Messeguera

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Varietats viníferes
autòctones i tradicionals
Ripatella 4644.jpg
Blanques

macabeu - malvasia
messeguera - moscatell
parellada - picapoll
trobat - xarel·lo

Negres

boval - callet - fogoneu
garnatxa - manto negre
monestrell - samsó - sumoll
trepat - ull de llebre

Vegeu també

Vinya
Denominació d'Origen

La messeguera és una varietat de cep blanca. És una planta rústica que s'adapta bé a diferents sòls i climes, de maduració tardana i resistent a la sequera. El raïm és menut i no gaire compacte. El gra és gros, amb forma ovoide, de gust aspre poc dolç, de color groc verdós, de pell fina i polpa tova.

El vi de raïm messeguera és fruitós, aromàtic, de color groc pàl·lid, graduació moderada (11,5º) i acidesa equilibrada. S'elaboren tant vins novells com generosos.

L'origen etimològic és incert. Probablement està relacionat amb messeguer, és a dir, 'guarda messes' o 'guardacamps'. Com a variants fonètiques també s'utilitza marsaguera o merseguera i, per alteració, masteguera o màstec. Altres sinònims són: escanyavells, escanyavella, esquitxagós, matavells, matavella, planta borda i sitjà.

És una varietat tradicional del País Valencià, cultivada sobretot a la zona comarca dels Serrans. És una de les varietats principals a les DO Alacant, DO Utiel-Requena i DO València (subzona de l'Alt Túria).