Mesquita dels Omeies

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Entrada sud a la Mesquita dels omeies.

La Mesquita dels Omeies (en àrab, الجامع الأموي, al-Djami bani Umayo) o Gran Mesquita de Damasc és la mesquita més important de Damasc, la capital de Síria, i una de les més antigues i grans del món. Es considera el quart lloc més sagrat de l'Islam.[1]

Història[modifica | modifica el codi]

Situada a la ciutat vella de Damasc, després de la conquesta àrab, la mesquita va ser construïda pel califa omeia Walid I l'any 705, sobre la catedral bizantina dedicada a Joan Baptista des de l'època de l'emperador romà Constantí I el Gran, (emprant deu anys per la seva remodelació). Té una capella que es diu que conté el cap de sant Joan Baptista (Yahya), considerat com profeta, tant pel cristianisme com per l'islam. Aquest edifici, hauria ocupat un anterior temple romà dedicat a Iupiter Damascenus, originalment el déu sirià Hadad, i model del temple del Sol (Palmira).

També hi ha importants referències dins de la mesquita per als xiïtes, com el lloc on es conserva el cap de Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib, nét del profeta Mahoma, dipositat allà pel califa Yazid I. També és famosa per albergar el mausoleu del sultà Saladí, que es troba en un petit jardí contigu a la paret nord de la mesquita.

Configuració[modifica | modifica el codi]

Els murs externs provenen de l'antic temple de les èpoques aramea i romana. Notablement es poden observar en els murs externs ornaments i insígnies gregues. Així mateix, es conserven encara en bon estat algunes columnes del temple, principalment de la part oest, a la plaça davant de la mesquita.

La mesquita té unes dimensions de 157 x 97 m. Per la seva forma de construcció recorda a una basílica catòlica. És un dels exemples més destacats de l'arquitectura islàmica antiga, utilitzant la pedra com material de construcció. Té quatre portes, una cúpula i tres minarets, aquests últims construïts posteriorment en un estil diferent.

Sepulcre de Sant Joan el Baptista.

La seva planta combina la disposició hipòstila, aprofitant moltes columnes romanes, amb una nau central que porta cap al mihrab. Disposa d'una espaiosa sala d'oracions amb imponents arcades, dues ales laterals i un gran pati interior de marbre amb tres petits pavellons: el Pavelló del Tresor, el Pavelló dels Rellotges i el Pavelló de les Fonts. A l'àmplia sala d'oració (de 145 m de llargària), que té la cúpula al-Nissr (de 45 m d'alçada), s'hi troba el santuari de Joan Baptista, venerat com s'ha dit tant pels cristians com pels musulmans i, segons la tradició, dins del sepulcre de marbre hi reposa el cap d'aquest profeta.

La mesquita està decorada amb mosaics colorits, que van ser acabats per mestres bizantins. Especialment esplèndids són els mosaics de les parets que representen l'Edèn.

En una de les sales adjacents hi ha el sepulcre amb el cap de Hussein, el nét de Mahoma. Aquest mausoleu és un important lloc de peregrinació dels xiïtes.

Al costat de la mesquita, en els murs del nord, rodejat per un bonic jardí, hi ha el Mausoleu de Saladí, sultà de Síria, Egipte i Palestina, fundador de la dinastia aiubí. Sobre el sepulcre de marbre hi ha una inscripció en àrab que diu: "Aquí descansen les restes de Saladí, que va alliberar Jerusalem dels infidels".

També va ser edificada pel califa Walid I, deu anys després, la Djami al-Kabir o Gran Mesquita d'Alep, que va ser restaurada el 2005 i llueix novament amb tota la seva esplendor.

Model[modifica | modifica el codi]

A la Mesquita dels omeies es va utilitzar per primera vegada tant el minaret com el nínxol que marca la qibla. La seva disposició de tres naus cobertes i paral·leles al mur de la qibla i un gran pati porticat exterior, la van convertir en un model, que va ser copiat en moltes construccions posteriors.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Pati de la Mesquita dels omeies.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mesquita dels Omeies Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Philip K. Hitti. Gòrgies Press LLC. History of Syria: including Lebanon and Palestine, octubre 2002, p. 514. ISBN 9781931956604 [Consulta: 10 de febrer de 2010]. 

Coord.: SY_type: landmark 33° 30′ 43″ N, 36° 18′ 24″ E / 33.51194°N,36.30667°E / 33.51194; 36.30667