Lluç argentat d'altura

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Merluccius albidus)
Infotaula d'ésser viuLluç argentat d'altura
Merluccius albidus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN16466377 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
OrdreGadiformes
FamíliaMerlucciidae
GènereMerluccius
EspècieMerluccius albidus Modifica el valor a Wikidata
Mitchill, 1818
Nomenclatura
Sinònims
  • Merluccius magnoculus (Ginsburg, 1954)[1]
Distribució

Modifica el valor a Wikidata

El lluç argentat d'altura (Merluccius albidus) és una espècie de peix pertanyent a la família dels merlúccids.[2]

Descripció[modifica]

  • El mascle pot arribar a fer 40,6 cm de llargària màxima (normalment, en fa 30) i la femella 70 (normalment, en fa 45).
  • El seu màxim pes és de 4.100 g.
  • En general, és de color blanc argentat.
  • 1 espina i 45-51 radis tous a l'aleta dorsal i 35-41 radis tous a l'anal.
  • 51-53 vèrtebres.
  • Cap més aviat llarg.
  • Boca grossa.
  • Branquiespines curtes, gruixudes i amb els extrems roms.
  • Els extrems de l'aleta pectoral arriben fins a l'anus en els exemplars petits però no pas en els grossos.[3][4]

Reproducció[modifica]

Té lloc a prop del fons (entre 330 i 550 m de fondària) des de l'abril fins al juliol a Nova Anglaterra i des de finals de la primavera fins a principis de la tardor al golf de Mèxic i el mar Carib.[5][6]

Alimentació[modifica]

Menja durant la nit i en la superfície:[7] els juvenils es nodreixen principalment de crustacis,[8] mentre que els adults ho fan sobretot de peixos (mictòfids, sardines i seitons) i, en menor mesura, de crustacis i calamars.[7][3][9]

Hàbitat[modifica]

És un peix marí, batidemersal i no migratori, el qual viu entre 80 i 1.170 m de fondària (normalment entre 160 i 640) a la part exterior de la plataforma continental i del talús continental superior i entre les latituds 42°N-4°N, 98°W-50°W.[3][7][10]

Distribució geogràfica[modifica]

Es troba a l'Atlàntic occidental central: des de Nova Anglaterra fins a Surinam i la Guaiana Francesa.[11][3][12][13][14][15][16][17][18][19][20][21][22]

Observacions[modifica]

És inofensiu per als humans i es comercialitza fresc, congelat i fumat.[3]

Referències[modifica]

