Mesquita

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mesquita de Suliman a Istanbul
Històrica i tradicionalment el minaret no és un element essencial de l'edifici. Mesquita a l'antiga Batavia, barri de Pekodjan, 1910-1921

Una mesquita o la seva variant mesquida,[1] (en àrab مسجد, màsjid; en àzeri Məscid; en farsi مسجد; en albanès xhamia; en turc cami; en urdú مسجد) és el temple de la religió islàmica.

Característiques d'una mesquita[modifica | modifica el codi]

Una mesquita és un edifici on es reuneixen els fidels musulmans per la pregària comunitària, si bé no és l'únic lloc possible per pregar.

Una mesquita segueix un pla arquitectònic, a priori molt simple, que remunta a la primera mesquita a Medina.

Tot i que algunes mesquites defugen de tot luxe i aparatositat i algunes són volgudament simples, també és cert que n'existeixen amb una gran importància arquitectònica i artística. Algunes mesquites es troben dintre de conjunts arquitectònics més amplis que poden contenir una escola alcorànica o madrassa, així com altres instal·lacions de caràcter pietós.

Els espais d'una mesquita[modifica | modifica el codi]

Les mesquites poden tenir formes molt diverses, però requereixen d'un mínim d'espais amb funcions definides clarament:

  • Una sala de pregària (haram o mussal·là) a la qual s'accedeix descalç i amb el cap cobert. Acostuma a estar plena de columnes que recorden l'aspecte de les palmeres dels oasis i té el sòl cobert de catifes.
  • L'alquibla és, més que un espai, una orientació: l'alquibla és cap on han de pregar els musulmans —orientats a la Meca— i, per extensió, l'alquibla és, en les mesquites, aquella paret de la mesquita en direcció a la qual preguen els creients. Per tal d'indicar aquest mur, a l'alquibla s'hi construeixen:
    • Un o diversos nínxols, anomenats mihrabs, que, en algunes mesquites, poden estar luxosament decorats. En algunes mesquites, el mihrab es senyala també amb una cúpula (qubba).
    • En aquelles mesquites en què se celebra el sermó del divendres (khutba), al costat del mihrab s'hi construeix una trona (minbar), on s'enfila l'imam, que és la persona encarregada de llegir l'Alcorà i de dirigir les pregàries.

Fora d'aquests elements bàsics i imprescindibles, les mesquites poden tenir, segons llur importància i segons l'època de construcció, altres elements constitutius:

  • Un o diversos minarets, que ocupen una posició ben visible des de l'exterior. És una torre des d'on el muetzí crida a l'oració (salat).
  • Un pati porticat (xan), que té enmig una font on els creients poden fer les ablucions rituals abans de resar.
  • Una maqsura, que és un recinte reservat on se situa el califa o l'imam durant les oracions públiques.

Un imam és un delegat de la comunitat musulmana i no pas un sacerdot, perquè es considera que cap home no és digne d'interposar-se entre Déu i els creients.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Diccionari català-Valencià-Balear

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mesquita