Mesquita

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mesquita de Solimà I a Istanbul
Històricament i tradicional, el minaret no és un element essencial de l'edifici. Mesquita a l'antiga Batavia, barri de Pekodjan, 1910-1921

Una mesquita o la seva variant mesquida,[1] (en àrab مسجد, màsjid; en àzeri Məscid; en farsi مسجد; en albanès xhamia; en turc cami; en urdú مسجد) és el temple de la religió islàmica.[2]

Tot i que en català es diu 'mesquita' per referir-se a tots els edificis de culte musulmans, en la cultura àrab hi ha diferències entre de denominació segons la dimensió i capacitat.[cal citació] Aquestes construccions tenen el seu origen a la península aràbiga, però avui en dia les podem trobar a tots els continents.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

La paraula àrab màsjid significa 'lloc de culte' i és un substantiu derivat del verb sajada (سجد; arrel "s-j-d"), que significa inclinar-se o agenollar-se en fent referència a les postracions realitzades durant les pregàries islàmiques.[cal citació]

En l'Alcorà "màsjid" fa sovint referència al santuari de la Kaba a la Meca, així com a altres llocs de culte de religions com el judaisme o cristianisme .[3]

Funcions religioses[modifica | modifica el codi]

Les mesquites, com a lloc de culte que són, estan destinades a diferents activitats religioses: oracions, ritual del ramadà i caritat.

Oracions[modifica | modifica el codi]

Tots els musulmans adults tenen l'obligació de celebrar oracions cinc cops al dia. Tot i així, algunes mesquites petites només es duen a terme algunes d'aquestes oracions diàries. Les oracions corresponents es realitzen abans de l'albada (fajr), al migdia (ẓuhr), a la tarda (ʿaṣr), després de la posta de sol (al Magrib) i a la nit (ʿišā'). Generalment, no es obligatori fer les oracions a l'interior de la mesquita però si és el cas, l'oració és més valuosa.[4]

Els divendres es du a terme una oració anomenada  ŷum. Les oracions diàries es poden fer fora de la mesquita i en privat però els musulmans adults han de fer l'oració dels divendres en una d'aquestes edificacions.[5]

Musulmans fent les oracions dins la mesquita

Les mesquites també acullen les oracions funeràries pels musulmans difunts (salat al-janaza), en la qual participen tots els membres de la congregació, fins i tot l'imam. A diferència de les oracions diàries, les funeràries normalment es fan a l'aire lliure, en un pati o plaça pròxim a la mesquita. A més, durant els eclipsis solars les mesquites acullen els musulmans que van a fer l'oració de salat al-kusuf.[6]

En el calendari musulmà hi ha dos grans festes, l'Id al-Fitr i l'Id al-ad·ha, en què augmenten les oracions diàries a les mesquites. Les oracions de l'Aïd s'han de celebrar conjuntament amb altres musulmans; per aquest motiu es concentren a les mesquites amb dimensions més grans i més capacitat.[7]

El dejú de ramadà[modifica | modifica el codi]

Ramadà és el mes més sagrat de l'islam, durant el qual es practica el sawm (dejuni especial) des de l'albada fins a la posta del sol. Tot seguit certs fidels es reuneixen a les mesquites per fer-hi sopars comunitaris, on s'hi convida aquella part de la població més pobre de la comunitat per tal de compartir l'aliments. Aquí es mostra una de les obligacions dels musulmans que és la caritat.[8]

Durant els últims dies del ramadà, en força mesquites se celebra el tikaf , un ritual en el qual ha de participar almenys un home musulmà de la comunitat. Les persones que realitzen aquest ritual han d'estar dins la mesquita durant deu dies seguits, dedicats a les oracions o a l'estudi de la fe islàmica. Els participants són alimentats gràcies a la caritat de la comunitat que els dóna menjar i beguda per cobrir les seves necessitats bàsiques.[5]

Caritat[modifica | modifica el codi]

El tercer pilar de l'islam declara que els musulmans han de donar aproximadament una quadragèsima part dels seus béns a la comunitat (zakat). Les donacions es fan a les mesquites i, abans de la festa que marca el final de ramadà, les mesquites fan una recollida del zakat que serveix per ajudar als musulmans pobres assistir a les oracions i celebracions relacionades amb la festivitat.[9]

Arquitectura[modifica | modifica el codi]

Una mesquita segueix un pla arquitectònic, a priori molt simple, que remunta a la primera mesquita a Medina.Tot i que algunes mesquites defugen de tot luxe i aparatositat i algunes són volgudament simples, també és cert que n'existeixen amb una gran importància arquitectònica i artística. Algunes mesquites es troben dintre de conjunts arquitectònics més amplis que poden contenir una escola alcorànica o madrassa, així com altres instal·lacions de caràcter pietós.

