Messerschmitt Bf 108

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bf 108 Taifun
Me108 LH Stiftung.jpg
Tipus Comunicacions
Fabricant Bayerische Flugzeugwerke
Dissenyat per Willy Messerschmitt
Primer vol 1934
Usuaris Wehrmacht Luftwaffe
Exèrcit de l'aire francès Armée de l'Air
Construïts 885[1]
Variants Nord 1000

El Messerschmitt Bf 108 Taifun era un avió esportiu alemany d'un sol motor desenvolupat per la Bayerische Flugzeugwerke. El Bf 108 era íntegrament metàl·lic. El disseny del caça Bf 109 es basava en aquest.

Disseny i desenvolupament[modifica | modifica el codi]

Denominat inicialment M-37, l'avió va ser dissenyat com a una aeronau de dues places d'esport i lleure per competir a la 4a Challenge de Tourisme Internationale (1934).[2] El prototip del M-37 volà per primera vegada a la primavera de 1934 amb un motor motor de pistons en V invertit Hirth HM 8U de 186 kW (250 hp), que accionaven una hèlix de 3 pales.

Si bé estava desfassat per a la competició per avions més lleugers, l'actuació del M-37 l'assenyalà com a una elecció popular per als rècords de vol. Un dels primers grans canvis de les variants de producció va ser adaptar el fuselatge per a una combinació de 4 seients.

Historial operatiu[modifica | modifica el codi]

La versió A volà per primer cop al 1934, seguida de la versió B del 1935. La versió B usava el motor V8 invertit refrigerat per aire Argus As 10. El sobrenom Taifun ("tifó" en alemany) li va ser donat per Elly Beinhorn, un conegut pilot alemany.[3]

Poc després que el primer avió comencés a sortir de la línia de producció a Augburg, diversos Bf 108s començaren a establir rècords de resistència.

El Bf 108 va ser adoptat al servei de la Luftwaffe durant la Segona Guerra Mundial, on va ser principalment emprat per tasques de transport de personal i avió d'enllaç. Va ser exportat a Bulgària, Hongria, Japó, Romania, la Unió Soviètica, Suïssa i Iugoslàvia. La Legió Còndor en va emprar alguns a Espanya.

La producció del Bf 108 passà a la França ocupada durant la II Guerra Mundial, i on la producció continuà després de la guerra com a Nord 1000 Pingouin.

Com a anècdota, al gener de 1940 un Bf 108 de la Luftwaffe es va perdre aterrant a Bèlgica. En aquell avió anava un oficial alemany que portava els plans complerts de la invasió de França, Bèlgica i Holanda, que havia de començar el 10 de maig de 1940,[4] en el que s'ha conegut com l'Incident Mechelen

Variants[modifica | modifica el codi]

Un Messerschmitt Taifun
M-37/Bf 108A
Versió inicial dissenyada al 1934 per ser usada a la Challenge 1934. Sis van construir-se amb el motor Hirth HM 8U, un altre tenia inicialment el motor Argus As17B de 164 kW (220 hp) i posteriorment el radial Siemens Sh14A de 120 kW (160 hp).[3]
Bf 108B
Versió revisada, construït des de finals de 1935. El prototipus tenia un motor radial Siemens Sh14A de 120 kW (160 hp), però les màquines de producció usaven l'Argus 10C de 180 kW (240 hp) o l'Argus 10E de 210 kW (270 khp).[3]
Bf 108C
Versió proposada d'alta velocitat, amb un motor Hirth HM 512 de 298 kW (400 hp). Provablement no s'arribà a construir mai.[3]
Me 208
Versió millorada i augmentada amb un tren d'aterratge tricicle retractable. SNCAN (Nord) va construir dos prototipus a la França ocupada durant la guerra. Després de 1945, Nord continuà la seva producció com a Nord Noralpha.
Nord 1000 Pingouin
Bf 108 construït durant i després de la guerra per SNCAN a França, seguit pel Nord 1001, que tenia unes variacions menors i el Nord 1002, que usava un motor Renault.

