Mercat Central (València)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mercat Central
Mercat façana5.jpg
Façana principal del Mercat Central.
Fitxa tècnica
Tipus Mercat públic
Arquitectes Alexandre Soler i March i Francesc Guàrdia i Vial
Començament 1914
Acabament 1928
Localització Plaça del Mercat, València
Estil Eclèctic, modernista
Materials utilitzats Ferro, vidre, taulell
Vistes
Planta 6.800 m²
Plànol de Mercat Central.

El Mercat Central de València és una construcció d'estil modernista, projectada pels arquitectes Alexandre Soler i March i Francesc Guàrdia i Vial el 1914, tots dos formats en l'Escola d'Arquitectura de Barcelona i col·laboradors de Lluís Domènech i Montaner, que féu el Palau de la Música Catalana i que es caracteritzà per un estil propi dins les línies del modernisme.

El projecte del Mercat Central de València pretenia conciliar l'ús de les grans estructures de ferro despullat amb l'estil Art Nouveau. Després d'algunes desavinences i d'alguns modificacions al projecte inicial, les obres acabaren el gener de 1928, sota la direcció d'Enric Viedma i Vidal (Sanchis Guarner, p. 568).

Aquest mercat s'ubica entre la plaça del Mercat (façana pricipal) i la de la Ciutat de Bruges. El carrer Vell de la Palla separa el mercat de l'església de Sant Joan del Mercat. A l'altra banda del mercat hi ha el carrer de Palafox, la plaça d'en Gall i el carrer de les Carabasses.

La Plaça del Mercat[modifica | modifica el codi]

El pla o plaça del Mercat és una de les places més singulars i conegudes de la ciutat de València, per tal com aplega tres dels monuments més reeixits de la ciutat: el modernista Mercat Central (s. XX), la tardogòtica Llotja de la Seda (s. XV) amb el seu Consolat de Mar renaixentista (XVI), i la part barroca de l'església de Sant Joan del Mercat (s. XVII). Malgrat aquesta barreja d'estils, Joan Francesc Mira opina que "no se sap com, els tres edificis fan l'efecte de ser exactament com han de ser i ocupar el lloc que han d'ocupar, un davant o al costat de l'altre, com si haguera estat i haguera de ser sempre així" (p. 84).

Detall de la façana principal del Mercat Central, on es combinen la ceràmica i la pedra amb el vidre i el metall
Façana de darrere del Mercat Central (Avinguda del Baró de Càrcer), més tradicional en l'ús de materials, per tal com hi predomina la pedra i la fusta a les finestres

Antecedents del Mercat Central[modifica | modifica el codi]

Abans de la construcció del Mercat Central (1914-28), la plaça del Mercat s'havia fet servir com a espai de mercat a l'aire lliure per a la ciutat de València. Durant el segle XIX la plaça s'havia ampliat amb l'enderroc del convent de les Magdalenes, pero fins al 1914, no s'inicià la construcció de l'edifici cobert del Mercat Central.

Fou a final del segle XIX, amb l'auge de les idees higienistes i de la burgesia, que les autoritats municipals es plantejaren la necessitat de fer un mercat tancat. Aquest mercat havia de tindre grans dimensions, per la qual cosa calgué comprar i enderrocar alguns habitatges per reunir un solar d'uns 8.000 m².

Plaça del Mercat el 1704, segons el plànol del Pare Tosca, que es conserva al Museu Històric Municipal de València.[1] Sobre part d'aquesta plaça es bastí l'actual Mercat Central (1914-1928).

Estil arquitectònic[modifica | modifica el codi]

L'edifici podria definir-se com d'estil eclèctic modernista, combinant la tradició constructiva catalana i la primera arquitectura del ferro i l'acer. La planta irregular adaptada a la forma de la parcel·la que ocupa compta amb dos espais: el mercat pròpiament dit (6.800 m²) i la peixateria (1.700 m²), amb carrers rectes i llargs travessats per dos vies amples, i quasi mil parades.

Les cobertes presenten sostres inclinats i dues innovadores cúpules, una per a la peixateria, i una altra per al mercat. A la part alta d'aquesta segona cúpula hi ha un penell de ferro: la Cotorra del Mercat que, segons com bufa el vent, parla o mira un altre penell, el Pardalot de Sant Joan, que es troba a la veïna església homónima.

L'armadura de cobriment d'acer laminat amb pilars units entre si per arcs remet a les grans arquitectures industrials del ferro, com les de l'Estació del Nord o el Mercat de Colom. Els murs perimetrals, que només tenen funció de tancament, presenten sòcols ceràmics policroms en la seua base, persianes metàl·liques i taulells (rajoles) de reflex daurat a la part superior, i pedra als cantons i a les portades.

Cotorra del Mercat.
Penell de Sant Joan del Mercat, conegut popularment com el Pardalot de Sant Joan, que dialoga amb la Cotorra del Mercat.

Catedral de la llum[modifica | modifica el codi]

Segons Joan Francesc Mira, el Mercat Central és com una catedral immensa i lluminosa, per la inundació contínua de claror que intensifica el colors de la mercaderia. És un espai d'amplis carrers interiors dedicats a la venda de tot tipus d'aliments, on la clientela no s'espenta ni s'amuntega perquè l'espai és ben gran, i la cridòria s'esvaeix cap a les altures (p. 84).

L'interior del Mercat Central, ací decorat amb penjolls nadalencs, és un espai diàfan i lluminós, on la gent no s'amuntega i el soroll s'esvaeix cap a les altures.
Valencia03 flickr.jpg
Cúpula amb finestrals de vidre de l'interior del Mercat Central, amb taronges a la part de dalt i reflex daurat a la de baix.
Detall de la Cúpula del Mercat Central, amb rams de taronges sobre fons blanc.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «www.ayto-valencia.es». [Enllaç no actiu]
  • Mira i Casterà, Joan Francesc: València per a veïns i visitants. Bromera, Col·lecció Grans Obres, Alzira. Segona edició, maig del 2007, planes 82-84.
  • Sanchis Guarner, Manuel: La Ciutat de València. Ajuntament de València, València. Cinquena Edició 1989, plana 568.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mercat Central (València)
Portal

Portal de la ciutat de València


Coord.: 39° 28′ 24.61″ N, 0° 22′ 44.19″ O / 39.4735028°N,0.3789417°O / 39.4735028; -0.3789417