Mesolita

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mesolita

Cristalls de mesolita
Classificació
Categoria tectosilicats > zeolites
Fórmula química Na2Ca2Si9Al6O30 · 8H2O
Nickel-Strunz 09.GA.05
Dana 77.1.5.4
Propietats fisicoquímiques:
Sistema cristal·lí ortoròmbic
Hàbit cristal·lí cristalls prismàtics allargats, comunament en flocs de pèls i agregats de fibres; masses compactes radiades; estalactític
Estructura cristal·lina a = 18.4049(8) Å, b = 56.655(6) Å, c  =  6.5443(4) Å; Z  =  8
Simetria ortoròmbica mm2
Color blanc, gris, groguenc
Macles característicament maclada en {010} o {100}
Exfoliació perfecta en {110} i {110}
Fractura desigual, concoide
Tenacitat fràgil, masses dures
Duresa 5
Lluïssor vítria, sedosa, mat
Ratlla blanca
Diafanitat transparent, translúcida
Densitat 2,2 a 2,4
Propietats òptiques biaxial (+)
Índex de refracció nα = 1.505 nβ = 1.505 nγ = 1.505
Birefringència δ = 0,001
Angle 2V mesurat: 80°
Altres característiques pot exhibir un petit efecte piroelèctric; piezoelèctrica
Referències [1]

La mesolita és un mineral de la classe dels tectosilicats. Va ser descoberta l'any 1816 a les Illes Ciclòpies al nord-est de Catània, a l'illa de Sicília (Itàlia), sent nomenada així del grec mesos que significa "al mig", en al·lusió a la seva composició química intermèdia entre la natrolita i l'escolecita.

Característiques[modifica | modifica el codi]

La mesolita és un mineral de la classe dels tectosilicats. Dins d'aquesta, pertany a l'anomenat grup de les zeolites i al subgrup de la natrolita. Químicament és un alumin-silicat de sodi i calci hidratat. A més dels elements de la seva fórmula, Na2Ca2Si9Al6O30 · 8H2O, sol portar com a impuresa l'element potassi, que li dóna diferents tonalitats. Formació i jaciments

Formació i jaciments[modifica | modifica el codi]

Es troba omplint cavitats a les roques ígnies, basalt, i a d'altres roques similars com andesites, pòrfirs i roques hidrotermals. Sol trobar-se associada a d'altres minerals com: natrolita, escolecita, d'altres zeolites o calcita. A Catalunya hi ha mesolita a Fogars de Tordera (Maresme).[2]

Varietats[modifica | modifica el codi]

La pseudomesolita és la única varietat coneguda de mesolita. Va ser espècie diferenciada d'aquesta fins al 1985, quan va ser desacreditada per la IMA. La pseudomesolita té allargament paral·lel a l'eix Z, mentres que la mesolita té allargament paral·lel a Y.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Mesolite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 novembre 2014].
  2. Mollfulleda Borrell, Joaquim. Minerales de España (en castellà). Carroggio, 1999, p. 316. ISBN 847254799X. 
  3. «Pseudomesolite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 novembre 2014].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mesolita Modifica l'enllaç a Wikidata