Operadors[modifica | modifica el codi]

Bf 108B-1, Lufthansa's D-EBEI a Duxford 2009
Bf 108B Taifun, Messerschmitt Stiftung
Tercer Reich Alemanya
La Luftwaffe va ser el principal operador del Bf 108.
Regne de Bulgària Bulgària
Estats Units Estats Units
L'Agregat Militar per l'Aire adquirí un Bf 108 a la primavera de 1939 per $14,378, denominant-lo XC-44. Va ser expropiat pel govern alemany al desembre de 1941.
França França
L'Armée de l'Air francesa operà Bf 108s capturats i durant la postguerra construí sota la denominació Nord 1000
Japó Japó
Manxukuo Manxukuo
Polònia Polònia
La Força Aèria Polonesa operà avions capturats durant la postguerra.
Regne Unit Regne Unit
La RAF importà 4 Bf 108s a l'esclat de la II Guerra Mundial posant-los en servei, denominant-los Messerschmitt Aldon. Com a avió lleuger de comunicacions era l'avió més veloç del que disposava la RAF, però causava algunes confusions al ser confós per Bf 109s que atacaven. Durant la postguerra, 15 Bf 108s més capturats van volar sota els colors de la RAF[3]
Iugoslàvia Iugoslàvia
Suïssa Suïssa
Txecoslovàquia Txecoslovàquia
La Força Aèria Txecoslovaca operà avions capturats sota el nom de K-70.
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques URSS
La Força Aèria Soviètica operà avions capturats durant la postguerra.
República de la Xina Xina

Especificacions (BF 108B)[modifica | modifica el codi]

Bf 108B-1 de Lufthansa volant al 2009.
  • Tipus: monoplà de quatre places de cabina tancada
  • Tripulació: Un
  • Longitud: 8,3 m
  • Envergadura: 10,5 m
  • Alçada: 2,3 m
  • Superfície alar: 16,40 m²
  • Pes en buit: 880 kg
  • Pes màxim en l'enlairament: 1.385 kg
  • Planta motriu: 1 motor lineal Argus As 10c refrigerado por aire invertido V-8, 177 kW (240 CV)
Rendiment
  • Velocitat màxima: 315 km/h (196 mph) a 1000 m (3300 peus)
  • Velocitat de creuer: 265 km/h
  • Radi d'acció: 1.000 kilòmetres (620 milles)
  • Sostre de servei: 5.000 m*Ala carga: 87,5 kg / m² (17,9 lb / ft ²)
  • Potència / massa: 0,143 kW / kg (0,087 hp / lb)

A la cultura popular[modifica | modifica el codi]

Els Bf 108s i els Nord 1000s de postguerra van interpretar el paper dels Messerschmitt Bf 109s a diverses pel·lícules bèl·liques, com El dia més llarg, 633 Squadron o Von Ryan's Express.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Smith 1971, p. 142.
  2. Messerschmitt Bf 108 Taifun
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Smith 1971, pp. 36–37.
  4. Wood, Tony & Gunston, Bill. La Luftwaffe de Hitler.

Veieu També[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Craig, James F. The Messerschmitt Bf.109. New York: Arco Publishing Company, 1968.
  • Cross, Roy and Gerald Scarborough. Messerschmitt Bf 109 Versions B-E (Classic Aircraft No. 2, Their History and How to Model Them). London: Patrick Stevens, 1972. ISBN 0-85059-106-6.
  • Feist, Uwe. The Fighting Me 109. London: Arms and Armour Press, 1993. ISBN 1-85409-209-X.
  • Grey, C.G. "Messerschmitt Bf 108." Jane's All the World's Aircraft, 1938. London: David & Charles, 1972. ISBN 0-7153-5734-4.
  • Hitchcock, Thomas H. Messerschmitt Bf 108 Taifun (Monogram Close-Up 5). Acton, MA: Monogram Aviation Publications, 1979. ISBN 0-914144-05-7.
  • Smith, J. Richard. Messerschmitt: An Aircraft Album. London: Ian Allen, 1971. ISBN 0-7110-0224-X.
  • Wood, Tony & Gunston, Bill. La Luftwaffe de Hitler. Madrid, Editorial San Martín 1981. ISBN 84-7140-198-3

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Messerschmitt Bf 108