Meret Oppenheim

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Meret Oppenheim
Naixement 6 d'octubre de 1913
Berlín (Alemanya)
Defunció 15 de novembre de 1985 (als 72 anys)
Basilea (Suïssa)

Meret Oppenheim (Berlín, 6 d'octubre de 1913 — Basilea, 15 de novembre de 1985) fou una fotògrafa i artista surrealista suïssa d'origen alemany.

Vida[modifica | modifica el codi]

Filla d'un cirurgià jueu alemany, era néta de pintora i neboda de Hermann Hesse, la qual cosa la condicionava ja a una formació culta i artística, que a més es va veure afavorida per l'ambient liberal que prevalia en la seva família. Per això no trobà obstacles a iniciar els seus estudis artístics i a acudir a la capital de l'art a perfeccionar-los.

Així doncs, a l'edat de 18 anys marxà a París i es matriculà en la Academie de la Gran Chaumiere. A la ciutat parisenca contactà des del primer moment amb el grup surrealista. En l'ambient excèntric i apassionat dels surrealistes parisencs dels anys trenta, l'aparició de Meret Oppenheim suposà un veritable terratrèmol per a tots ells. No fou només la seva intel·ligència i la seva formació culta i sofisticada, o la seva indubtable bellesa i vitalisme, sinó també l'ímpetu de la seva joventut i la seva reputada desinhibició sexual el que va accentuar encara més aquell entorn ja de per si mateix extravagant.

Des de la seva arribada entaulà amistat amb Giacometti, Hans Arp, Man Ray, Max Ernst i la resta d'artistes que pul·lulaven per Montparnasse. Posà nua per a Man Ray, i deixà a Max Ernst perdudament enamorat d'ella, encara que al cap de poc l'abandonaria. Anteposava la seva plena llibertat i la seva condició de dona a qualsevol altra consideració, i per això mateix tampoc va tenir objeccions a reconèixer la seva bisexualitat, no estava feta per descomptat per a una relació monògama.

Des del punt de vista artístic fou precisament aquesta primera època la més intensa i la més coneguda també en el conjunt de la seva obra, fou convidada per Giacometti i Arp a exposar al Saló de 1933 amb els surrealistes i més tard, en el 1936, participà en l'exposició Art Fantàstic, Dadaisme, Surrealisme al Museu d'Art Modern de Nova York amb Déjeuner en Fourrure (Esmorzar de pell), la qual causà sensació i va ser adquirida pel Moma. Una obra que s'inscriu en el repertori purament surrealista, tot i que s'hi pot reflectir també molt de Duchamp i de les seves ready made.

A partir de llavors Meret es va convertir als ulls del grup surrealista en una artista més i d'aquí la seva participació en la majoria de les exposicions col·lectives del grup. Va afermar el seu estil i perseverà en el treball sobre objectes, que en molts casos insistien en el seu contingut sexual i el seu simbolisme fetitxista, com a My nurse. En 1942 participà en l'exposició "Primers papers del Surrealisme" a Nova York. Més tard, en 1958 s'inicià en l'escultura i a l'any següent, en l'Exposition Internationale du Surrealisme celebrada a París mostrà Festmahl (Banquet).

Moltes de les seves peces consistien en objectes quotidians amatents de manera que al·ludien a la sexualitat femenina i l'explotació femenina pel sexe oposat. Però aquesta fase tan agitada i reeixida anava a interrompre's bruscament. L'arribada dels nazis al poder a Alemanya, afectà directament al seu pare que perdria la feina per la seva condició de jueu, cosa que al seu torn va impedir Meret conservar la seva residència a París que estava sufragada per la seva família. Va marxar a Basiliea on es casaria al final de la Guerra amb Wolfang La Roche. Però la seva vida artística ja no seria la mateixa.

Començà llavors una etapa de crisi creativa i personal que l'allunyà del món artístic i afectà la seva obra. Una obra irregular d'altra banda, i com en la majoria dels surrealistes, amb curioses aportacions d'originalitat, però no sempre a l'altura de la qualitat artística d'altres avantguardes i d'altres grans artistes. De fet, el seu nom va quedar en l'oblit durant dècades, fins que fou recuperat al final de la seva vida. Malgrat aquest fet, seguí treballant en les seves obres fins a la seva mort. Aquesta li arribà a l'edat de 72 anys, el dia 15 de novembre de 1985 en la seva residència de Suïssa.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • INMACULADA, Julián. Historia universal del arte, arte del s.XX.. España, Espasa Calpe,S.A., 1996. 
  • VVAA. La escultura, la aventura de la escultura moderna en los s.XIX y XX. Barcelona, Carroggio, S.A., 1986. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Meret Oppenheim