Mercat del Born

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mercat del Born
Localització: Pl. Comercial, c. Comercial, c. Fusina, c. Ribera. Barri de la Ribera, Barcelona
Coordenades: 41° 23′ 09″ N, 2° 11′ 02″ E / 41.385768°N,2.18376°E / 41.385768; 2.18376Coord.: 41° 23′ 09″ N, 2° 11′ 02″ E / 41.385768°N,2.18376°E / 41.385768; 2.18376
Arqueologia: Romà (-218/476), domini musulmà (715/799), medieval-modern (1300/1716)
Construït: 1873-1878
Arquitecte: Josep Fontserè i Mestre, Josep Cornet i Mas (enginyer)
Estil: Arquitectura de ferro
Bé cultural d'interès nacional
Tipus: Zona arqueològica
Declaració: DOGC 17/05/2006
Identificador: IPAPC: 14224
Mercat del Born situat respecte Barcelona
Localització a Barcelona
El mercat en funcionament. c. 1930

L'antic Mercat del Born és un dels primers i més importants edificis construïts amb ferro a Barcelona. Fou projectat el 1873 pel mestre d'obres Josep Fontserè i Mestre i construït entre 1874 i 1876 per Josep Fontserè i l'enginyer Josep Cornet i Mas.[1][nb 1] L'estructura de columnes de fosa i cavalls metàl·lics va ser fabricada per La Maquinista Terrestre i Marítima.[2]

Història[modifica | modifica el codi]

La zona on s'ubica havia estat ocupada pel «passeig de l'Esplanada», un espai de seguretat entre la Ciutadella de Barcelona i la resta de la ciutat.[3] Quan el 1869 aquesta va ser enderrocada, l'ajuntament de la ciutat va encarregar un projecte d'urbanització de la zona que va guanyar Josep Fontserè i que projectava el mercat del Born per abastar d'aliments la ciutat de Barcelona.[4] El projecte, inspirat en els edificis de les Halles de París[5] fou aprovat per l'Ajuntament de Barcelona en 1873 i la seva construcció s'inicià en 1874.[6]

L'estructura metàl·lica del mercat cercava la funcionalitat i la lleugeresa de les noves estructures basades en ferro. L'espai és ampli, cobert, tancat i ben airejat, fet que ajudava a garantir la salubritat dels productes que s'hi venien, especialment fruita i verdura.

El mercat va entrar en funcionament l'any 1876 com a mercat minorista del barri de Ribera, dedicat sobretot a la venda de peix, però tot i la seva gran mida no va produir un impuls sobre el comerç del barri, i la seva recaptació va anar sempre molt per sota de la del mercat de Santa Caterina i, sobretot, de la Boqueria.[7] Quan el creixement de Barcelona va fer necessari un mercat central majorista, el Born va canviar de funció, el 1921, per fer de mercat central de fruites i verdures a l'engròs i les parades que hi havia es van reubicar al mercat de Santa Caterina.[7] El Born va estar en funcionament com a mercat central de la ciutat fins a l'any 1971, moment de l'obertura de Mercabarna.[8]

Un cop tancat, se'n preveia la desaparició, però la reivindicació dels veïns i altres col·lectius va salvar-lo de l'enderroc[9] i va ser restaurat entre 1977 i 1979 per Pere Espinosa.[10] La salvació i la restauració van donar pas a més de dues dècades d'indefinició sobre l'ús al que s'havia de destinar, fent-s'hi només activitats culturals temporals.[9] L'any 2002 es van fer obres per instal·lar-hi la Biblioteca Provincial de Barcelona, i van aparèixer les restes de la ciutat medieval i moderna.[11] Es va optar per conservar les restes i traslladar el projecte de la biblioteca a un altre indret,[8] tot i l'oposició del moviment veïnal.