Les primeres mesquites van ser les construïdes en forma de T i les mesquites de cúpula central d'Anatòlia.[cal citació]Les mesquites d'estil aràbic constitueixen el model més antic, iniciat en l'època dels omeies, de planta quadrada o rectangular, amb un pati tancat i una sala d'oracions cobertes. Històricament, en les zones de clima càlid del Mediterrani i l'Orient mitjà, el pati era destinat acomodar la gran quantitat de fidels que es concentraven allà en l'època dels omeies.[cal citació] Una de les mesquites més notables d'aquest estil és la de Còrdova a Espanya.[10]

Minarets[modifica | modifica el codi]

Un element comú entre totes les mesquites és el minaret, la torre alta i esvelta que fàcilment es pot observar. Generalment, està situada a les cantonades de l'estructura. La punta del minaret és sempre el punt més alt de la mesquita. El minaret més alt del món es localitza a la Mesquita Hassan II a Casablanca ( Marroc).[11]

Les primeres mesquites no tenien minarets, fins i tot avui en dia els moviments islàmics més conservadors com el wahhabisme els consideren innecessaris. El primer minaret que es coneix va ser construït l'any 665 a Basora durant el regnat del califa Muʿāwiyya I.

Abans de les cinc oracions diàries obligatòries, es crida als musulmans a resar des del minaret.És una torre des d'on el muetzí crida a l'oració (salat). En molts països en els quals els musulmans no són majoria no està permès que l' aḏān sigui molt notable i sorollós.[5]

Cúpules de la mesquita de Khatem Al Anbiyaa a Beirut, Líban

Cúpula[modifica | modifica el codi]

Les cúpules de les mesquites han estat durant la història una característica de l'arquitectura islàmica.[12] Sovint, es localitzen directament sobre la sala d'oracions principal. Amb el pas del temps, les dimensions de la cúpula han crescut i han passat a cobrir tota la sala d'oracions principals. Algunes mesquites tenen diverses cúpules, la més rellevant i de dimensions més grans i les petites que l'acompanyen.[13]

Sala d'oracions[modifica | modifica el codi]

La sala d'oracions anomenada ḥaram ("sagrat", sala d'oració) és una sala amplia que manca de mobiliari i els musulmans diuen que d'aquesta manera la mesquita pot rebre a més fidels.[14]Les oracions islàmiques es duen a terme a terra sobre la gran catifa que cobreix el terra de la sala d'oracions. Les mesquites tenen versos i fragments de l'Alcorà en els murs per ajudar als fidels a centrar-se amb Alà i en l'islam.[5]

Generalment, davant de l'entrada hi ha el mur de qibla localitzat en el lloc més visible de la sala d'oracions. La qibla hauria d'estar situada de forma perpendicular a la línia que condueix a la Meca.[15]

Els fidels realitzen les seves pregàries en fileres paral·leles a la qibla i se situen amb els seus caps orientats a la Meca. A la qibla s'hi troba el miḥrāb. És el nínxol que marca en les mesquites el lloc cap on han de mirar els qui resen i també alberga l'Alcorà. El mihrab està en el mur de l'alquibla, el qual està orientat normalment cap a la Meca. També, és el lloc des d'on l'imam dirigeix les oracions.[16]

Musulmans practicant ablucions a Istanbul

Lloc per l'ablució[modifica | modifica el codi]

L'ablució  (del llatí ablutio, "em rento; rentat") és la purificació ritual d'algunes parts del cos abans d'un acte religiós.[1] [17]El fet d'utilitzar l'aigua com a símbol purificador és un acte força estès entre diverses creences. És vigent en el judaisme, l'islam i cristianisme.

Les mesquites tenen fonts d'ablució situades a les portes d'accés a les mesquites o bé, als seus patis.[18] Els fidels s'han de purificar abans i després de les pregàries a les mesquites. A les entrades de les mesquites hi ha un lloc per deixar les sabates i penar els abrics, ja que no poden fer la pregària amb calçats.[19]

Lleis i etiqueta[modifica | modifica el codi]

Les mesquites, segons les pràctiques islàmiques, estableixen tota una sèrie de lleis amb la finalitat de centrar l'atenció dels musulmans a l'adoració d'Alà. Algunes d'aquestes regles, com la prohibició d'utilitzar calçat dins les sales d'oracions, son universals però altres depenen exclusivament de cada mesquita.

