Merla roquera

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Merla roquera
Mascle (centre), femella (baix) i immadur (dalt).
Mascle (centre), femella (baix) i immadur (dalt).
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Passeriformes
Família: Muscicapidae
Gènere: Monticola
Espècie: M. saxatilis
Nom binomial
Monticola saxatilis
(Linnaeus, 1766)

La merla roquera (Monticola saxatilis) és un ocell de l'ordre dels passeriformes que, als Països Catalans, té pràcticament la mateixa àrea de distribució que la merla blava.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • Fa 19 cm de llargària.
  • El mascle té a l'estiu el cap, el coll i el dors blaus, el carpó blanc i la resta d'un color vermellenc, amb les ales fosques.
  • La femella té uns colors més brunencs.

Subespècies[modifica | modifica el codi]

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Fa el niu per damunt dels 1.500 m i aprofitant una cavitat natural o un mur. Aleshores reuneix molsa, tiges i arrels, les folra amb més molsa i fang i hi pon 4-6 ous. Això té lloc a l'abril-maig. La femella els cova durant 13 dies i alimenta -amb l'ajut del mascle- els pollets que en neixen, els quals al cap de 15 ja podran volar.[2]

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Menja insectes, aràcnids, cucs, mol·luscs i baies.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Viu preferentment a la muntanya, als Pirineus, però sembla que també s'expandeix vers les serralades litorals.

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Cria a l'Europa meridional i a l'Àsia Central fins al nord de la Xina. Hiverna a l'Àfrica subsahariana. És rara a l'Europa septentrional.

Costums[modifica | modifica el codi]

Als Països Catalans es troba en qualitat d'estiuenca.

Conservació[modifica | modifica el codi]

La seua àrea de distribució s'ha reduït en el decurs de les darreres dècades a causa de la destrucció del seu hàbitat natural en certs territoris (com ara a tot Alemanya i parts de Polònia).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. BirdLife International (2004). Merla roquera. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 16 de juny del 2008 (anglès).
  2. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 89. ISBN 84-315-0434-X.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Merla roquera
Wikispecies-logo-en.png
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.