Mercat del Born
| Mercat del Born | |
 |
|
| Localització: | Pl. Comercial, c. Comercial, c. Fusina, c. Ribera. Barri de la Ribera, Barcelona |
| Coordenades: | 41° 23′ 09″ N, 2° 11′ 02″ E / 41.385768,2.18376Coord.: 41° 23′ 09″ N, 2° 11′ 02″ E / 41.385768,2.18376 |
| Arqueologia: | Romà (-218/476), domini musulmà (715/799), medieval-modern (1300/1716) |
| Construït: | 1873-1878 |
| Arquitecte: | Antoni Rovira i Trias, Josep Fontserè i Mestre, Josep Cornet i Mas (enginyer) |
| Estil: | Arquitectura de ferro |
| Bé Cultural d'Interès Nacional | |
| Tipus: | Zona arqueològica |
| Declaració: | DOGC 17/05/2006 |
| Identificador: | IPAPC: 14224 |
 Localització a Barcelona
|
|
L'antic Mercat del Born és un dels primers i més importants edificis construïts amb ferro a Barcelona. Fou projectat el 1873 per l'arquitecte municipal Antoni Rovira i Trias, i construït entre 1874 i 1876 pel mestre d'obres Josep Fontserè i Mestre i l'enginyer Josep Cornet i Mas.[1] L'estructura de columnes de fosa i cavalls metàŀlics va ser fabricada per La Maquinista Terrestre i Marítima.
Taula de continguts |
Història
A tocar de l'enderrocada ciutadella, es va projectar el mercat del Born per abastar d'aliments la ciutat de Barcelona. L'estructura metàŀlica del mercat cercava la funcionalitat. L'espai és ampli, cobert, tancat i ben airejat, fet que ajudava a garantir la salubritat dels productes que s'hi venien, especialment fruita i verdura.
El mercat va entrar en funcionament l'any 1878 i va estar en funcionament com a mercat central de la ciutat fins l'any 1971, moment de l'obertura de Mercabarna.[2]
Va ser restaurat el 1977 per Pere Espinosa.[1] L'any 2002 es van fer obres per instal·lar-hi la Biblioteca Provincial de Barcelona, i van aparèixer les restes de la ciutat medieval i moderna.[1] Es va optar per conservar les restes i traslladar el projecte de la biblioteca a un altre indret.[2] En l'actualitat el mercat aixopluga aquestes restes arqueològiques corresponents a part del barri de la Ribera, enderrocat a principis del segle XVIII després de la desfeta de la guerra de successió, en 1714, i per la construcció de la Ciutadella. És un dels jaciments més complets de l'edat moderna a Europa.
Està previst que s'obri el 2013 com centre cultural, incloent les restes arqueològiques, un museu relatiu a la guerra de successió a Catalunya i diverses sales destinades a usos culturals.[2] Un terç de la superfície amb restes quedarà a la vista, només protegida per la coberta de l'antic mercat. La resta quedarà sota el pis on hi haurà els espais culturals.[2]
Edifici del mercat
El mercat té planta rectangular, amb dues grans naus amb cúpules a la intersecció de les mateixes, i 4 naus més petites. L'estructura és sostinguda damunt de columnes de ferro fos i coberta amb teula plana vidriada. Juntament amb el mercat de Sant Antoni és el mercat més notable de l'arquitectura del ferro a Catalunya.[1]
Zona arqueològica
En aquest lloc s'ha documentat l'evolució d'un sector del barri de la Ribera, des del segle XIV fins al moment de la seva destrucció, l'any 1716, com a conseqüència de la Guerra de Successió amb l'objectiu de construir-hi la fortalesa de la Ciutadella. El jaciment, a més, constitueix un important element en la memòria històrica per la seva vinculació amb fets transcendentals per la història de Catalunya, i en particular en l'evolució de la vida política i social de la ciutat de Barcelona, esdevenint un punt de referència clau. Es tracta d'un dels jaciments més rellevants de Catalunya, on es presenta una trama urbana d'època medieval i moderna de més de 8.000 m². S'ha localitzat una xarxa de clavegueres, carrers, múltiples habitacions, cases i palaus. S'han documentat tallers d'artesans com ferreries, flassaderies, cellers, caldereries. També esquelets humans, els quals estarien relacionats amb una possible necròpolis musulmana, que es deuria datar entre els segles VIII i XI. Cal destacar la presència del Rec Comtal, que actua com a eix vertebrador d'una zona, concretament la meitat oest del mercat. En aquesta part l'urbanisme es presenta irregular; en canvi, a la meitat est presenta major regularitat, amb un traçat ortogonal. S'han localitzat carrers com Ventres, na Rodés, Xuclés, Dies Feiners, Bonayre, Abella, Malla o Qui va del Born al Pla d'en Llull. La ocupació romana es constata sols per la presència de material ceràmic, molt escàs i la documentació de la necròpolis, datada entre els segles IV i VII dC, excavada en el carrer Comerç (a tocar de l'antic Mercat del Born). Les primeres excavacions es realitzaren al 1994. Està adequant per a que sigui visitable al públic en general, compaginant-lo amb la nova Biblioteca Provincial de Barcelona.[3]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 poblesdecatalunya.cat, Mercat del Born (Barcelona - El Born - Barcelonès)
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 El Periodico, El nou mercat del Born deixarà a la vista un terç de les restes històriques
- ↑ «Antic Mercat del Born». Pat.mapa: jaciments. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 14 desembre 2012].
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mercat del Born |
