Mesrob d'Armènia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
sant Mesrob Maixtots, o
Mesrob d'Armènia

Pintura de Francesco Maggiotto (1750-1805)
monjo
Nom secular Մեսրոպ Մաշտոց, Mesrob Maixtots
Naixement 361
Hatsik (Armènia)
Defunció 17 de febrer de 440
Etxmiadzin
Enterrament Església de Sant Mesrop (Osakan, Armènia)
Commemoració en Església Catòlica, Església Ortodoxa, Església Armènia, protestantisme
Canonització Antiga
Lloc de pelegrinatge Osakan
Festivitat 17 de febrer
Fets destacables Creador de l'alfabet armeni
Iconografia Com a monjo, escrivint o amb un llibre amb l'alfabet armeni


Mesrob Maixtots, en armeni Մեսրոպ Մաշտոց (Hatsik, Armènia, 361 - Etxmiadzin, 17 de febrer de 440) fou un monjo i teòleg armeni, creador de l'alfabet armeni. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

Vida[modifica | modifica el codi]

Mesrob Maixtots nasqué a Hatsekats (Taron, antiga Armènia). Segons el seu biògraf Koriun, deixeble seu, Mesrobo fou educat, però no en la religió, i aprengué el grec i el persa i a causa del seu enginy fou nomenat secretari personal del rei Cosroes III, per a qui escrivia els decrets i edictes en ambdues llengües. En una crisi espiritual que el portà a voler apropar-se a Déu, deixà la cort i es retirà a un monestir, fent-s'hi monjo. Visqué en pobresa i pregària i estudiant les Sagrades Escriptures.

Armènia estava llavors dividida: una part era sotmesa a l'Imperi Bizantí i l'altra a Pèrsia, i l'Església Armènia era una de les poques institucions que mantenia les dues parts unides i amb una identitat nacional. Se'n reformà la litúrgia i es creà una literatura sacra pròpia, que foren obra de molts autors, entre els quals destacaren Mesrob, Isaac i el rei Vramxapuh, successor de Cosroes III en 394.

Cap al 394, Mesrob, amb el permís del Catholicos d'Armènia Sahak Partev, començà a recórrer el país per evangelitzar-ne els pagans. Mentre era al districte de Golthn, trobà que la manca d'una escriptura que pogués reproduir bé la llengua armènia era un obstacle per a la difusió de les Escriptures i les obres litúrgiques i religioses. Aquestes obres es difonien en grec, persa i siríac, la qual cosa impedia que fossin conegudes dels armenis. Així, Mesrob va començar a concebre un alfabet que permetés escriure aquesta llengua. Amb l'aprovació del rei i el patriarca Isaac i l'ajut del bisbe Daniel de Mesopotàmia i del monjo Rufí de Samòsata, va emprendre el projecte i va crear un alfabet de trenta-sis lletres (s'hi afegiren dues lletres més al segle XII).

La primera frase escrita per Mesrob amb la nova escriptura fou el començament del llibre dels Proverbis de Salomó:

« Per a conèixer la saviesa i la disciplina, per comprendre les dites profundes, per adquirir una instrucció il·luminada »
Llibre dels proverbis, 1:2, ճանաչել զիմաստութիւն եւ զխրատ, իմանալ զբանս հանճարոյ
Ճանաչել զիմաստութիւն եւ զխրատ, իմանալ զբանս հանճարոյ

L'alfabet armeni es creà en 406, donant inici a la literatura armènia i enfortint la identitat nacional dels armenis, que es mantingueren culturalment separats dels perses i els grecs. Mesrob fundà diverses escoles al país per difondre el nou alfabet.

Veneració[modifica | modifica el codi]

El Martirologi romà celebra el sant el 17 de febrer: En Armènia, Sant Mesrob, doctor dels armenis, deixeble de Sant Narset i escrivà del palau reial, convertit en monjo, creà un alfabet perquè el poble pogués ésser instruït en les Sagrades Escriptures, traduí els dos Testamens i compongué himnes i altres càntics en llengua armènia.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mesrob d'Armènia Modifica l'enllaç a Wikidata

Vegeu també[modifica | modifica el codi]