Mesalim

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Mesalim fou un rei de Sumer, titulat rei de Kish. El seu nom no consta a la llista de reis sumeris però està constatat a l'evidència arqueològica i hauria estat rei de Kish a meitat del tercer mil·lenni aC. Va exercir una breu hegemonia cap al 2600 aC o 2550 aC.

El seu origen no està establert. El seu nom sembla semita i tenia com a deïtat tutelar a Ishtaran, venerat a Der, el que fa pensar que venia d'aquesta zona, però com que s'han trobat inscripcions a Adab, al Sumer Central i a Lagash (ciutats a les que va construir temples) no pot assegurar-se res. Aquesta difusió de les inscripcions en tot cas correspon a un rei que governava en molts llocs. Se sap que al mateix temps a Lagash governava un Ensi i Mesalim va fer d'àrbitre a una disputa fronterera entre el seu patesi (cap religiós) a Lagash, de nom Lugal-sha-engur, i la veïna ciutat-estat d'Umma, en un conflicte sobre els drets de reg de l'aigua d'un canal al límit entre les dues ciutats; va demanar consell al déu Satarana i després Mesilim va establir una nova frontera entre Lagash i Umma, erigint un pilar per marcar-la, en el qual va escriure l'arbitratge; la solució no fou permanent i un posterior rei d'Umma, de nom Ush, va destruir el pilar desafiant la decisió.

A mitjan segle XX el sumeriòleg E. Gordon va proposar la seva identificació amb Mesannepada d'Ur, que en algun moment del seu regnat va agafar el títol de rei de Kish;[1] Thorkild Jacobsen va disputar la teopria i va arribar a la conclusió oposada .[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Vojtech Zamarovský, Na počiatku bol Sumer, Mladé letá, 1968 Bratislava
  • Plamen Rusev, Mesalim, Lugal Na Kish: Politicheska Istoriia Na Ranen Shumer (XXVIII-XXVI V. Pr. N. E.), febrer de 2001 (búlgar) [Mesalim, Lugal de Kish. Història política dels inicis de Sumèria (segles ХХVIII–ХХVI aC.)]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Mesilim and Mesannepadda - Are They Identical? by Edmund I. Gordon (1953).
  2. Jacobsen, Towards the Image of Tammuz, p. 389.