Mers el-Kebir
 |
A aquest article li manca una segona llegida per acabar de revisar la traducció. Col·laboreu-hi! |
Mers el-Kebir és un port situat en al nord-oest d'Algèria, a l'extrem occidental del Golf de Orà. El nom de la ciutat significa en àrab «gran port». Població (estimació de 1987): 11.002 hab.
La ciutat va ser un arsenal naval de l'Imperi Almohade al segle XII. Va estar sota la sobirania de l'emirat de Tlemcen al segle XV, fins que va ser presa pels corsaris el 1492, els quals la van convertir en una base pirata.
Conquerida per una expedició espanyola el 1505, serviria de base per a la conquesta, quatre anys després, de la propera Orà, a la que romandria unida durant els següents segles. Va seguir en mans espanyoles fins el 1708 (en plena Guerra de Successió Espanyola), quan ambdues ciutats van caure en mans del bei otomà d'Alger. El 1732, Felip V de Castella va enviar una expedició de 26.000 homes al comandament de José Carrillo de Barnús, comte de Montemar, la qual recupera ambdues ciutats. el 1790, un terratrèmol causa grans danys a la ciutat, i dos anys després, Carles IV de Castella ven Mers el-Kebir i Orà el bei turc d'Alger. el 1830, França es fa amb ambdues ciutats, que integra en la seva colònia de Algèria. Mers el-Kebir s'incorpora el 1848 al departament francès de Orà, un dels tres en què es va dividir la colònia algeriana.
El 1939 es converteix en una important base naval francesa (la més important del Mar Mediterrani juntament amb Toló). el 1940, després de la signatura de l'Armistici del 22 de juny de 1940 entre França i la Alemanya nazi, el gruix de la flota francesa, l'Esquadró Atlàntic (dues cuirassats, dos creuers, tretze destructors, quatre submarins i un portahidroavions), es trobava ancorat en el port de Mers el-Kebir. Davant el temor que la flota caigués en mans dels alemanys, una flota de l'Royal Navy britànica, la Força H, amb base a Gibraltar, va ser enviada a Mers el-Kebir (Batalla de Mers el-Kebir). Davant la negativa dels francesos a unir-se als britànics, aquests van obrir foc i van enfonsar gairebé tota la flota. Gairebé 1.300 mariners francesos van morir en l'incident, que va enrarir enormement les relacions entre el Regne Unit i els francesos lliures de De Gaulle i va causar les ires del govern de la França ocupada del mariscal Petain.
Sota les condicions dels Acords d’Évian que van posar fi a la Guerra d'Independència d'Algèria (1962), França havia de retenir el control de la base durant quinze anys. No obstant això, França va renunciar a ella molt abans, el 1968.
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mers el-Kebir |
- Orà i Mers el-Kebir en la política nord-africana de Castella (1589-1639), tesi doctoral de Beatriz Alonso Acer (PDF)
- Mers-el-Kebir. A Battle Between Friends, de Irwin J. Kappes (en anglès)
Coord.: 35° 44′ N, 0° 43′ O / 35.733,-0.717