Protecció[modifica | modifica el codi]

El 28 de febrer de 2006 El Govern declarà l’Antic Mercat del Born bé cultural d'interès nacional, en la categoria de zona arqueològica. L’objecte d’aquesta declaració va tenir com a finalitat protegir un espai on es conserven restes de l’època medieval, amb l’objectiu de preservar aquest conjunt per al coneixement i gaudi de les generacions futures. La zona objecte de protecció específica és la que comprèn la totalitat dels vestigis que es conserven en l'àrea definida en la planta ocupada per l'antic mercat. Per tant, la declaració inclou la zona descrita i les restes immobles, tant si es troben en la superfície com si es troben en el subsòl, llurs pertinences i accessoris, així com els béns mobles vinculants al jaciment arqueològic, els quals també tindran la consideració de bé culturals d'interès nacional.[12]

Actualitat[modifica | modifica el codi]

En l'actualitat el mercat aixopluga aquestes restes arqueològiques corresponents a part del barri de la Ribera, enderrocat per la construcció de la Ciutadella el 1717, després de la desfeta de la guerra de successió.[13] És un dels jaciments més complets de l'edat moderna a Europa.

El Born va obrir l'11 de setembre de 2013 com "El Born Centre Cultural",[14] aprofitant la celebració de la Diada, incloent les restes arqueològiques, un museu relatiu a la guerra de successió a Catalunya i diverses sales destinades a usos culturals.[8] Un terç de la superfície amb restes queda a la vista, només protegida per la coberta de l'antic mercat. La resta queda sota el pis on hi ha els espais culturals.[8]

Edifici del mercat[modifica | modifica el codi]

Vista aèria de l'edifici i el seu entorn

El mercat té planta rectangular, amb dues grans naus amb cúpules a la intersecció d'aquestes, i 4 naus més petites. L'estructura és sostinguda damunt de columnes de ferro fos i coberta amb teula plana vidriada. Juntament amb el mercat de Sant Antoni és el mercat més notable de l'arquitectura del ferro a Catalunya.[11]

Zona arqueològica[modifica | modifica el codi]

Vista de l'interior amb restes arqueològiques el 2002
El mercat el 2013, obert al públic com a centre d'interpretació del jaciment
Article principal: Jaciment del Born

En aquest lloc s'ha documentat l'evolució d'un sector del barri de la Ribera, des del segle XIV fins al moment de la seva destrucció, l'any 1716, com a conseqüència de la Guerra de Successió amb l'objectiu de construir-hi la fortalesa de la Ciutadella.[15] El jaciment, a més, constitueix un important element en la memòria històrica per la seva vinculació amb fets transcendentals per la història de Catalunya, i en particular en l'evolució de la vida política i social de la ciutat de Barcelona, esdevenint un punt de referència clau.[15] Es tracta d'un dels jaciments més rellevants de Catalunya, on es presenta una trama urbana d'època medieval i moderna de més de 8.000 m².[15] S'ha localitzat una xarxa de clavegueres, carrers, múltiples habitacions, cases i palaus. S'han documentat tallers d'artesans com ferreries, flassaderies, cellers, caldereries.[15] També esquelets humans, els quals estarien relacionats amb una possible necròpolis musulmana, que es deuria datar entre els segles VIII i XI.[15] Cal destacar la presència del Rec Comtal, que actua com a eix vertebrador d'una zona, concretament la meitat oest del mercat.[15] En aquesta part l'urbanisme es presenta irregular; en canvi, a la meitat est presenta major regularitat, amb un traçat ortogonal.[15] S'han localitzat carrers com Ventres, na Rodés, Xuclés, Dies Feiners, Bonaire, Abella, Malla o Qui va del Born al Pla d'en Llull.[15] L'ocupació romana es constata sols per la presència de material ceràmic, molt escàs i la documentació de la necròpolis, datada entre els segles IV i VII dC, excavada en el carrer Comerç (a tocar del mercat).[15] Les primeres excavacions es realitzaren el 1994.[15]

