Mesalim

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Mesalim fou un rei de Sumer, titulat rei de Kish. El seu nom no consta a la llista de reis sumeris però està constatat a l'evidència arqueològica i hauria estat rei de Kish a meitat del tercer mil·lenni aC. Va exercir una breu hegemonia cap al 2600 aC o 2550 aC.

El seu origen no està establert. El seu nom sembla semita i tenia com a deïtat tutelar a Ishtaran, venerat a Der, el que fa pensar que venia d'aquesta zona, però com que s'han trobat inscripcions a Adab, al Sumer Central i a Lagash (ciutats a les que va construir temples) no pot assegurar-se res. Aquesta difusió de les inscripcions en tot cas correspon a un rei que governava en molts llocs. Se sap que al mateix temps a Lagash governava un Ensi i Mesalim va fer d'àrbitre a una disputa fronterera entre el seu patesi (cap religiós) a Lagash, de nom Lugal-sha-engur, i la veïna ciutat-estat d'Umma, en un conflicte sobre els drets de reg de l'aigua d'un canal al límit entre les dues ciutats; va demanar consell al déu Satarana i després Mesilim va establir una nova frontera entre Lagash i Umma, erigint un pilar per marcar-la, en el qual va escriure l'arbitratge; la solució no fou permanent i un posterior rei d'Umma, de nom Ush, va destruir el pilar desafiant la decisió.

A meitat del segle XX el sumeriòleg E. Gordon va proposar la seva identificació amb Mesannepada d'Ur, que en algun moment del seu regnat va agafar el títol de rei de Kish;[1] Thorkild Jacobsen va disputar la teopria i va arribar a la conclusió oposada .[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Vojtech Zamarovský, Na počiatku bol Sumer, Mladé letá, 1968 Bratislava
  • Plamen Rusev, Mesalim, Lugal Na Kish: Politicheska Istoriia Na Ranen Shumer (XXVIII-XXVI V. Pr. N. E.), febrer de 2001 (búlgar) [Mesalim, Lugal de Kish. Història política dels inicis de Sumèria (segles ХХVIII–ХХVI aC.)]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Mesilim and Mesannepadda - Are They Identical? by Edmund I. Gordon (1953).
  2. Jacobsen, Towards the Image of Tammuz, p. 389.