Mercat del Born

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mercat del Born
Localització: Pl. Comercial, c. Comercial, c. Fusina, c. Ribera. Barri de la Ribera, Barcelona
Coordenades: 41° 23′ 09″ N, 2° 11′ 02″ E / 41.385768,2.18376Coord.: 41° 23′ 09″ N, 2° 11′ 02″ E / 41.385768,2.18376
Arqueologia: Romà (-218/476), domini musulmà (715/799), medieval-modern (1300/1716)
Construït: 1873-1878
Arquitecte: Antoni Rovira i Trias, Josep Fontserè i Mestre, Josep Cornet i Mas (enginyer)
Estil: Arquitectura de ferro
Bé Cultural d'Interès Nacional
Tipus: Zona arqueològica
Declaració: DOGC 17/05/2006
Identificador: IPAPC: 14224
Mercat del Born situat respecte Barcelona
Localització a Barcelona

L'antic Mercat del Born és un dels primers i més importants edificis construïts amb ferro a Barcelona. Fou projectat el 1873 pel mestre d'obres Josep Fontserè i Mestre i construït entre 1874 i 1876 per Josep Fontserè i l'enginyer Josep Cornet i Mas.[1][nb 1] L'estructura de columnes de fosa i cavalls metàl·lics va ser fabricada per La Maquinista Terrestre i Marítima.

Història[modifica | modifica el codi]

El mercat l'any 2005, abans de l'última reforma

A tocar de l'enderrocada ciutadella, es va projectar el mercat del Born per abastar d'aliments la ciutat de Barcelona. L'estructura metàl·lica del mercat cercava la funcionalitat. L'espai és ampli, cobert, tancat i ben airejat, fet que ajudava a garantir la salubritat dels productes que s'hi venien, especialment fruita i verdura.

El mercat va entrar en funcionament l'any 1876 com a mercat minorista del barri de Ribera, dedicat sobretot a la venda de peix, però tot i la seva gran mida no va produir un impuls sobre el comerç del barri, i la seva recaptació va anar sempre molt per sota de la del mercat de Santa Caterina i, sobretot, de la Boqueria.[2] Quan el creixement de Barcelona va fer necessari un mercat central majorista, el Born va canviar de funció, el 1921, per fer de mercat central de fruites i verdures a l'engròs i les parades que hi havia es van reubicar al mercat de Santa Caterina.[2] El Born va estar en funcionament com a mercat central de la ciutat fins a l'any 1971, moment de l'obertura de Mercabarna.[3]

Un cop tancat, se'n preveia la desaparició, però la reivindicació dels veïns i altres col·lectius va salvar-lo de l'enderroc[4] i va ser restaurat el 1977 per Pere Espinosa.[5] La salvació i la restauració van donar pas a més de dues dècades d'indefinició sobre l'ús al que s'havia de destinar, fent-s'hi només activitats culturals temporals.[4] L'any 2002 es van fer obres per instal·lar-hi la Biblioteca Provincial de Barcelona, i van aparèixer les restes de la ciutat medieval i moderna.[5] Es va optar per conservar les restes i traslladar el projecte de la biblioteca a un altre indret,[3] tot i l'oposició del moviment veïnal. En l'actualitat el mercat aixopluga aquestes restes arqueològiques corresponents a part del barri de la Ribera, enderrocat per la construcció de la Ciutadella el 1717, després de la desfeta de la guerra de successió.[6] És un dels jaciments més complets de l'edat moderna a Europa.

El mercat el 2013, obert al públic com a centre d'interpretació del jaciment

El Born va obrir l'11 de setembre de 2013 com "El Born Centre Cultural",[7] aprofitant la celebració de la Diada, incloent les restes arqueològiques, un museu relatiu a la guerra de successió a Catalunya i diverses sales destinades a usos culturals.[3] Un terç de la superfície amb restes queda a la vista, només protegida per la coberta de l'antic mercat. La resta queda sota el pis on hi ha els espais culturals.[3]

Edifici del mercat[modifica | modifica el codi]

Vista interior de la cúpula central

El mercat té planta rectangular, amb dues grans naus amb cúpules a la intersecció d'aquestes, i 4 naus més petites. L'estructura és sostinguda damunt de columnes de ferro fos i coberta amb teula plana vidriada. Juntament amb el mercat de Sant Antoni és el mercat més notable de l'arquitectura del ferro a Catalunya.[5]

Zona arqueològica[modifica | modifica el codi]

Vista de l'interior amb restes arqueològiques el 2002
Article principal: Jaciment del Born

En aquest lloc s'ha documentat l'evolució d'un sector del barri de la Ribera, des del segle XIV fins al moment de la seva destrucció, l'any 1716, com a conseqüència de la Guerra de Successió amb l'objectiu de construir-hi la fortalesa de la Ciutadella.[8] El jaciment, a més, constitueix un important element en la memòria històrica per la seva vinculació amb fets transcendentals per la història de Catalunya, i en particular en l'evolució de la vida política i social de la ciutat de Barcelona, esdevenint un punt de referència clau.[8] Es tracta d'un dels jaciments més rellevants de Catalunya, on es presenta una trama urbana d'època medieval i moderna de més de 8.000 m².[8] S'ha localitzat una xarxa de clavegueres, carrers, múltiples habitacions, cases i palaus. S'han documentat tallers d'artesans com ferreries, flassaderies, cellers, caldereries.[8] També esquelets humans, els quals estarien relacionats amb una possible necròpolis musulmana, que es deuria datar entre els segles VIII i XI.[8] Cal destacar la presència del Rec Comtal, que actua com a eix vertebrador d'una zona, concretament la meitat oest del mercat.[8] En aquesta part l'urbanisme es presenta irregular; en canvi, a la meitat est presenta major regularitat, amb un traçat ortogonal.[8] S'han localitzat carrers com Ventres, na Rodés, Xuclés, Dies Feiners, Bonaire, Abella, Malla o Qui va del Born al Pla d'en Llull.[8] L'ocupació romana es constata sols per la presència de material ceràmic, molt escàs i la documentació de la necròpolis, datada entre els segles IV i VII dC, excavada en el carrer Comerç (a tocar del mercat).[8] Les primeres excavacions es realitzaren al 1994.[8]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Algunes fonts menys recents donen com a projectista l'arquitecte municipal Antoni Rovira i Trias o li assignen diferents graus d'intervenció en el projecte. Vegeu per exemple el web Pobles de Catalunya.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Mercat del Born». Cercador del patrimoni arquitectònic. Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 3 novembre 2013].
  2. 2,0 2,1 «Història del Mercat del Born». El Born Centre Cultural. Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 3 novembre 2013].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 El Periodico, El nou mercat del Born deixarà a la vista un terç de les restes històriques
  4. 4,0 4,1 «De mercat a centre cultural». El Born Centre Cultural. Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 3 novembre 2013].
  5. 5,0 5,1 5,2 poblesdecatalunya.cat, Mercat del Born (Barcelona - El Born - Barcelonès)
  6. «Del 1714 a la Ciutadella». El Born Centre Cultural. Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 3 novembre 2013].
  7. «El Born Centre Cultural s'inaugura amb una crida a impressionar el món amb la Via Catalana». VilaWeb, 10 de setembre de 2013. [Consulta: 3 novembre 2013].
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 8,6 8,7 8,8 8,9 «Antic Mercat del Born». Pat.mapa: jaciments. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 14 desembre 2012].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mercat del Born