Líder de l'oració[modifica | modifica el codi]

La presència d'un líder, dins les lleis islàmiques, es considera convenient però no obligatori. El líder de l'oració, conegut amb el nom d'imam ha de ser un home honest i lliure, que ha apres l'Alcorà de memòria i és una autoritat en matèria religiosa. A les mesquites construïdes i mantingudes pel govern, el propi governant selecciona l'imam. Per altra banda, a les mesquites privades, el líder és escollit pels memebres de la congregació.[20]

Totes les autoritats musulmanes estan d'acord que el rol de líder no el pot desenvolupar una dona. Recentment, aquesta norma s'aplia amb menys rigos alguns llocs, en els quals es permet a la dona dirigi les oracions de congregacions exclusivament femenines. Per exemplificar, es coneix el cas d'Amina Wadud, que va desafiar la regla i va optar per dirigir oracions del divendres en congregacions mixtes.[21]

Vestimenta[modifica | modifica el codi]

L'islam exigeix als seus seguidors que veseixin amb roba discreta i modesta. Per això, tan els homes com les dones han de seguir tota una sèrie de recomanacions i lleis. Els homes han de portar roba ampla i neta que no marquin la forma del cos. Al mateix temps, les dones han de vestir amb roba ampla, camies i pantalons que les cobreixin fins als canells i els turmells. Algunes de les mesquites no permeten l'entrada de visitants no musulmans sense posar-se alguna peça de roba per cobrir-se el cap.[5]

Mesquites importants[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Diccionari català-valencià-balear
  2. Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.78. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 3 de desembre de 2014]. 
  3. Hillenbrand, R. «Masdjid. I. In the central Islamic lands». A: P.J. Bearman, Th. Bianquis, C.E. Bosworth, E. van Donzel y W.P. Heinrichs. Encyclopaedia of Islam en línea. Brill Academic Publishers. ISSN 1573-3912. 
  4. «Prayer in Congregation». University of Southern California. [Consulta: 6 d'abril de 2006].
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Maqsood, Ruqaiyyah Waris. Teach Yourself Islam. 2a ed.. Chicago: McGraw-Hill, 22 d'abril de 2003, p. 57-8, 72-5, 112-120. ISBN 0-07-141963-2. 
  6. «Eclipses». University of Southern California. [Consulta: 16 d'abril de 2006].
  7. «'Id Prayers (Salatul 'Idain)». University of Southern California. [Consulta: 8 d'abril de 2006].
  8. «Charity». University of Southern California. [Consulta: 17 d'abril de 2006].
  9. «Primary Concepts : Eids». Universidad Estatal de San Francisco. [Consulta: 15 d'abril de 2006].
  10. «Religious Architecture and Islamic Cultures». Instituto Tecnológico de Massachusetts. [Consulta: 9 d'abril de 2006].
  11. Walters, Brian. «The Prophet's People». A: Call to Prayer: My Travels in Spain, Portugal and Morocco. Virtualbookworm Publishing, 17 de maig de 2004, p. 14. ISBN 1-58939-592-1. «Su minarete de 210 metros es el más alto del mundo» 
  12. Mainzer, Klaus. «Arte y arquitectura». A: Symmetries of Nature: A Handbook for Philosophy of Nature and Science, 1 de juny de 1996, p. 124. ISBN 3-11-012990-6. «la cúpula se arqueaba sobre los creyentes como la cúpula esférica del cielo» 
  13. Asher, Catherine B. «Aurangzeb and the Islamization of the Mughal style». A: Architecture of Mughal India. Prensa de la Universidad de Cambridge, 24 de setembre de 1992, p. 256. ISBN 0-521-26728-5. 
  14. Manual del arte español, Sílex, 2003, pg. 307. Basilio Pavón, Tratado de Arquitectura Hispanomusulmana, CSIC, 2009, vol 4, pg. 162
  15. «alquibla». Diccionario de la lengua española. Real Academia Española (castellà).
  16. «mihrab» (en anglès). Encyclopedia Britannica. [Consulta: 5/12/2014].
  17. «Ablució» (en català). Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 5/12/2014].
  18. «Religious Architecture and Islamic Cultures». Massachusetts Institute of Technology. [Consulta: 9 d'abril de 2006].
  19. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta unitulsa
  20. Al-Mawardi. The Ordnances of Government (Al-Ahkam al-Sultaniyya w’al-Wilayat al-Diniyya). Líbano: Garnet Publishing, 2000, p. 112-115. ISBN 1-85964-140-7. 
  21. «Woman leads US Muslims to prayer». Falta indicar la publicació. Noticias de la BBC, 15/03/2005 [Consulta: 4 setembre 2006].
  22. Miller, Pamela. «Journey of a lifetime». Falta indicar la publicació. Star Tribune, 07/01/2006, pàg. 12E.
  23. Abu-Nasr, Donna. «Many Saudis criticize attack». Falta indicar la publicació. Ventura County Star, 09/12/2004, pàg. 16.
  24. «Arafat va ser enterrat en el tercer lloc més sagrat de l'silam». Falta indicar la publicació. Associated Press, 11/11/2004.
  25. «Press Release: First in Pakistan». Ambaixada de Pakistán, Washington, D.C.. [Consulta: 10 d'abril de 2006].
  26. «Building Big: Databank: Hagia Sophia». PBS. [Consulta: 10 d'abril de 2006].

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]