Mesquita blava

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mesquita blava
La mesquita blava de nit. La lluna fa de senyera
La mesquita blava de nit. La lluna fa de senyera
Situació
• Estat Turquia
• Regió/Territori Província d'Istanbul
• Municipi Istanbul
• Coordenades 41° 00′ 19″ N, 28° 58′ 36″ E / 41.00528°N,28.97667°E / 41.00528; 28.97667Coord.: 41° 00′ 19″ N, 28° 58′ 36″ E / 41.00528°N,28.97667°E / 41.00528; 28.97667
Fitxa tècnica
Començament 1609
Acabament 1616
Categoria Mesquita
Arquitecte Sedefhar Mehmet Ağa
Interior de la cúpula
Cristalls de llum d'oli

La mesquita blava o del sultà Ahmed (en turc Sultanahmet Camii), a Istanbul, Turquia, és una obra de Sedefhar Mehmet Ağa, un deixeble de l'arquitecte Mimar Sinan. Està situada enfront d'església de Santa Sofia separades ambdues per un bell espai enjardinat, i és l'única a Istanbul que posseïx 6 minarets.

La mesquita va ser construïda durant el regnat del catorzè sultà otomà, Ahmet I, entre 1609 i 1616,[1] en temps de decadència otomana. És la mesquita més gran i fastuosa d'Istanbul. La mesquita va ser construïda juntament amb una madrassa, escola alcorànica, un asil, un centre comercial d'artesania, un kervansaray, allotjament per a camells, una font i un külliye, complex soci-religiós.

El lloc triat per a la construcció de la mesquita va ser el centre de la ciutat, antic emplaçament d'un hipòdrom romà, perquè estava prop del palau de Topkapi. Les 21.043 rajoles usats en la seva construcció van ser fets en els tallers del palau; les catifes de centenars de metres quadrats van ser teixides en els telers imperials i els cristalls dels llums d'oli van ser portades de l'estranger.[2]

Les quatre galeries del pòrtic estan cobertes per 30 cúpules que són suportades per 26 columnes de marbre. L'interior està impregnat per una tonalitat blava, molt suau. 260 finestrals, que no conserven els vitralls originals del segle XVII, s'alineen en cinc nivells i permeten una filtració de la llum que es reflecteix en les rajoles d'Iznik usades en la seva construcció, de color blau. D'aquí el nom que se li dóna a la mesquita.

L'interior de les cúpules i voltes semicirculars de la mesquita està pintat amb arabescs sinuosos. El minbar del segle XVII està treballat en marbre blanc i és utilitzat per l'imam durant l'oració del divendres.

El pati té les mateixes dimensions que la sala d'oració, quedant així equilibrat el conjunt arquitectònic. Al centre hi ha la font de les ablucions hexagonal. Actualment només compleix una funció ornamental, ja que es realitzen en unes fonts situades a l'exterior de la mesquita.

En la seva època, va provocar moltes discussions perquè es va creure que els sis minarets de la mesquita constituïen un intent de rivalitzar amb la Meca.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Estambul.Guías Visuales. 2006 Santillana Ediciones Generales S.L. Pàg. 78. ISBN 978-84-03-50501-8
  2. [enllaç sense format] http://www.estambul-online.com/mezquita_azul.htm Descripció de la mesquita a Emtambul-online