenia, sobretot, del gènere que s'havia de vendre. En canvi, les fires s'acostumaven a celebrar a l'entorn d'alguna festivitat religiosa i tenien una periodicitat anual. També depenien dels moviments anuals del bestiar –transhumància, rutes caravaneres i comercials marítimes–. La gent, doncs, anava a les fires tan sols durant una època de l'any a trobar productes assequibles. Actualment a Catalunya hi ha moltes poblacions en les quals se celebren aquestes fires. Fins i tot, en alguns pobles una vegada a l'any reprodueixen els mercats que es feien durant l'edat mitjana i transformen els carrers. Aquest seria el cas de Guimerà, Peratallada, Batea, Vic o Montblanc, per posar alguns exemples.[1]

A Catalunya, un dels mercats més antics dels quals es té constància és el de Bellcaire, al segle XIV, però n'hi ha molts altres que daten gairebé igual d'antic.[1]

Amb el pas del temps, els mercats s'han transformat. Han canviat els productes i la imatge, però encara són una lloc de trobada social amb un assortiment de qualitat. Potser per aquest motiu, per la percepció de tradicionalitat i de bon gènere, els últims anys s'ha vist incrementat notablement el nombre de persones que, a vegades, arriben a recórrer quilòmetres per assistir a un mercat o a una fira en concret.[1]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Mercats, fires i rutes gastronòmiques». Culturcat. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: 14/10/2012].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mercat (comerç)