Mesquita Blava

(S'ha redirigit des de: Mesquita blava)
Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Mesquita Blava
Vista nocturna
Imatge de l'interior
Imatge
Nom en la llengua original(tr) Sultan Ahmet camii Modifica el valor a Wikidata
EpònimAhmet I Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusMesquita i atracció turística Modifica el valor a Wikidata
Part deÀrees històriques d'Istanbul Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteSedefkar Mehmed Agha (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Construcció1609 Modifica el valor a Wikidata
Obertura1616 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura otomana Modifica el valor a Wikidata
Mesura64 (alçària) × 65 (amplada) × 82 (longitud) m
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaEminönü (Turquia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 00′ 19″ N, 28° 58′ 37″ E / 41.0053851°N,28.9768247°E / 41.0053851; 28.9768247
Patrimoni de la Humanitat  
Tipus  → Europa-Amèrica del Nord
Data?
Activitat
Religióislam Modifica el valor a Wikidata
FundadorAhmet I Modifica el valor a Wikidata
Capacitat màxima10.000 Modifica el valor a Wikidata
Interior de la cúpula
Cristalls de llum d'oli

La mesquita blava o del soldà Ahmed (en turc, Sultanahmet Camii), a Istanbul, Turquia, és una obra de Sedefkâr Mehmed Ağa, un deixeble de l'arquitecte Mimar Sinan. Està situada a la plaça de Sultanahmet, al barri de Sultanahmet, enfront de l'església de Santa Sofia, separades ambdues per un bell espai enjardinat, i és l'única al país que té sis minarets.

Les quatre galeries del pòrtic estan cobertes per 30 cúpules que són suportades per 26 columnes de marbre. L'interior està impregnat per una tonalitat blava, molt suau. 260 finestrals, que no conserven els vitralls originals del segle xvii, s'alineen en cinc nivells i permeten una filtració de la llum que es reflecteix en les rajoles d'Iznik usades en la seva construcció, de color blau. D'aquí el nom que se li dona a la mesquita.

L'interior de les cúpules i voltes semicirculars de la mesquita està pintat amb arabescs sinuosos. El mínbar, del segle xvii, està treballat en marbre blanc i és utilitzat per l'imam durant l'oració del divendres.

El pati té les mateixes dimensions que la sala d'oració, i queda així equilibrat el conjunt arquitectònic. Al centre, hi ha la font de les ablucions, hexagonal. Actualment, només compleix una funció ornamental, ja que es realitzen en unes fonts situades a l'exterior de la mesquita.

En la seva època, va provocar moltes discussions perquè es va creure que els sis minarets de la mesquita constituïen un intent de rivalitzar amb la Meca.[1]

Referències[modifica]

  1. Estambul.Guías Visuales. 2006 Santillana Ediciones Generales S.L. Pàg. 78. ISBN 978-84-03-50501-8