Cultura popular[modifica | modifica el codi]

  • Operació Born: El febrer del 1976 van reivindicar la creació d’un Teatre Municipal de Barcelona i d’un Teatre de Catalunya i van proposar una Llei del teatre. Van aconseguir la gestió de la temporada d’estiu de Barcelona del 1976, és a dir, del Teatre Grec, que encara no s’anomenava ‘festival’. L’objectiu era fer una temporada estival al servei del poble i amb voluntat de renovació, una ‘temporada popular’. Se la va anomenar ‘operació Grec 76’ i va suposar una ruptura tant pel que fa a les manifestacions artístiques com a l’organització dels espectacles. L'operació Grec 76 va resultar un èxit, però dins l'AAD van sorgir tensions, sobretot en el moment de decidir si s’adherien a l'Assemblea de Catalunya. Per tant, quan es van haver de definir les posicions polítiques, la unió que hi havia hagut en els projectes teatrals es va dissoldre. Alguns membres es van escindir i llavors es va fundar l’Assemblea de Treballadors de l’Espectacle (ADTE), que es va donar a conèixer amb l’‘operació Born’, un macroespectacle col·lectiu amb més de cinquanta actors, diversos directors i escenaris i música en directe a partir de Don Juan Tenorio, que es va fer durant tres dies al Mercat del Born.[16]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Algunes fonts menys recents donen com a projectista l'arquitecte municipal Antoni Rovira i Trias o li assignen diferents graus d'intervenció en el projecte. Vegeu per exemple el web Pobles de Catalunya.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Mercat del Born». Cercador del patrimoni arquitectònic. Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 3 novembre 2013].
  2. Carreras, Albert. Doctor Jordi Nadal: la industrialització i el desenvolupament econòmic d'Espanya. vol.2. Edicions Universitat Barcelona, 1999, p. 1280. ISBN 8447521451. 
  3. Garcia Espuche, Albert. La ciutat del Born. 3a ed.. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2010. ISBN 9788498502756. , pàg. 22
  4. Benet, Josep; Martí, Casimir. Barcelona a mitjan segle XIX: el moviment obrer durant el Bienni Progressista (1854-1856). Curial, 1976, p. 498. ISBN 8472560864. 
  5. Francesc Massip, Jesús. D'art, 11, 1985, pàg. 207 [Consulta: 7 maig 2014].
  6. Fernandez, Magda. Passat i present de Barcelona: materials per l'estudi del medi urbà. vol.2. Edicions Universitat Barcelona, 1985, p. 283. ISBN 8475281621. 
  7. 7,0 7,1 «Història del Mercat del Born». El Born Centre Cultural. Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 3 novembre 2013].
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 El Periodico, El nou mercat del Born deixarà a la vista un terç de les restes històriques
  9. 9,0 9,1 «De mercat a centre cultural». El Born Centre Cultural. Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 3 novembre 2013].
  10. Hernàndez-Cros, J. Emili; Mora i Gramunt, Gabriel; Pouplana i Solé, Xavier. Arquitectura de Barcelona, 1990, p. 237. 
  11. 11,0 11,1 poblesdecatalunya.cat, Mercat del Born (Barcelona - El Born - Barcelonès)
  12. «Acords de Govern de Febrer 2006». web. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 5 juliol 2014].
  13. «Del 1714 a la Ciutadella». El Born Centre Cultural. Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 3 novembre 2013].
  14. «El Born Centre Cultural s'inaugura amb una crida a impressionar el món amb la Via Catalana». VilaWeb, 10 de setembre de 2013. [Consulta: 3 novembre 2013].
  15. 15,0 15,1 15,2 15,3 15,4 15,5 15,6 15,7 15,8 15,9 «Antic Mercat del Born». Pat.mapa: jaciments. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 14 desembre 2012].
  16. «La renovació dels anys setanta». web. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 5 juliol 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mercat del Born Modifica l'enllaç a Wikidata