  1. ↑ Catalogue of Life (anglès)
  2. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 FishBase (anglès)
  4. ↑ Cohen, D.M., T. Inada, T. Iwamoto i N. Scialabba, 1990. FAO Species Catalogue. Vol. 10. Gadiform fishes of the world (Order Gadiformes). An annotated and illustrated catalogue of cods, hakes, grenadiers and other gadiform fishes known to date. FAO Fish. Synop. 10 (125). 442 p.
  5. ↑ Lloris, D., J. Matallanas i P. Oliver, 2005. Hakes of the world (Family Merlucciidae). An annotated and illustrated catalogue of hake species known to date. FAO Species Catalogue for Fishery Purposes. Núm. 2. Roma, FAO, 2005. 57 p.
  6. ↑ Hardy, J.D. Jr., 1978. Development of fishes of Mid-Atlantic Bight. An atlas of egg, larval, and juvenile stages. Vol. 2. Anguillidae through Syngnathidae. U.S. Fish Wildl. Ser. Biol. Serv. Program FWS/OBS-78/12. 394 p.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 Cohen, D.M., T. Inada, T. Iwamoto i N. Scialabba, 1990.
  8. ↑ Lloris, D., J. Matallanas i P. Oliver, 2005.
  9. ↑ Garrison, L.P. i J.S. Link, 2000. Diets of five hake species in the northeast United States continental shelf ecosystem. Mar. Ecol. Prog. Ser. 204:243-255.
  10. ↑ Lloris, D., J. Matallanas i P. Oliver, 2005.
  11. ↑ Uyeno, T., K. Matsuura i E. Fujii (eds.), 1983. Fishes trawled off Suriname and French Guiana. Japan Marine Fishery Resource Research Center, Tòquio (Japó). 519 p.
  12. ↑ Bowman, R.E., C.E. Stillwell, W.L. Michaels i M.D. Grosslein, 2000. Food of northwest Atlantic fishes and two common species of squid. NOAA Tech. Memo. NMFS-NE 155, 138 p.
  13. ↑ Cervigón, F., R. Cipriani, W. Fischer, L. Garibaldi, M. Hendrickx, A.J. Lemus, R. Márquez, J.M. Poutiers, G. Robaina i B. Rodríguez, 1992. Fichas FAO de identificación de especies para los fines de la pesca. Guía de campo de las especies comerciales marinas y de aquas salobres de la costa septentrional de Sur América. FAO, Roma. 513 p. Preparado con el financiamiento de la Comisión de Comunidades Europeas y de NORAD.
  14. ↑ Coad, B.W., 1995. Encyclopedia of Canadian fishes. Canadian Museum of Nature and Canadian Sportfishing Productions Inc. Singapur.
  15. ↑ Haedrich, R.L. i N.R. Merrett, 1988. Summary atlas of deep-living demersal fishes in the North Atlantic Basin. J. Nat. Hist. 22:1325-1362.
  16. ↑ Nelson, J.S., E.J. Crossman, H. Espinosa-Pérez, L.T. Findley, C.R. Gilbert, R.N. Lea i J.D. Williams, 2004. Common and scientific names of fishes from the United States, Canada, and Mexico. American Fisheries Society, Special Publication 29, Bethesda, Maryland, Estats Units.
  17. ↑ Ramjohn, D.D. 1999. Checklist of coastal and marine fishes of Trinidad and Tobago. Marine Fishery Analysis Unit, Fisheries Division, Ministry of Agriculture, Land and Marine Resources, Trinitat i Tobago. Fisheries Information Series 8, 151 p.
  18. ↑ Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1980. A list of common and scientific names of fishes from the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (12)1-174.
  19. ↑ Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. World fishes important to North Americans. Exclusive of species from the continental waters of the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (21):243 p.
  20. ↑ Rohr, B.A. i Gutherz, E.J., 1977. Biology of offshore hake, Merluccius albidus, in the gulf of Mexico. Fish. Bull. 75(1):147-158.
  21. ↑ Scott, W.B. i M.G. Scott, 1988. Atlantic fishes of Canada. Can. Bull. Fish. Aquat. Sci. 219: 731 p.
  22. ↑ Sánchez, A.C., 1997. Listado taxonómico de las especies marinas identificadas en los océanos Pacífico y Atlántico (Caribe) de Nicaragua. Ministerio de Economía y Desarrollo. MEDE PESCA. Managua. 28 p.

Bibliografia[modifica]

  • Divisió de Peixos de la Smithsonian Institution. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Nacional d'Història Natural (en anglès). Smithsonian Institution, 2001.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
  • Coppola, S.R., W. Fischer, L. Garibaldi, N. Scialabba i K.E. Carpenter, 1994. SPECIESDAB: Global species database for fishery purposes. User's manual. FAO Computerized Information Series (Fisheries). Núm. 9. Roma, FAO. 103 p.
  • Crespo, J., J. Gajate i R. Ponce, 2001. Clasificación científica e identificación de nombres vernáculos existentes en la base de datos de seguimiento informático de recursos naturales oceánicos. Instituto Español de Oceanografía (Madrid).
  • Inada, T., 1981. Studies on the merlucciid fishes. Bull. Far Seas Fish. Res. Lab. (18):1-172.
  • Kotlyar, A.N., 1984. Dictionary of names of marine fishes on the six languages. All Union Research Institute of Marine Fisheries and Oceanography, Moscou. 288 p.
  • Pauly, D. i R.S.V. Pullin, 1988. Hatching time in spherical, pelagic, marine fish eggs in response to temperature and egg size. Environ. Biol. Fish. 22(4):261-271.
  • Sanches, J.G., 1989. Nomenclatura Portuguesa de organismos aquáticos (proposta para normalizaçao estatística). Publicaçoes avulsas do I.N.I.P. Núm. 14. 322 p.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lluç argentat d'altura
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Lluç_argentat_d%27altura&oldid=32890558»